La persecució que l'Estat espanyol ha exercit contra el moviment independentista està servint de referent per a alguns països - com és el cas de Polònia - un fet que provoca que la tasca de la Unió Europea sigui qüestionada. Així ho ha defensat el senador flamenc Mark Demesmaeker, qui considera que "si no veu la repressió anticatalana, la UE perd l'autoritat".
Aquestes són les declaracions que Demesmaeker ha fet en una publicació a Twitter responent, al seu torn, al coordinador de la política internacional del president Quim Torra, Aleix Sarri.
Polònia es defensa de la UE
Aquest darrer comentava la notícia publicada a El Nacional.cat on s'explica que el govern de Polònia tracta de justificar la sentència del Tribunal Constitucional del seu país del passat dijous, que dictaminava que el Tractat d'Adhesió de Polònia a la Unió Europea és incompatible amb algunes parts de la Constitució polonesa, perquè posa per davant el dret comunitari al nacional i, per tant, consideren que això no hauria de ser d'aquesta manera.
"Polònia defensa la seva postura contra la legislació de la UE dient que Espanya va fer el mateix amb Oriol Junqueras quan no li va permetre convertir-se en eurodiputat i no va reconèixer la seva immunitat. La tolerància de Brussel·les amb les tàctiques repressives d'Espanya sobre Catalunya és un desastre per a tota la UE", havia escrit Sarri.
Publicació de Mark Demesmaeker a Twitter
Per argumentar aquesta preeminència del dret nacional al comunitari, Polònia al·lega que no és l'únic país que ho fa o ho ha fet i, més concretament, es refereix a Espanya pel cas d'Oriol Junqueras sobre la seva condició d'eurodiputat i la seva immunitat.
La polèmica sentència del TC de Polònia
El passat dijous, el Tribunal Constitucional de Polònia va emetre una sentència que determinava que els articles 1 i 19 dels tractats europeus són inconstitucionals en aquest país, per una suposada invasió de competències. Els magistrats de Polònia consideren que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no té competència per a establir si els jutges del seu país són o no independents.
Aquesta decisió, a més, es coneix en un moment en què els 23.900 milions del fons de recuperació que corresponen a Polònia no han estat aprovats encara. Paral·lelament, la sentència ha causat una "profunda preocupació" a la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha avisat que respondran amb "tots els poders" dels que disposen.
El cas Junqueras
Després de ser elegit europarlamentari, el debat sobre la immunitat del president d'Esquerra Republicana es va traslladar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que el mes de desembre de 2019 va resoldre que Oriol Junqueras tenia immunitat com a eurodiputat, deixant entreveure que el Tribunal Suprem l'hauria d'haver alliberat abans de la sentència de l'1 d'octubre per tal que pogués recollir la seva acta d'europarlamentari.
Un mes després, el gener de 2020, el Tribunal Suprem va rebutjar autoritzar que Junqueras anés a l'Eurocambra perquè pesava sobre ell una sentència de 13 anys de presó. Un dels arguments que plasmava en la interlocutòria el Suprem és que el dret nacional estableix que no hi ha immunitat per a una persona que es presenta a un procés electoral quan ja té un judici obert.
Imatge principal: Mark Demesmaeker / Leila Paul, Wikimedia Commons