"S'ha confirmat el pitjor escenari" deia el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, amb la veu trencada, en un comitè federal decisiu, que ja s'allargava durant més de 10 hores. Sánchez anunciava als seus companys que dimitia al capdavant del partit, després de rebre 132 vots en contra i 107 a favor del seu pla de celebrar un congrés extraordinari el 12 i 13 de novembre, amb primàries el 23 d'octubre. L'objectiu de la proposta era reafirmar el seu lideratge, "qüestionat" davant d'aquells que rebutjaven el 'no' sense cessions a Mariano Rajoy. Era la darrera carta per cosir una formació fracturada, davant l'envit dels crítics, amb la presidenta Susana Díaz com a líder de la guerrilla.

El comitè es va presentar complicat. Primer, hi va haver disputa sobre quins membres havien d'integrar la mesa –òrgan que gestiona el debat–, després, sobre el cens; finalment –i encara més rellevant– no hi va haver acord sobre quin ordre del dia es votaria. N'hi havia dos. Els 17 membres del partit que havien dimitit a principis de setmana consideraven il·legítima l'executiva federal perquè amb la meitat menys un, creien que s'havia de dissoldre i passar a la creació d'una gestora. Això volien decidir. Paral·lelament, Sánchez i els seus eren partidaris de donar suport al full de ruta del congrés, que hauria permès al líder blindar-se amb el calendari acordat.

Al llarg del dia la batussa va ser constant i no es va poder votar cap d'aquestes posicions. L'única vegada que es va poder accedir a una decisió va ser quan, al marge de la voluntat dels crítics, Sánchez va ordenar tirar pel dret i Ferraz va posar les urnes, rere una cortina, per decidir en votació secreta sobre el congrés. Això va atiar l'enfrontament amb la facció sublevada, a crits de "poca-vegonyes", mentre escridassaven l'executiva "en funcions". "Estàs jugant brut", li repetien. El PSOE es trencava de forma total per moments, com confirmava un dels caps de l'esquerra socialista, José Antonio Pérez Tapias, mentre marxava pel carrer de la seu socialista.

La divisió era de tal envergadura que també havia costat formar-se la mesa, fins que finalment va ratificar els tres membres que ja hi eren: Rodolfo Ares, del sector oficialista; Verónica Pérez, del sector crític, i Núria Marín, l'alcaldessa de l'Hospitalet, sanchista. Aquesta majoria va permetre al secretari general frenar la votació sobre la seva moció de censura, la qual havia estat defensada pels crítics després del bloqueig constant al llarg del dia. Amb 129 que avalaven la moció, es podia preconitzar la derrota en una votació posterior, perquè al cens hi havia 253 inscrits avui. És a dir, majoria absoluta. 

El secretari general estava deslegitimat, ja no sols per l'aritmètica, sinó també per la pèrdua del poder moral com a autoritat màxima del PSOE. En un dels intents de calmar l'escenari, Sánchez va oferir al bàndol dels crítics ser readmesos a l'executiva i reunir-se dilluns per decidir un nou comitè federal. Però el president d'Aragó, Javier Lambán, va constatar-li el descrèdit que patia: "ja no ets el secretari general", va dir-li, volant el darrer dels ponts per cosir el partit. 

Amb l'aigua al coll, Sánchez va obrir-se front la presidenta Susana Díaz, l'antagonista i líder dels sublevats, a crear aquesta gestora, a canvi d'un congrés extraordinari en les dates que el primer proposava. Això li hauria permès evitar l'escarni de la dimissió, i en poc més d'un mes, iniciar el procés per escollir un nou secretari general i presentar-s'hi. El líder havia confiat en tot moment que la militància el revalidaria, com un plebiscit: si Sánchez és tornat a triar com a líder, aleshores s'acceptaria el 'no' a Rajoy. Però Díaz va rebutjar la bestreta perquè satisfeia de facto el pla del seu rival.

Torna la votació pel congrés extraordinari

De cop, la situació va tornar al punt inicial, i Sánchez va accedir a votar a mà alçada sobre el calendari del congrés que volia. El fet també havia estat de confrontació al llarg del dia: els sanchistes esperaven que un vot secret permetés a alguns membres crítics desmarcar-se dels caps de les seves federacions. Però es va fer la votació a mà alçada: "Si perdo, me'n vaig i es crea la gestora", era la idea del líder sortint. Així va ser i Sánchez va comparèixer per explicar-ho, sense permetre preguntes dels periodistes, mentre el comitè començava a estudiar la formació de la gestora.

"Vull fer una crida als afiliats del PSOE, que tinguin, o no carnet. Avui més que mai cal estar orgullós de militar al PSOE. M'he acomiadat dient això, així que la comissió gestora que surti comptarà amb el meu suport lleial", va dir Sánchez, després d'una setmana marcada pel cop d'Estat dels barons crítics, i ja sumit en la derrota. "Jo pensava que calia donar la veu a la militància i així ho he defensat i creia que això s'havia de decidir en aquest congrés", va indicar. "Jo volia mantenir el 'no' a Mariano Rajoy i no podria administrar una decisió que no comparteixo", va assegurar, repetint les mateixes paraules que divendres al vespre.

Sánchez va marxar per convicció política, creient que hi havia possibilitat de formar un govern alternatiu. Els crítics creien que això era una "farsa" i l'avantsala d'unes terceres eleccions. Però aquest vespre, amb un somriure impostat pel dolor del fracàs i de les il·lusions frustrades, qui arriba al més alt de la seva carrera política, va marxar fent una apel·lació a la seva infància. "Els meus pares em van ensenyar que el més important era sostenir la meva paraula. La vaig donar i l'he defensada al comitè amb fermes conviccions. Desgraciadament no va sortir vencedora", deia Sánchez amb el soroll de fons de desenes de socialistes que havien protestat tot el dia a la porta de Ferraz, mentre cridaven "No és No". 

I així, el partit resta a l'espera de decidir el seu futur polític, després d'un comitè accidentat i amb presència policial tot el dia, farcit de plors i rumors d'agressivitat en les paraules de molts dels membres de la formació, alguns dels quals desitjaven la dimissió del líder. El PSOE, el partit històric de l'esquerra espanyola, està fracturat i sense rumb aparent, mentre es difumina l'escenari d'unes terceres eleccions.