El Síndic de Greuges torna a prémer el botó d'alarma en relació a la sentència del procés. Si fa uns mesos va alertar de les vulneracions que van produir-se durant les manifestacions d'octubre passat contra les condemnes als líders independentistes, avui ha fet públic l'informe sobre la sentència en si. La radiografia que en fa és preocupant i indica, entre altres qüestions, que el veredicte del Suprem suposa "un perill de limitació greu de llibertats en el context de futures protestes socials i ciutadanes", per exemple en el cas d'una vaga general o les accions de la PAH.
L'anàlisi del Síndic conclou que la interpretació que es fa del delicte de sedició obre la caixa dels trons i posa en risc dos drets fonamentals bàsics com són el de la lliure expressió i la llibertat de manifestació. La sentència argumenta que hi ha hagut sedició a partir d'una reinterpretació del delicte. Allà on el Codi Penal diu que perquè es produeixi cal que hi hagi un "impediment del normal funcionament dels serveis i les institucions públiques", els magistrats han substituït "impedir" per "obstaculitzar". Aquesta modificació, segons el Síndic, obre la porta perquè els protagonistes de qualsevol reivindicació puguin ser acusats de sedició.
El mateix passa amb el fet d'assimilar una mobilització massiva —i pacífica— dels ciutadans al concepte d'alçament tumultuari o a equiparar la resistència no violenta —del 20-S i l'1-O— amb intimidació. Tot això "podria suposar una restricció excessiva del dret de reunió i manifestació" i "comporta un efecte paralitzador molt notable" de la ciutadania.
Derogar el delicte de sedició
A l'apartat de conclusions, l'extens informe del Síndic aprofita per suggerir possibles sortides a l'atzucac actual. La principal, i que implicaria una reforma del Codi Penal, passa per la derogació del delicte de sedició, que és el que ha dut a la presó nou dels dotze líders independentistes jutjats pel Suprem. Alhora, situa l'alliberament dels presos i l'activació d'un diàleg "constructiu" entre governs com a eines imprescindibles per a la resolució del conflicte polític. En aquest sentit defensa que l'indult i la llei d'amnistia són dos instruments "plenament constitucionals" per excarcerar-los.
Específicament sobre els condemnats, l'anàlisi conclou també que el veredicte del Suprem és "desproporcionat" i "podria haver vulnerat drets constitucionals". Per començar, perquè l'assumpció inicial del delicte de rebel·lió —que va justificar la presó preventiva i que finalment va caure del judici—, va "viciar tota la causa". De fet, l'estudi considera que el Suprem no era ni tan sols competent per jutjar el Govern de la Generalitat.
El Síndic ha fet arribar el seu informe al Parlament de Catalunya, a les Corts Generals, al Govern de l’Estat, a la comissària europea de Drets Humans i a la comunitat internacional de defensories de drets humans.