L'enfrontament etern entre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal ja és a cara descoberta en la cruenta batalla per liderar el Partit Popular que culminarà al congrés dels dies 20 i 21 de juliol. Les dues ex-mans dretes de Mariano Rajoy, una vicepresidenta al govern espanyol i l'altra secretària general del PP, s'enfrontaran per la presidència i també, pel model de partit: mentre Santamaría suposa l'ala socialdemòcrata de la formació conservadora, Cospedal representa el convenciment en els valors culturals de la tradició a la dreta espanyola.

El fet és que totes dues dames del PP van reafirmar aquest dimarts la seva confiança en la marca del PP, que els sondejos apunten a la baixa, així com el compromís amb Espanya, a més de reivindicar el llegat de Rajoy. Tanmateix, els seus suports i storytelling són de caràcter diferent.

Santamaría coneix les simpaties que desperta entre la militància, motiu pel qual va qualificar-los "d'orgull del partit" i es va dir "una militant més", que oferia allò que desitjaria la militància: "Unitat, responsabilitat i integritat. I ho faig amb tota humilitat i generositat", va dir a la porta del Congrés, lloc escollit per postular-se, després d'anunciar en una piulada de Twitter que presentaria batalla ―avançant-se a Cospedal―. Allà va insistir en les "energies" que posava en una decisió que havia meditat durant molts dies. "Tinc més il·lusió que el dia en què em vaig afiliar", va reblar.

El fet és que l'escenari triat ―conseqüència que el PP no habiliti la seu per als precandidats― simbolitza un dels puntals de la seva candidatura: és a dir, el caire més institucional i allunyat de les lluites partidistes. Per aquest motiu, va reivindicar els anys de gestió a l'executiu central, i va assegurar que sabia com fer "una bona oposició", cosa que va afirmar que retornaria el PP al govern espanyol. "Al PP sempre hem encertat quan ens hem obert a la societat, un projecte obert i en positiu, s'ha de construir obrint-nos, cooperant, integrant-nos, tots ens hem de sentir integrants", va apel·lar, en al·lusió als seus rivals. 

De forma oposada, Cospedal encarna la viva essència de la dreta desacomplexada i l'aparell del partit, per qui es va presentar protegida en una intervenció en obert a la junta directiva nacional de Castella-la Manxa, a Toledo. "Sé molt bé què he de fer i us demano el vostre suport. Em presento perquè vull situar l'orgull de la nostra ideologia en el frontispici del projecte polític", va exposar, en contraposició a la llunyania ideològica que sovint s'ha atribuït a Santamaría. En aquest sentit, la número u de la formació va assegurar que l'objectiu era "guanyar, guanyar i guanyar" totes les conteses: municipals, autonòmiques i generals.

En segon terme, Cospedal va insistir en el que seria el seu principal aval: els anys de gestió al capdavant del PP, responent davant dels escàndols de corrupció com l'acomiadament en "diferit" de l'extresorer Bárcenas. "He donat la cara i sempre la donaré. Me l'han partit unes quantes vegades com bé sabeu i segur que ho tornaran a fer, però sempre m'he tornat a aixecar i ho tornaré a fer segur com abans gràcies a l'afecte i suport de centenars de companys i al PP", va reblar l'exministra de Defensa, que va destacar per demanar perdó a les víctimes del Iak-42.

El fet és que seu caràcter de secretària general la podria afavorir en la segona volta de les votacions, ja que els compromissaris són propis dels territoris. Tanmateix, per allunyar-se de la sospita i la possibilitat d'ingerència, Cospedal va decidir renunciar a la secretaria nacional del partit un cop sigui nomenada candidata per "garantir la imparcialitat del procés electoral i la igualtat entre tots els candidats", ara bé, la líder autonòmica també ha confirmat que no deixarà la presidència del PP a Castella-La Manxa, perquè és compatible amb el procés electoral.

Així les coses, la contesa entre ambdues es veurà també influïda pel sudoku que suposen la resta d'aspirants i poders fàctics del PP. Els rumors són constants sobre que Cospedal es presentaria en constatar que el president de la Xunta Alberto Núñez Feijóo no ho faria ―per mantenir "compromís" amb els gallecs, segons va excusar-se en la seva renúncia―. Incús, el propi Feijóo va dir que havia parlat amb una de les candidates, no va dir quina; tampoc va explicar a quina donaria suport. Però Cospedal ja es va apressar a dir que el seu projecte no anava "contra ningú", en al·lusió a Santamaría, perquè seria quelcom "mesquí".

De fet, en contra de la candidatura de l'exvicepresidenta hi juguen arxienemics com l'exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i els rumors apunten que ella hauria estat l'artífex que deixés de ser ministre. Margallo mateix va assegurar fa uns dies que faria "tot el que fos possible" perquè ella no arribés a portaveu del grup parlamentari, ni dirigent de la formació. De fet, el polític valencià és un dels qui es presenta, juntament amb el diputat i vicesecretari del PP, Pablo Casado, el diputat José Ramón García Hernández i l'expresident de Noves Generacions del País Valencià, José Luis Bayo.

Per la banda de Casado, aquest suposa l'ala més liberal de la formació ―una tercera via― i propera al llegat de l'expresident José María Aznar i Esperanza Aguirre. De fet, el propi Casado va reivindicar haver treballat amb els dos presidents anteriors, Aznar i Rajoy, quan es va postular el primer, aquest dilluns, a la porta de Génova. Allà va exhibir clares les seves intencions de liderar el PP. "Jo sí que vull ser el president", va afirmar. Allò que no es descarta és la fusió de candidatures, cosa que podria servir per perjudicar o afavorir una de les dues principals candidates, que a hores d'ara monopolitzen l'atenció mediàtica.