Sembla que no hi ha un divendres sense que resolucions del Parlament acabin al Tribunal Constitucional. En la reunió del Consell de Ministres d’aquest divendres, el govern espanyol ha acordat presentar dos nous incidents d’execució davant l’alt tribunal. Fan referència a les resolucions aprovades per la cambra catalana el 26 de setembre, en el marc del debat de política general, que defensaven el dret d’autodeterminació i la desobediència civil. La nova ronda d'impugnacions arriba després que la setmana passada l'executiu de Sánchez en recorregués dues més, que van ser suspeses aquest dijous pel TC.

Es tracta de la resolució 4 sobre el reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'amnistia dels presos polítics. També la resolució 1 sobre la defensa de l'Estat de dret i els drets civils, que també reclamava la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya després de l'Operació Judes contra els CDR.

L’encarregada d’anunciar-ho ha estat la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo, que ha comparegut aquest divendres al migdia a Moncloa. “Les resolucions tenen a veure amb decisions que en absolut es corresponen amb la nostra legalitat constitucional i hi ha sentències clares sobre el Tribunal Constitucional”, ha dit la dirigent socialista, justificant la decisió de presentar recursos d’execució perquè consideren que ja hi ha jurisprudència del TC en aquest sentit. Ha subratllat que el dret a l’autodeterminació “no existeix al nostre model constitucional” i ha denunciat que els escrits “impulsen la desobediència institucional”.

Pel que fa al punt que demanava la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, Calvo ha assegurat que “no és més que un posicionament polític aberrant”, i ha recordat que “no està a l’abast del Parlament de Catalunya ni del Govern de la Generalitat que la Guàrdia Civil surti de Catalunya”. Per això, consideren que es tracta d'una "mera declaració política" i no d'una decisió que pugui tenir efectes jurídics i, per tant, no és recurrible.

En aquest sentit, Carmen Calvo ha avançat que, com van fer la setmana passada, demanaran a l’alt tribunal que, en l’execució, “adverteixi i recordi l’àmbit dels delictes en els quals poden incórrer”. És justament el que va fer aquest dijous el TC, que va advertir el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la Mesa, del deure d’impedir iniciatives en aquest sentit, amb conseqüències que poden arribar a l’àmbit penal.

Les resolucions del 26 de setembre no han pogut ser impugnades fins avui. El motiu és que no van ser publicades al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) fins divendres passat.

Torrent: "No censurarem"

Aquest dijous, després de fer-se pública la suspensió de part de la resolució de defensa del dret a l'autodeterminació i reprovació de Felip VI aprovada el passat juliol, Roger Torrent va respondre des dels passadissos del Parlament. "No podem convertir la Mesa del Parlament en un òrgan censor, si ho féssim estaríem limitant els drets polítics dels diputats", va advertir el president de la cambra en resposta al requeriment personal que li va fer arribar aquest mateix dijous el TC.