El president espanyol, Pedro Sánchez, no ha descartat que el PSOE hagi pogut enviar missatgers al president a l'exili, Carles Puigdemont, i només ha estat rotund per afirmar que ell personalment no ho ha fet. Ha deixat clar que ell no volia parlar pel partit. Sánchez s'ha pronunciat en aquests termes sobre el que va explicar Puigdemont el 30 d'octubre en una carta pública, en les primeres declaracions del mandatari espanyol sobre aquests contactes, que no van donar resultat.

Sánchez ha mesurat molt les paraules sobre aquesta qüestió, sabent que a Espanya és una polèmica amb capacitat demolidora. I ha diferenciat entre el PSOE i la seva gestió al govern espanyol, mentre fugia d'estudi sobre el que hagi fet el seu partit. Així ha anat la roda de premsa, en la cimera hispano-portuguesa:

- Pregunta: Volia preguntar-li directament si el PSOE ha enviat alguna persona a Bèlgica per negociar amb l'expresident (sic) Puigdemont el seu possible retorn a Espanya. I si això és cert tal com sosté Puigdemont o si menteix.

- Pedro Sánchez: Bé, jo puc parlar per mi. Per descomptat, ho dic en relació amb si l'expresident... La resposta és ben senzilla, és no.

 De fet, a la seva carta Puigdemont en cap moment deia que haguessin anat a parlar amb ell emissaris del president espanyol, Pedro Sánchez, sinó del PSOE. Però sí que afirmava que Sánchez en tenia coneixement. "Sobre aquesta qüestió (no acceptar solucions personals) he estat explícit en públic i en privat, davant de tots els interlocutors que se m'han adreçat per proposar-me "solucions felices". També a gent del PSOE que en diverses vegades m'ha vingut a veure per generar-me expectatives d'un bon tracte, via reforma del Codi Penal, i un indult. Sempre i quan, és clar, acceptés comparèixer davant del Suprem. Segur que Pedro Sánchez sap de què parlo", apuntava. Per això el president insistia que no sap "quin és el benefici de la reforma del delicte de sedició per a la resolució del conflicte polític entre Espanya i Catalunya".

En la carta també va quedar clar que el president a l'exili rebutja aquesta possibilitat de "solució personal" al seu cas, i reivindicava que el seu exili té un objectiu polític. En un text publicat coincidint amb els cinc anys a l'exili, el president va demanar que es respecti la seva "estratègia" i "posició" sobre el procés. I ho va dir perquè li consta que "en les converses entre PSOE i ERC torna a sortir la necessitat de resoldre" la seva situació. "Si no els ho he demanat ni els ho he autoritzat, per quina raó insisteixen? Què busquen?", es va preguntar. "Puc entendre els beneficis que té per a l'estat espanyol el fet que jo acceptés una resolució basada en la reforma del codi penal, però els beneficis per al procés d'independència no els veig per enlloc", va subratllar en l'escrit. Així doncs, insistia que mantindrà el pols a l'Estat: "M'he fet més resilient davant les adversitats i tinc moltes més raons per continuar confrontant-me a un Estat que no busca solucionar el conflicte sinó liquidar-nos com a nació".

D'altra banda, Pedro Sánchez ha afirmat en la roda de premsa, que l'executiu espanyol ha pres nota de l'informe del Banc Central Europeu (BCE) que alerta que la banca pot repercutir l'impost de nova creació que vol aplicar, als clients, però ha reiterat que el seu govern "seguirà el full de ruta" i l'aplicarà, tenint en compte els beneficis extraordinaris al sector, entre d'altres per la inflació. Sánchez ho ha dit en el marc d'una cimera amb el seu homòleg portuguès, el primer ministre António Costa, que ha servit per estrènyer llaços entre ambdós països en matèries, entre d'altres, com l'energètica. Ambdós dirigents han defensat la canonada pactada amb França entre Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd.

D'altra banda, el president del govern espanyol ha atorgat "tota la confiança" al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la polèmica sobre la tragèdia a la tanca de Melilla de l'estiu. A més ha confiat que el Consell General del Poder Judicial "compleixi amb la llei" i proposi "més d'hora que tard" els dos magistrats que li pertoquen per al Tribunal Constitucional.