El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres que l'executiu central aprovarà un decret amb noves exigències per a les titulacions universitàries en un moviment que pretén garantir que "darrere de cada una de les titulacions hi hagi una formació universitària de qualitat". El cap de l'executiu central ha explicat que el nou decret es negociarà amb la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE) i amb la comunitat estudiantil per fixar aquests nous requisits i posar fre al que el mateix Sánchez ha anomenat "universitats guingueta". "Han aparegut universitats amb qualitat qüestionable que s'aprofiten d'aquesta situació [la falta de places a la xarxa pública] per fer negoci", ha criticat el líder socialista que assegura que "una universitat no pot ser una guingueta, un expenedor de títols". A parer seu, "ha d'oferir docència de qualitat" i "investigació rigorosa".
El cap de l'executiu espanyol ha detallat que una de les mesures principals serà el reforç de les exigències en relació amb el professorat perquè com a mínim el 50% de les plantilles de cada titulació hagin de ser doctors i que el 40% de les contractacions es facin a temps complet. Amb aquesta mesura, diu Sánchez, "no només reforçarem la qualitat de l'ensenyament, sinó també lluitarem contra la precarització". A més, la norma exigirà presencialitat on sigui necessari, especialment en àmbits com el sanitari —ha puntualitzat—, per evitar que algunes universitats privades puguin aprofitar la forta demanda per ampliar la seva oferta en línia sense garantir "els lògics i necessaris estàndards de presencialitat i qualitat".
Donar més valor als estudis i evitar el "negoci"
A parer seu, un títol universitari "ha de tenir valor, s'estudiï on s'estudiï", perquè està en joc que "estudiar a Espanya continuï obrint les mateixes portes per a tots i que la societat continuï confiant en els qui surten de les nostres aules". Per aquesta raó, ha criticat el coneixement de les ofertes universitàries que es comporten com les aerolínies de baix cost que t'"acostumen a poc a poc a què el bàsic deixi de venir inclòs" en uns moviments que busquen "convertir el que era comú en un extra i el que era una garantia en una mercaderia, un negoci". Davant d'aquestes opcions, el govern espanyol vol "un sistema universitari fort, capaç de formar talent i sostenir la investigació i obrir camins".
El president espanyol sosté que "no són bons temps per a la universitat pública" davant el fort creixement de les universitats privades i la falta de finançament de les comunitats autònomes als seus campus. Durant l'última dècada, ha recordat, el nombre d'alumnes matriculats a centres públics només ha crescut un 3% davant el 128% de creixement registrat en les privades, on també s'han multiplicat per tres el nombre de persones inscrites a màsters i estudis de postgrau, tot superant l'educació pública. Des del 2015, els estudiants a la pública s'han mantingut (de 188.400 a 189.300) mentre que els alumnes matriculats en carreres privades s'ha més que duplicat des dels 50.000 de 2015 als 101.200 de 2025.
Sánchez creu que part d'aquest creixement es deu a les polítiques de les comunitats autònomes que afavoreixen la creació de centres privats. "Només a Madrid, de les 20 universitats que hi ha, 14 són privades i només 6 públiques", ha denunciat des de les instal·lacions de l'Institut de Ciències Matemàtiques, un centre mixt que impulsen el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i tres de les universitats públiques madrilenyes: la Complutense, l'Autònoma i la Carles III.
Obsolescència programada de la universitat pública
L'"infrafinançament dels governs regionals" és, a parer de Sánchez, una prova de "l'obsolescència programada del que és públic" que "estem veient". "Primer es degrada, després es redueix l'oferta i després es presenta el que és privat com l'única alternativa", ha explicat, "un patró que coneixem bé i que veiem en altres pilars de l'estat del benestar com la sanitat", ha denunciat.
El líder socialista també apunta cap a la falta de places com a part de l'èxit de la privada. El curs 2024-2025, les universitats públiques van rebre mig milió de sol·licituds per a un poc més de 245.000 places, que empeny les notes de tall cap amunt i, segons Sánchez, porta l'alumnat a la xarxa privada "i després aquest creixement es ven com una suposada preferència de les famílies". "Però una elecció forçada per falta d'alternatives, no és una elecció, és una coacció que fa no garantir la igualtat d'oportunitats, com ha de fer tot sistema universitari", ha reblat.
La ministra de Ciència, Diana Morant, present a l'acte, també ha defensat el paper de les universitats públiques com "el gran motor de la investigació" i el lloc on es fa ciència "al màxim nivell", es forma, es potencia el talent i s'atrau.