La ministra de Sanitat, Mónica García, ha assegurat aquest dimarts, en un acte celebrat en motiu del Dia Internacional de l'Avortament Segur, que impulsarà "tots els canvis necessaris" per poder introduir l'avortament farmacològic —aquell que es fa a través de medicaments— a la cartera de serveis d'Atenció Primària. Per poder fer-ho, Sanitat planteja modificar el reial decret que regula les pràctiques que es poden dur a terme als centres de salut, com també la fitxa tècnica de la mifepristona, un dels medicaments més àmpliament utilitzats per finalitzar l'embaràs, i poder autoritzar el seu ús en centres no hospitalaris. Ara per ara, les farmàcies dels hospitals són les úniques que poden subministrar aquest medicament, però el ministeri vol ampliar el seu ús també als Centres d'Atenció Primària i a tota la xarxa d'Atenció Primària de l'Estat.
Des de l'acte Avortar sense barreres: del reconeixement del dret a la garantia efectiva de l'accés, García ha explicat que es modificarà el reial decret que regula l'autorització dels centres sanitaris per adaptar els requisits de la prestació de l'avortament farmacològic als centres de salut. També s'actualitzarà la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut per incloure expressament aquesta prestació a l'Atenció Primària. "I ho farem treballant amb les comunitats autònomes i treballant acompanyats dels professionals, perquè volem que les dones sàpiguen on han d'acudir, com poden triar la informació i que tinguin un equip a qui recórrer durant tot aquest procés", ha destacat la ministra.
"Volem que les dones triïn aquest mètode farmacològic quan sigui d'acord amb la seva situació i que hi poden accedir a través dels seus centres de salut amb informació clara, precisa, amb professionals preparats i amb acompanyament abans, durant i després", ha emfasitzat la responsable de Sanitat.
Informació, proximitat i acompanyament en la decisió
L’objectiu de la mesura, segons ha dit García, és "oferir informació clara" a les dones des dels seus centres de salut, així com "acompanyar-les abans, durant i després" d’aquest procés. "Volem que les dones sàpiguen que tenen un equip que les coneix i les acompanya", ha expressat la ministra. A més, la ministra ha indicat que els canvis que es pretenen introduir volen "estalviar desplaçaments, patiment i inseguretats" a les dones embarassades. "En definitiva", destaca la responsable de Sanitat, "que costi menys decidir amb llibertat, que hi hagi menys barreres per a aquesta decisió".
En aquest sentit, la ministra ha recordat que les comunitats autònomes tenen l'obligació de garantir l'accés a l'avortament i ha indicat que "l'objecció de consciència s'ha d'organitzar perquè les dones rebin atenció i cap perjudici periòdic pot servir d'excusa per bloquejar-la", ha subratllat. Algunes administracions autonòmiques, com la de Madrid, s'han negat a crear els registres d'objectors de consciència en la sanitat pública que la reforma de la llei de l'avortament obliga a tenir. Astúries, una de les altres comunitats que havia rebut l'advertiment de Sanitat, ha aprovat aquest dilluns el decret per crear el registre.
Defensa "amb dents i ungles" del dret a l'avortament
També ha acompanyat a García en la inauguració de l'acte la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que ha anunciat que el seu ministeri està treballant en un decret per incidir en la "necessària informació de les dones, una informació veraç, basada en la ciència i sense boles ni altre tipus de consideracions" perquè puguin prendre "responsablement aquesta decisió, sense tuteles ni paternalisme", ha dit. Durant l'acte, les dues ministres han insistit a dir que el govern espanyol defensarà aquest dret "amb dents i ungles", ha subratllat García, i sense donar cap "pas enrere", com ha afegit Redondo.
En aquest sentit, la ministra de Sanitat ha reivindicat la feina feta per moltes dones al llarg dels anys per aconseguir aquest dret. "Per això sabem quan significa cada pas que es pugui fer sense por, cada dubte que es troba una resposta i cada decisió que es rep amb respecte, sense judicis i amb algú al costat", ha apuntat. Per aquesta raó, indica que continuaran treballant per "aconseguir que les que venen darrere heretin tots aquests drets i es trobin amb menys obstacles".
L'any 2024, segons les dades facilitades per Sanitat, es van practicar 106.172 avortaments, en 34.092 dels quals es va fer servir la via farmacològica, que consisteix en l'administració de diversos medicaments autoritzats per interrompre l'embaràs. Es tracta del mètode més utilitzat a la xarxa pública, on es van fer 21.320 actuacions, davant de les 12.772 comptabilitzades als centres privats. Per contra, als centres privats continua sent majoritari l'ús del mètode quirúrgic, especialment als centres extrahospitalaris, que van concentrar més de 63.000 actuacions el 2024.
Dos medicaments per l'avortament farmacològic
L'avortament farmacològic combina dos medicaments diferents en dues fases. En una primera s'administra, per via oral, la mifepristona. Aquest medicament bloqueja l'aparició de la progesterona, l'hormona que permet el progrés de l'embaràs. En efecte, el medicament atura el desenvolupament de l'embrió i sensibilitza l'úter abans de l'administració del segon medicament. Aquest és el misprostol, que un o dos dies després es col·loca sota la llengua, a l'interior de la galta o per via vaginal. La seva funció és provocar contraccions a la musculatura de l'úter i dilatar el coll uterí per expulsar el contingut, de forma similar a una menstruació abundant o un avortament espontani. Els protocols també inclouen l'administració d'analgèsics per controlar els còlics i els dolors.