Aquest mateix dimarts, el mateix dia de la reunió Sánchez-Aragonès a La Moncloa, una quarantena de càrrecs i excàrrecs de la Generalitat estan citats al Tribunal de Comptes, a Madrid. S'ha acabat la instrucció de la despesa exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017, i probablement els demanaran una fiança multimilionària. El ministre José Luis Ábalos admetia la setmana passada que aquest nou cas de persecució suposa una "pedra en el camí" del diàleg entre l'Estat i la Generalitat que tot just es reactiva. En canvi, Pedro Sánchez evita qüestionar aquest òrgan. També descarta donar instruccions a l'Advocacia de l'Estat.

En una entrevista a la Cadena SER des de Barcelona, el president del govern espanyol s’ha limitat a remarcar que “és una instància administrativa”, i no un òrgan judicial. No obstant això, el dirigent socialista ha subratllat que des del govern central “respecten els seus treballs” i que, un cop hi hagi una resolució, “haurem de respectar el que resolgui”. En aquest sentit, i preguntat específicament sobre la qüestió, Sánchez ha descartat donar cap instrucció a l’Advocacia de l’Estat perquè canviï la seva posició, com assegura que mai ha fet.

Un cas polèmic, qüestionat des del mateix Tribunal de Comptes. La consellera Dolores Genaro, en solitari, va impugnar-ho des de dins. Va presentar un vot particular —que curiosament s’oculta a l’índex de l’informe— que ho qüestionava tot. En primer lloc, perquè l’informe es va aprovar sense ni tan sols donar marge per a estudiar-lo i esmenar-lo. Ella va demanar ampliar el termini per realitzar observacions tècniques, i se li va negar. Més enllà de la vulneració procedimental, “mai vista abans”, Genaro també denunciava un informe esbiaixat i exagerat per condemnar la Generalitat, que “no va extralimitar-se en les seves funcions”. La vocal criticava, entre altres, “judicis de valor i interpretacions que no estan prou fonamentades”.

En el punt de mira internacional

El cas de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell ha donat la volta al món. També entre els responsables citats la setmana que ve, el seu fill, també economista, va fer pública la fràgil situació patrimonial de la seva família. I va aconseguir posar —de nou— el Tribunal de Comptes sota la lupa internacional. Aquesta mateixa setmana, una trentena de premis Nobel d’Economia, a més de vint reputats economistes, han expressat el suport al seu col·lega. En la carta al diari El País, els signants advertien: "El professor Mas-Colell és un exemple per a tots els científics espanyols a l'exterior. El resultat d'aquest procediment pot tenir una influència negativa en la voluntat d'aquestes persones de tornar al seu país i contribuir al servei públic". L’Associació Econòmica Europea també ha tancat files amb l’exprofessor de Harvard.

Però no és el primer cop que s'enfronta al qüestionament fora de les fronteres de l'Estat. El juny del 2015, el Tribunal de Comptes espanyol va ser sotmès a una revisió realitzada pel Tribunal de Comptes europeu i l’homòleg de Portugal. Una de les conclusions de l’examen, realitzat sobre el terreny, era “l’existència d’una percepció pública d’influència política en els consellers del Tribunal de Comptes”. Entre altres coses, proposaven canviar el sistema d’elecció dels consellers, rotar el personal, reduir el pes dels càrrecs directius en la plantilla o acotar la designació a dit de càrrecs de responsabilitat.