L'economista Santiago Niño Becerra ha assegurat aquest dissabte que "cap banc està pitjor avui del que ho estava fa sis mesos". "Ni la situació dels bancs és com la que era el 2008", ha exposat a través de les xarxes socials, fent una anàlisi de la situació actual de la banca. Segons Niño Becerra, el negoci bancari "es basa en la confiança que tots els crèdits i bons que té en el seu actiu seran atesos, inversions que avui són conegudes i identificables, però en el 2008 moltes no ho eren". En aquesta línia, ha explicat que "anys d'injeccions d'amfetes" han provocat que alguns bancs s'hagin posat "en llocs de riscos incerts a fi d'obtenir unes rendibilitats que els tipus zero no els permetien" i les quals, a més a més, "s'han demostrat volàtils quan els tipus d'interès han començat a pujar menyspreant aquest tipus d'inversions". "El pas següent és la desconfiança i la retirada de fons", ha augurat l'economista.

Davant d'aquesta situació, Niño Becerra ha llançat una pregunta: "Quants Credit Suisse, quants Silicon Valley Bank hi ha al planeta?". Per a l'economista, no es coneix "la veritat" i, en conseqüència, "els rumors segueixen i la desconfiança creix". Així mateix, ha assenyalat a les autoritats i les entitats financeres, que "tranquil·litzen i desmenteixen", mentre que els ciutadans "saben que la garantia total és impossible", ha apuntat. En aquest sentit, ha exposat que "a Espanya el moment de dipòsits ronda els 1,2 bilions d'euros i en el Fons de Garantia de Dipòsits hi ha menys de 6 mm€". "I la impressió de més bitllets no és sostenible indefinidament en el temps", ha afegit.

Els possibles escenaris, segons Niño Becerra

L'economista ha plantejat dos possibles escenaris davant la situació actual que viuen els bancs. D'una banda, ha assenyalat que una opció és aconseguir "restablir la confiança de les ciutadanies en el sistema bancari", a la vegada que s'ajuda a "frenar aquesta inflació que destrueix el poder adquisitiu de la població i abona la desconfiança". La manera d'assolir-ho, segons Niño Becerra, és "explicant la veritat sobre l'estat de les entitats i assumint conseqüències". En cas que no s'opti per aquesta via, també ha plantejat un altre escenari: "Les autoritats econòmiques hauran de limitar temporalment i parcialment l'accés als dipòsits a fi d'evitar atresoraments, reduccions massives d'oferta monetària, més inflació i pànics". Tanmateix, ha volgut deixar clar que, aquesta situació, no és comparable amb el que va passar a l'economia argentina el 2001. "Si a això li volen denominar 'Corralito', d'acord, però no tindria res a veure amb el que va succeir a Argentina el 2001·, ha insistit.