Iván Redondo, si vol ser com Philippe Rickwaert, el gastat protagonista de Baron Noir que sobreviu a totes, s'haurà de reinventar. Poder, pot fer-ho, com va començar la seva carrera assessorant Xavier Garcia Albiol. Però ho haurà de fer des de fora de La Moncloa. Ha marxat amb èpica —"en política, a l'empresa i a la vida, a més de saber guanyar, saber perdre, cal saber parar—, però ha marxat. Una sortida molt simbòlica. Pedro Sánchez ha volgut demostrar que ningú no és intocable, excepte ell. I se n'ha sortit en aquest aspecte.

El president espanyol ha fet honor al terme: "crisi de govern". S'esperava la remodelació des de fa setmanes, sí, però no tan d'hora i molt menys amb aquesta magnitud. Fins a set ministres, alguns d'un pes descomunal, han fet les maletes. Només ha afectat la part socialista, com es va pactar amb Yolanda Díaz. Ja feia dies que ministres d'Unidas Podemos advertien, en privat, que si se'ls tocava alguns dels seus cinc ministeris, s'obria tot el meló. "Suposava negociar de nou l'estructura, des de zero", deien. Per això s'ha limitat a la porció del PSOE, d'on Sánchez ha alliberat tot el llast possible.

Ho demostra la sortida de Redondo, però també la de José Luis Ábalos, home de la màxima confiança de Sánchez i l'encarregat de pacificar internament el PSOE amb mà de ferro. Però va començar la legislatura amb l'afer Delcy i ha continuat amb el rescat de l'aerolínia Plus Ultra. També se'n va la totpoderosa Carmen Calvo, font de molts conflictes dins el govern de coalició, especialment amb la ministra Irene Montero. L'ha deixat caure, com també pleguen Juan Carlos Campo, que ha pilotat personalment la polèmica operació indults, i Arancha González Laya, que ja va escriure el seu propi epitafi amb la gestió del conflicte amb el Marroc. Ha perdut persones de la més absoluta confiança, però a Sánchez no li ha tremolat el pols.

Entren persones noves, però també de la màxima confiança de Pedro Sánchez. Un d'ells és Félix Bolaños, fins ara el cervell a l'ombra del seu govern i del PSOE, l'home que porta l'Estat al cap i que assumirà el ministeri de Presidència. També ho són l'ambaixador a París, José Manuel Albares, convertit en nou ministre d'Exteriors, o el nou cap de gabinet, Óscar López. Tots tres homes de partit, com també les noves cares. Dones, joves i molt polítiques, com l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, de l'històric PSC del Baix Llobregat, que assumirà la cartera de Transports i Agenda Urbana en substitució d'Ábalos.

Perquè la remodelació també busca recosir les costures del partit. No tot ha de ser mà de ferro en la pacificació. En aquest context es pot situar també la sortida de Redondo, un assessor independent, sense carnet, que ha arribat a treballar pel PP i que ha generat molts recels entre els quadres de la formació. També en aquest terreny s'expliquen algunes incorporacions. Isabel Rodríguez (Política Territorial), Pilar Alegría (Educació) i fins i tot el nou cap de gabinet Óscar López van arribar a donar suport en moments determinats a Susana Díaz en els convulsos anys de Ferraz.

raquel sánchez nueva ministra transportes acnRaquel Sánchez, alcaldessa de Gavà i nova ministra de Transports i Mobilitat del govern d'Espanya / ACN

Per davant, la segona legislatura de facto del govern espanyol de coalició. I Sánchez vol donar aquesta imatge de reset. El primer any i mig s'ha vist condicionat per la resposta a una pandèmia global. Ara toca encarar la recuperació, i l'ascens de Nadia Calviño envia un missatge de calma a Brussel·les. Però també toca encarar tota aquella "agenda de canvi" pactada amb Unidas Podemos i que no ha pogut avançar ni brillar per l'emergència sanitària. Aquest dissabte el president del govern espanyol ha promès "rellançar-la amb tota la força". Haurà de mirar cap a Catalunya, cap a la taula de diàleg i cap als 23 diputats independentistes per a fer-la viable.

Justament la quota catalana, la del PSC, es reforça a La Moncloa, amb la continuïtat de Miquel Iceta i la incorporació de Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà. Però ha sobtat el canvi de cartera de Miquel Iceta. De ser el "ministre de Catalunya", amb la cartera de Política Territorial, a quedar-se amb una cartera maria, com Cultura i Esports. Encara falten moltes pistes per a interpretar la totalitat dels moviments en aquesta nova partida d'escacs. Però qui se'n recorda ara del chuletón?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat