Pedro Sánchez lluita per surar en un mar d'aigües turbulentes que amenacen d'enfonsar-li el lideratge al capdavant del PSOE. El Partit Popular i Ciutadans auguren "preocupant" i fallit un pacte de govern amb Podemos, mentre que els barons crítics fa dies n'insinuen l'oposició a la temptativa. Així, el socialista havia trobat una estratègia amb què blindar la seva autoritat: unes hipotètiques primàries per triar secretari general el 23 d'octubre. Això li permetria revalidar en el càrrec i tancar files abans d'unes terceres eleccions, però els crítics volen combatre aquest pla.

"Confio plenament en la coherència i la paraula del partit" deia el president de la Junta de Castella la Manxa, Emiliano García-Page. Page feia referència al compromís que Sánchez va adquirir entre l'abril i el maig per esperar que hi hagués govern a Espanya abans de parlar dels "sillons". Page, com també el president d'Aragó, Javier Lambán, han manifestat la seva disconformitat amb el pla, que consideren "incoherent i irresponsable" perquè estaria prioritzant els interessos del partit als de l'Estat. A més, ha obert un debat a 48 hores de les eleccions basques i gallegues.

Així les coses, Sánchez podria tallar amb aquest cop qualsevol aspiració de la presidenta andalusa Susana Díaz –o qualsevol altre baró– per arrebatar-li el tro de Ferraz. D'una banda, perquè una guerra prèvia a una possible convocatòria electoral debilitaria el PSOE davant les urnes. Per altra, per què si Díaz guanya, podria veure's abocada a l'abstenció per evitar eleccions –si el govern alternatiu de Sánchez fracassa–. Per ara, el coordinador andalús de la formació, Antonio Pradas, diu "no donar crèdit" a un congrés extraordinari al desembre, que encara no s'ha decidit.

Passat diumenge, Sánchez podria tenir les de guanyar si intenta encomanar-se al vot de les bases. Si les eleccions basques i gallegues li són un fracàs –com s'espera–, la pressió per l'abstenció podria redoblar al PSOE. El front crític tornaria a la càrrega, fent públic davant la militància aquesta tensió, a les portes d'una elecció de secretari general. L'actual dirigent podria sortir reforçat, en cas que les bases vulguin fer el cop a la taula i donar suport al 'no' sense cessions a Rajoy. Així i tot, el pla del congrés es preveu frustrat ja que sis dels set líders territorials s'hi oposen.

Ara bé, el congrés express no és l'única via del socialista per blindar-se. Amb l'intent de cercar un pacte de govern, que alguns barons titllen de "farsa", Sánchez ja ha aconseguit dos efectes: que el fantasma de l'abstenció hagi deixat de planejar –temporalment– sobre la seva esquena, i no ser l'únic responsable de tercers comicis. L'entesa que busca amb Podemos es prefigura com complexa, si és que C's no s'avé a l'abstenció. Al seu torn, els partits independentistes –ERC i PDC– ja han recordat que sense el referèndum no li donaran suport.

De retruc, les tensions dels barons crítics per aquesta pirueta han revifat. Page va denunciar que Sánchez "criminalitzava" els qui expressaven opinions diferents. Precisament, el propi president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, va patir atacs a les xarxes per defensar l'abstenció davant dels 170 escons del pacte de PP i C's. Més ambigu, i en un moment en què alguns barons denuncien interrupcions en la comunicació per part de la direcció, Puig manté que després del diumenge s'haurà d'obrir novament el debat sobre "la governabilitat" a Espanya.

Però si el govern alternatiu falla, i el congrés no es celebra a l'octubre, la darrera carta del socialista per blindar-se seria un referèndum a la militància. Aquest hauria de preguntar sobre la postura del PSOE en una hipotètica i nova investidura de Rajoy. Així ho defensa el líder a Castella i Lleó, Luis Tudanca, qui confia en el 'no'. Les consultes internes tenen truc: acostumen a ser favorables a la direcció, perquè els militants mantenen postures més extremes que la cúpula. I amb aquesta, tres són les estratègies per salvar el soldat Sánchez d'una mort que semblava anunciada. O no.

Lluita entre Iglesias i Errejón

Sánchez elevarà al comitè federal de l'1 d'octubre la decisió d'intentar un govern alternatiu. El líder de la formació morada, Pablo Iglesias, s'ha mostrat partidari d'arribar a un pacte i a partir d'aquest moment començar a buscar més suports. Això ha reobert les discrepàncies amb el número dos, Íñigo Errejón. Errejón vol que el partit contribueixi a ser "útil" en cas que els socialistes intentin la temptativa. Aquesta posició implicaria donar suport al PSOE des de fora de l'executiu, si una coalició no fos possible.

Rivera, cop de porta

Paral·lelament, PP i C's creuen respectivament que l'entesa de Sánchez amb Podemos podria durar "un quart" o "tres quarts" d'hora, i a Moncloa, ja avisen que un govern "Frankenstein" els preocupa. Com explicava aquest diari, la situació amenaça de complicar-se per al secretari general perquè C's ja ha reiterat que no té intenció d'afegir-se a donar suport a un govern en minoria de "44 partits" i a més, s'empara en què ni els propis barons serien partidaris de la idea. El pla de Sánchez té fisures.