Que els polítics són persones és una obvietat que es palpa quan s’interactua fora de la taula del Consell de Ministres amb la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría. La ciutadana Soraya, que va fer 45 anys divendres passat, no és la indiferent Rottenmeier que projecta davant les càmeres, quan parla de recursos contra lleis de desnonaments i pobresa energètica. Soraya, la persona, es caracteritza pels seus detalls amb els qui l’envolten i sobretot per un humor àcid que passeja pels mítings, potser en un intent d'adobar el terreny per a "l'operació Menina".

En un parc prop de la zona madrilenya on Santamaría ha viscut en dos pisos diferents, "el meu barri per dues vegades", com diu ella, s'ha celebrat aquest diumenge una trobada entre militants i apoderats del PP. Acompanyada per la presidenta de la Comunitat, Cristina Cifuentes, han carregat entre rialles dels assistents, moviments de banderes espanyoles i aires latins de l'himne del PP, contra el seu enemic compartit: Ahora Madrid i Podemos.

"Vénen de la universitat més rància, ells sí que són la casta", deia Cifuentes, sense despentinar-se ni un cabell i mentre alguns militants assentien. És aleshores quan li ha tocat el torn a Soraya, a qui ha presentat com una persona "que tot ho fa bé", mentre l'altra reia i li contestava: "Hi ha el meu marit al fons...", quasi com confessant que algú podia fer un "parli ara..." i deixar-la en evidència. Però no, "l'Iván" ha fet que sí i tots tranquils.

Perquè de fet, no ha estat així. Santamaría ha deixat per un moment l'hàbit de representant del govern capaç de fer passar la màquina legal per sobre de qui la qüestioni. És el posat brusc que algunes dones poderoses accentuen, davant la por de no ser preses seriosament; tanmateix, conscient de la paradoxa que si vol ser presidenciable ha de mostrar el costat humà de la dona de ferro, s'ha despentinat amb ànim de rockera, música que li agrada. 

FONT: Estefania Molina

Soraya, advocada i humorista

"Miri, jo m'he fet un rule pels programes...I he de dir que del PSOE i de Ciutadans només me n'he llegit el conjunt perquè com que van fer aquell acord...", ha afirmat amb molta sornegueria, obviant que la seva primera opció és pactar amb el partit d'Albert Rivera. "La cosa és que més enllà de derogar tot el que ha fet el PP, és a dir, tot el que ha funcionat, no han proposat res més. Bé sí, apujar impostos". Però el plat fort no havia arribat i ha entrat en escena amb el catàleg "grec, que no pas suec".

"Llavors m'he llegit el catàleg (de Podemos)...M'agrada més el de veritat, però aquest és entretingut. I això que vas llegint les mesures i veus: menys llibertat, menys llibertat...". I ha desplegat un autèntic gag digne d'aparèixer al Polònia: "I llavors veus un senyor que està penjant la roba en una sisí, que jo tinc, però té les ales tancades. Senyor de Podemos, obri-les! Després diuen que nosaltres no som la gent i som els vells i conservadors. I això de posar pinces quan s'estén dins de casa...? Deu ser pel vent que hi fa!".

Hi havia militants que ploraven del riure, però ella seguia relatant. "Després hi ha un senyor que talla el formatge amb el ganivet de la ceba...", ha assegurat, tota entesa en l'alta cuina. Coses de la "casta", que els dirien a Podemos. Però no, no tan casta pels qui saben qui és la vicepresidenta.

Els taxistes de Madrid, que saben tots els rumors de la capital, asseguren que és una dona entregada, molt compromesa amb la feina, a qui no li calia endinsar-se en la política. Soraya tenia un dels càrrecs més elevats de l'administració espanyola: era advocada de l'Estat. La política li ha suposat renúncies, moltes, a les quals inevitablement s'enfronta -encara- qualsevol dona que vulgui arribar a la cúspide de la seva carrera i ser mare d'alguna criatura. Durant el primer govern del PP va haver de compaginar la maternitat, amb fer de número dos del govern, gràcies a l'ajuda del seu marit, Iván Rosa Vallejo, assessor d'una companyia telefònica.

Però és aleshores on ha reaparegut Santamaría i s'ha amagat Soraya, per fer l'estocada definitiva a Podemos. "I quina causalitat, que hi ha un senyor que té un calendari a la cuina, i que és del mes de març. O no saben en quin mes es viu, o alguns ja tenien molt clar fa temps que ens portarien a convocar unes noves eleccions", ha dit entre la sorpresa dels assistents.

El rescat sense Rajoy

Orientats sempre per les enquestes, els mítings serveixen durant la campanya per respondre determinades qüestions conflictives. Alguns mitjans van publicar aquest dissabte una estadística, on s'assegurava que la militància del PP estaria disposada a assumir una passa al costat de Rajoy, per tal de garantir la formació de govern a l'Estat.

Davant d'aquesta situació, "l'operació Menina" en virtut de la qual Santamaría seria la successora natural al PP, podria agafar empenta, si C's no accepta Rajoy com a president. Tanmateix, existeix en el si del govern espanyol una forta contrarietat per part de ministres com el d'Exteriors, José Manuel García Margallo, o la secretària general dels populars, Maria Dolores de Cospedal, que no volen la número dos de Rajoy. Però ella es manté fidel i no dubta a afirmar que el líder del PP "té molt cuajo".

"Si no l’haguéssim tingut assegut en aquella taula de ministres, Espanya estaria rescatada, cap dels 3 líders hauria guanyat aquesta estirada" ha afirmat. "El PSOE va avançar les eleccions per evitar prendre mesures. L'assessor econòmic de C's ens va recomanar el rescat. I on està Grècia? Amb Varoufakis. El partit dels okupes, això sí que és una solució habitacional, la de Varoufakis i l'habitació de 1.200 euros pagada per l'alcaldessa" ha carregat Santamaría, sobre la notícia que Ada Colau havia finançat una suite a l'economista en el seu viatge a Barcelona.

Així les coses, Soraya Sáenz de Santamaría no s'ha estat de fer un darrer retret a Podemos, tot afirmant que el PP "sí que és un partit espanyol", en una al·lusió velada a la "pàtria", que és la consigna de la formació morada a Espanya. Sembla que alguna cosa, almenys, comparteixen.