La Fiscalia es manté ferma que s’han d’investigar els crims del franquisme. Per això, un fiscal de Barcelona ha informat favorablement que s’admeti a tràmit la querella per tortures a la Prefectura Superior de la Policia de la Via Laietana, que van presentar els germans bessons Maribel i Pepus Ferrándiz als jutjats de Barcelona, a finals de 2023. El magistrat de Barcelona a qui ha recaigut el cas ha demanat el parer del misteri públic, com és habitual, per decidir la seva resposta. El fiscal del cas, en coordinació amb la Fiscalia de Memòria Democràtica -que encapçala Dolores Delgado- ha demanat al magistrat que investigui aquests fets, segons han confirmat fonts fiscals a ElNacional.cat. La querella dels germans Ferrándiz és la segona que es presenta en els jutjats de Barcelona, després de l’aprovació de la llei espanyola de Memòria Democràtica 20/2022, que empara la investigació.
El sindicalista Carles Vallejo va ser el primer a portar els seus torturadors de la comissaria de Via Laietana a la justícia, després d'aprovar-se la llei de Memòria. El seu cas va ser el primer també en què la Fiscalia de Barcelona coordinada amb la unitat central de Memòria, a Madrid, va demanar que s’admetés a tràmit el seu cas. La Generalitat, de forma excepcional, també es va sumar i es va personar com a acusació popular.
Això no obstant, la titular del jutjat d’instrucció 18, Carmen García, ha desestimat la querella de Vallejo en assegurar que la vigència de la llei d’Amnistia de 1977 impedeix als jutjats penals fer qualsevol investigació, a més d’afegir que el delicte de tortures no estava en vigor quan van passar els fets denunciats, entre els anys 1970 i 1971. L’Audiència de Barcelona té pendent de resoldre els recursos de totes les acusacions.
Quatre agents de la Brigada Político-Social
La querella dels germans Ferrándiz es dirigeix contra quatre agents de la policia espanyola. Els bessons Ferrándiz van ser detinguts i portats a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, l’any 1971. Tenien 17 anys i els van detenir perquè militaven a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya). Ambdós van estar detinguts a la Prefectura durant 32 dies per l'estat d'excepció: "Van ser agredits físicament i psicològica en els nombrosos interrogatoris als quals els van sotmetre agents de la Brigada Político-Social", recull la querella, signada per les advocades d’Irídia, Sònia Olivella i Laura Medina.
Els querellats són: Vicente Juan Creix, comissari en cap; Rafael Núñez Valverde, inspector en cap; Atilano del Valle Otero, i Genuinio Nicolàs Navales García. De tots ells, s’indica que es desconeix el seu domicili.
El nou argument de la Fiscalia perquè s’admetin aquestes querelles és que la Llei de Memòria Democràtica espanyola supera la jurisprudència existent fins ara i que aquesta nova norma ordena investigar els delictes comesos durant la dictadura de Franco, tant per la via penal, la civil com a través de la jurisdicció voluntària. Ara té la paraula el titular del jutjat d’instrucció 3 de Barcelona, a qui ha recaigut la querella dels germans Ferrándiz.
Fer justícia a Via Laietana 43
Aquesta segona querella s’inclou en la campanya unitària Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria, que demana que la comissaria, "símbol de la tortura i la impunitat", deixi de ser un espai policial per convertir-se en un centre de memòria, d'arxius i d'interpretació de la tortura i la repressió, tal com reivindiquen entitats com Òmnium Cultural, l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) i la Comissió de la Dignitat, que es manifesta cada primer i tercer dimarts de cada mes davant l’edifici policial, on distintes víctimes expliquen la seva experiència o se les recorda.
Precisament, en la convocatòria d’aquest dimarts, s’ha retransmès un missatge del Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, en el qual s’adhereix a la campanya que demanar resignificar aquest edifici franquista.