Convertir Espanya en un Estat Federal i partir d’aquí, incloure una clàusula a la Carta Magna que faciliti la secessió de qualsevol territori. Aquesta és la fórmula que proposa Benito Aláez, catedràtic de dret constitucional de la Universitat d’Oviedo, per superar el bloqueig del debat territorial.

En definitiva, donar-li una solució legal i al mateix temps democràtica. Harmonitzar l'exigència de respecte a la legalitat constitucional que demanen uns i  tenir en consideració les aspiracions democràtiques que poden sorgir en una minoria territorial dins de l'Estat; avui seria el cas de Catalunya, però en el futur, altres territoris.

Aláez porta més d’un any treballant en aquesta idea i l’ha defensada en diverses ponències, tan en congressos espanyols (Congrés de l’Associació Espanyola de constitucionalistes de 2015) com internacionals (II Ways of Federalism Conference 2015).

Per incloure aquesta hipotètica clàusula de secessió, l'Estat espanyol hauria de ser prèviament un Estat formalment federal. Per tant, en primera instància, caldria plantejar aquesta reforma constitucional, en concret, modificar simultàniament el títol preliminar de la Constitució, l'article 1 i 2, referents al caràcter nacional de la sobirania del poble espanyol i la seva indissoluble unitat.

I llavors, segons la proposta de Alàez, es podria introduir aquest procediment de secessió dins del títol X del text constitucional. D'aquesta manera, qualsevol comunitat autònoma podria decidir de manera unilateral, però reglada jurídicament, posar fi a la vigència de la Constitució en el seu territori.

Per fer les dues coses, caldrien 2/3 del Congrés, 2/3 del Senat, noves eleccions, un altre cop 2/3 de les dues cambres i finalment una aprovació per majoria de vots en un referèndum a tot el poble espanyol. Per tot plegat, el propi catedràtic, Benito Alàez, reconeix que "a dia d'avui certament és molt difícil el consens polític necessari per fer-ho", però creu que aquest mecanisme podria ser una bona solució, ja que les dues postures, la separatista i la centralista, "són irrenconciliables".

Què fer després per ser independent?

Bàsicament hi hauria 3 passes a seguir:

  • Qualsevol parlament de les comunitats autònomes amb majoria qualificada (2/3 dels seus membres) podria plantejar-ho, si prèviament ho contemplava també el programa electoral.
  • Després, s'obriria un període de negociació de dos anys entre les dues parts (Estat i territori) per trobar una alternativa. Si no s'haurien d'acordar els termes econòmics, legals, etc.
  • Finalment, els ciutadans del territori que demana la secessió haurien de votar en referèndum i aquest hauria de ser aprovat per 3/5 dels electors com a mínim. (o potser 2/3, donada la transcendència de la decisió)

Un proposta ben rebuda

Científicament, segons el catedràtic, la proposta ha estat "acollida com quelcom teòricament ben construït i jurídicament possible" per bona part dels acadèmics del dret constitucional, però amb "reserves sobre la seva viabilitat política actual".

És més, la fórmula no ha estat traslladada directament als partits, però segons li consta a Alàez, mitjançant "contactes acadèmics" d'En Comú Podem i del PSOE, tant "Podemos com els socialistes l'haurien de conèixer".

De fet, la reforma constitucional que proposa el partit de Pedro Sánchez podria "obrir el camí a aquest article de la secessió", però alhora l'expert considera que "no seria suficient i deixaria la qüestió territorial encara tancada en fals".