Els crims i les tortures del règim franquista continuen sense poder investigar-se a l’Estat espanyol. El titular del jutjat d’instrucció 3 de Barcelona, el magistrat Gonzalo de Dios Hoyo, ha rebutjat admetre a tràmit la querella presentada pels germans bessons Maribel i Pepus Ferrándiz contra agents de la Brigada Político-Social per tortures a la Prefectura de la Via Laietana el 1971. La Fiscalia de Barcelona -amb el suport de la fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado- va demanar al magistrat que acceptés aquesta querella, impulsada per Irídia i Òmnium Cultural, i que investigués els fets, com sosté que li permet la llei 2/2022 de memòria democràtica espanyola. La vigència de la llei d’amnistia de 1977, que extingeix tota responsabilitat penal comesa durant la dictadura, però és el principal escull per dur-ho a terme. La Fiscalia ha informat ElNacional.cat que ja ha presentat recurs a l’Audiència de Barcelona contra la resolució d’arxivament, dictada el 21 de març passat, perquè s’investigui les tortures denunciades, com també farà Irídia, en nom dels germans Ferrándiz.
Aquesta és la segona querella rebutjada per un magistrat de Barcelona perquè consideren que la llei de memòria democràtica no ha derogat la llei d’Amnistia de 1977, a més que el delicte de tortura no existia en aquella època i si fos així estaria prescrit. El primer cas és la querella presentada per Carles Vallejo contra agents de la policia espanyola per torturar-lo a la comissaria de Via Laietana. La titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, tal com ara ha fet el seu col·lega del jutjat d’instrucció 3 de Barcelona, va desestimar la querella de Vallejo per la vigència de la llei d’amnistia de 1977 i en assegurar que la nova llei de memòria democràtica no l’anul·la pas.
Principi de legalitat
En la resolució, el magistrat de Barcelona fa referència a resolucions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem del 2012, a més de l'Audiència de Barcelona que rebutgen investigar delictes prescrits i que no s'acullen al principi de legalitat. En canvi, no fa cap referència a la nova llei de memòria democràtica del 2022.
Delictes que no prescriuen
Des d’Irídia, que ha presentat les dues querelles, s’ha defensat que els crims de lesa humanitat mai prescriuen i que organitzacions de drets humans internacionals han exigit a l’Estat espanyol que derogui l’amnistia de 1977 pels crims exclosos de responsabilitat.
Sònia Olivella, coordinadora de litigis d'Irídia, ha afirmat que "no és cap sorpresa" que el titular del jutjat d'instrucció 3 de Barcelona no admeti a tràmit la querella dels germans Ferrándiz perquè hi ha més d'un centenar de presentades i inadmeses a l'Estat espanyol. Amb tot, ha lamentat que el magistrat no dediqui ni una frase "al nou marc jurídic obert per la llei de Memòria de 2022", i que presentaran recurs a l'Audiència de Barcelona per vulneració a tutela judicial efectiva i el dret a saber la veritat. Olivella ha recordat que aquesta querella es presenta en el marc de la campanya de diverses entitats memorialistes per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria, per recordar les tortures patides i perquè no es tornin a repetir.
L'amnistia del 1977
En el cas de Vallejo, la magistrada va afirmar que la denúncia del sindicalista d'haver estat torturat per agents de la Brigada Politico Social els anys 1970 i 1971, són "fets prescrits i amnistiats". A més, hi afegia que no són constitutius del delicte de lesa humanitat per tortures, del qual els organismes internacionals afirmen que no prescriuen.
La jutgessa hi detallava que el delicte de tortures no es va incloure al Codi Penal espanyol fins a l'any 1978, i el de lesa humanitat fins al 2003, per tant, sosté que no es pot aplicar aquests delictes de forma retroactiva contra els policies denunciats per Vallejo. I, concloïa que la nova llei de memòria democràtica de 2022 no ha derogat la llei d'Amnistia de 1977 i, per tant, s'ha de regir pel principi de legalitat penal.
Ara caldrà veure la resposta de l’Audiència de Barcelona, que fa mesos que s’espera en el cas de Carles Vallejo i si considera que la nova llei permet les instruccions. Per a la Fiscalia de Memòria Democràtica, la nova norma permet les investigacions per tal de garantir el dret de les víctimes a saber la veritat, tot i que després no es puguin exigir responsabilitats penals.
Precisament, el govern espanyol ha apostat per la llei de memòria democràtica i ha anunciat que presentarà recurs al Tribunal Constitucional contra l'ofensiva de Vox i el PP per derogar aquesta norma, allà on governen.
A la foto principal, presentació de la querella dels germans Ferrándiz al casal del barri Prosperitat de Barcelona, el novembre passat. / Foto: Carlos Baglietto