De pas per Barcelona, el senador colombià Alberto Castilla Salazar (Catatumbo, Colòmbia), del Polo Democrático, s’interessa per la situació dels presos polítics. No té cap dubte que són això: presos polítics. El motiu de la seva persecució, assegura, és el d’haver qüestionat l’Estat espanyol fent quelcom recollit a la legalitat espanyola i internacional: exercir el dret a la participación política. “Quan algú vol fer alguna cosa diferent, transformar la realitat, es converteix en un obstacle per a l'statu quo”, afirma el diputat d'esquerres.
Vostè està sent investigat per rebel·lió, oi?
Sí. Se'm vol vincular com a membre de la insurgència, de la guerrilla del Ejército de Liberación Nacional (ELN).
L'acusació es basa en la carta d'un testimoni que està mort i que vostè ni tan sols coneixia...
Sí, en gran part és així. I m'acusen d'haver organitzat un moviment social que diuen que pertany a la guerrilla. Però és una organització social àmplia a la regió i molt coneguda.
A què ho atribueix?
Perquè he arribat al Congrés de la República. La participació política està sent denegada. El fet que jo vingui de ser un dirigent camperol, del moviment social, i arribi al Congrés...
Una persecució política?
Hi ha una part de persecució política, sí, sens dubte.
Vostè des del primer moment va presentar-se voluntàriament davant la justícia...
Vaig anar davant el Tribunal Suprem per dir-li que estic aquí i que la meva vida és pública i coneguda. Tinc dret a la presumpció d'innocència.
Hi ha tingut alguna cosa a veure el retorn de l'uribisme al poder?
No, perquè ve des del govern anterior. Hi ha una línia de continuïtat. Jo vaig guanyar les eleccions l'11 de març i el 16 se'm va acusar. En cinc dies!
Hi ha casos similars al seu?
Sí. Hi ha líders socials que han estat judicialitzats. Per exemple, al sud de l'estat de Bolívar, dotze líders van ser judicialitzats. I la fiscal que els acusava està ella a la presó per paramilitarisme. I ells estan en llibertat. Hi ha molt muntatge judicial.
Sempre acaben desmuntant-se?
En la majoria de casos sí. És molt trist que es judicialitzi la política. Està passant a Colòmbia. Hi ha una intenció de treure'ns del Congrés de la República.
Quan algú vol fer alguna cosa diferent, transformar la realitat, es converteix en un obstacle per a l'statu quo
S'ha replantejat la seva activitat política?
No. Jo represento el moviment social i camperol. Hem de tenir una veu que s'escolti a tot el país que expliqui els nostres problemes.
El seu cas és comparable al dels dirigents independentistes catalans?
D'alguna manera, sí. Quan algú vol fer alguna cosa diferent, transformar la realitat, es converteix en un obstacle per a l'statu quo.
El stablishment actua contra la dissidència?
Vindria a ser això. Qui el qüestiona es converteix en un obstacle.
Com veu el moment actual a Catalunya, amb presos i exiliats?
És una demostració que cal canviar les coses. I s'està veient que es pot convertir en una cosa ben diferent a la que volen els qui ho judicialitzen. Els pobles continuaran insistint en el seu dret a decidir.
Però quan un poble qüestiona, l'Estat es defensa...
Té el monopoli de la violència, i l'exerceix per impedir que hi hagi cap tipus de canvi...
Aquí hi ha qui parla de desobediència civil.
Cal buscar transformar les coses de manera pacífica, acudint als mecanismes d'una democràcia.
S'enfronten a penes de fins a 30 anys de presó por haver convocat un referèndum...
La figura de la participació està reconeguda en les Constitucions democràtiques. El marc jurídic ho ha de permetre. És això el que alimenta la democràcia. A Colòmbia per exemple estan reconegudes les consultes populars. La llei diu que pot fer-se, però quan es fa ho veuen com una amenaça per al seu model, per al seu estat de coses.
La figura de la participació està reconeguda en les Constitucions democràtiques. El marc jurídic ho ha de permetre
Què va pensar quan va veure les imatges de l'1-O?
Quan els pobles prenen la decisió de canviar, l'Estat acut a aquest monopoli de la violència. Si hi ha normes que permeten la participació democràtica, aquestes decisions s'han de respectar.
Era legítim el referèndum de l'1-O?
Sense ficar-me en assumptes interns, va ser totalment legítim. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació, també el català.
Hi ha qui diu que el dret a l'autodeterminació està limitat a les colònies.
No, és mentida. La declaració d'Argel diu clarament que tots els pobles tenen dret a autodeterminar-se.
Per a vostè, són presos polítics?
Els presos polítics existeixen. I quan un s'atreveix a qüestionar l'Estat es converteix en pres polític. I els presos independentistes ho són. Són empresonats per qüestionar i intentar transformar l'Estat.
Li preocupa la deriva que pugui haver-hi a l'Estat espanyol?
El que està passant és un canvi en el mapa de la política mundial. També passa a l'Amèrica Llatina: hi ha processos de dretització que efectivament es tradueix en una vulneració de drets.
Com analitza el fenomen Bolsonaro al Brasil?
Hi ha hagut un cicle progressista en els governs llatinoamericans. No és que estigui acabat, però hi ha un canvi. El que demostra el Brasil és que es poden produir retrocessos. El seu discurs és com a mínim qüestionable avui.
És el mateix fenomen que ha portat al retorn de l'uribisme al poder?
A Colòmbia hi ha un context particular. Hi ha hagut avenços en el procés de pau. I el fet que arribi el president Duque, guiat per l'uribisme, és contraproduent. Ens fa fer passes enrere en la construcció de la pau, pel desenvolupament dels acords.
La declaració d'Argel diu clarament que tots els pobles tenen dret a autodeterminar-se
Hi ha el risc que es reobrin les ferides que va tractar de tancar el procés de pau?
És possible. Nosaltres estem fent una crida al govern que no abandoni la solució política, que implementi els acords, que permeti que s'instal·li la comissió de la veritat... Colòmbia necessita conèixer la veritat; és la millor manera de tancar ferides.
Vostè és optimista?
Jo sempre soc optimista en la construcció de la pau. Però avui el meu optimisme es veu afectat. Cal molta voluntat política.
Per què Petro, el candidat del Polo Democrático, no va poder contra Duque?
Hi ha molts factors que influeixen. I un és la por que s'aconsegueix introduir en la societat. És això el que cal anar derrotant, perquè el país pugui prendre millors decisions. Petro no va poder derrotar Duque, però sí que va deixar un camí perquè el poble entengui que cal canviar.