El rei emèrit Joan Carles I va fer, a finals del mes de febrer, una segona regularització fiscal per rendes no declarades durant diversos exercicis que sumen més de vuit milions d'euros de pagaments en espècie, pels quals aleshores en va abonar més de quatre milions a l'Agència Tributària. El rei emèrit, que va fugir a la Unió dels Emirats Àrabs Units a l'agost, ja va abonar el passat 9 de desembre de 2020 al fisc 678.393 euros, corresponents a un deute tributari del 2016 al 2018, quan ja havia abdicat i perdut la inviolabilitat. Amb aquest pagament, Joan Carles I reconeixia el frau però, en avançar-se a presentar la regularització abans que se li comuniqués l'obertura de la investigació, intentava eludir el delicte fiscal.

Ara, aquesta segona regularització trontolla a causa d'un moviment bancari de Joan Carles I que el podria deixar més a prop de seure al banc dels acusats, segons assegura aquest dimarts El Confindencial.

La Fundació Zagatka va registrar una sortida de diners en bitllets que coincideix amb una entrega de fons a Joan Carles I pel mateix import i el mateix dia. L'emèrit només ha reconegut que feia servir Zagatka, una fundació controlada pel seu cosí Álvaro de Orleans, per pagar vols amb jets privats. Ara bé, aquest darrer moviment bancari podria voler dir que també va fer servir la mercantil per obtenir diners en efectiu que no ha declarat a Hisenda.

El citat mitjà ha tingut accés a una documentació que revela una retirada de fons d'un dels comptes de Zagatka al banc Credit Suisse. Aquesta retirada es va dur a terme el 23 de març de 2009 i la va efectuar Bertrand Hagger, directiu del bufet Rhône Gestion i soci d'un dels principals testaferros de l'emèrit, el gestor Arturo Fasana. 

Aquesta operació era de 105.367,50 euros i es va fer directament a la finestreta de les oficines centrals de Credit Suisse, que estan en ple centre de Ginebra.

L'octubre de 2018, Álvaro de Orleans va declarar que era fals que Joan Carles I es beneficiés de diners en efectiu retirats dels comptes de la Fundació Zagatka, però aquesta retirada de diners del 2009 qüestiona el testimoni d'Orleans.

Dos reintegraments massa similars

Segons la informació incorporada a la causa, el mateix dia en que Hagger va retirar de Zagatka 105.367,50 euros, el seu soci Fasana va treure 105.000 euros del compte d'una entitat instrumental de l'emèrit, la Fundació Lucum. Dos treballadors del mateix bufet van efectuar, amb minuts de diferència, dos reintegraments per imports molt similars.

Un tercer document, informa El Confidencial, acredita que el 23 de març de 2009 Fasana va entregar a Joan Carles I la mateixa quantitat que s'havia retirat de les dues fundacions: 105.000 euros per a "despeses personals".

Inspecció a Joan Carles I

El 12 de maig, l'Agència Tributària va notificar a Joan Carles I l'inici d'una inspecció per verificar el compliment de les seves obligacions fiscals. Fins aleshores, havia fet comprovacions sobre la regularització fiscal que va fer el rei emèrit al febrer. En concret, va presentar una declaració complementària d'autoliquidacions pels diners que va rebre de la Fundació Zagatka, de 8 milions d'euros, i va liquidar un deute amb Hisenda de 4.395.901,96 euros.

 

Foto principal: el rei emèrit Joan Carles I / GTRES