El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat aquest divendres comparèixer davant del Ple del Congrés dels Diputats per informar sobre la posició del seu executiu davant la guerra a l’Orient Mitjà i també sobre l’última reunió del Consell Europeu, segons confirmen a aquest diari fonts de la Moncloa. El socialista ha registrat aquesta sol·licitud poc després que el PP exigís la seva compareixença a la cambra baixa. La posició de Sánchez és, a grans trets, diametralment oposada a la de José María Aznar a l'Iraq i al xoc contra els Estats Units: contrari a la guerra, cosa que ja li ha provocat una crisi amb Donald Trump.
Sánchez donarà explicacions als grups parlamentaris sobre la posició del govern espanyol davant l'ofensiva d'Israel i els Estats Units a l'Iran, que ha desencadenat una onada de bombardejos a la regió. El president del govern espanyol ja va expressar el seu rebuig a aquest nou conflicte en una declaració institucional aquest dimecres al matí. Va resumir la seva posició amb un "No a la guerra" per apel·lar a l'imaginari iraquià de la ciutadania espanyola; i per contraposar la seva posició a la del popular José María Aznar, que va dur Espanya a una guerra conjunta amb els nord-americans i els britànics sense tenir el suport de l'opinió pública. Així, l'actual president espanyol ha vetat als Estats Units l'ús de les seves bases militars de Rota (Cadis) i Morón (Sevilla) per aquesta operació. Tanmateix, sí que ha enviat una fragata a Xipre juntament amb efectius francesos i grecs, a conseqüència de l'atac amb un dron que va rebre en aquest país insular una base militar britànica.
El posicionament de Sánchez davant la guerra a l'Orient Mitjà ha situat al PP en una situació incòmoda. Alberto Núñez Feijóo no entra al joc de Santiago Abascal (Vox) de titllar el president del govern espanyol "l'aiatol·là de la Moncloa". Però, alhora, intenta criticar qualsevol moviment del cap de l'executiu de PSOE i Sumar. En un primer moment, advocava per fer costat als Estats Units perquè l'objectiu a batre és un règim criminal; i criticava que Sánchez entonés el "No a la guerra" alhora que enviava una fragata a Xipre "per complir amb els compromisos de l'OTAN". I ara, a més, malgrat estar-hi a favor, demana que l'enviament d'aquest vaixell militar batejat com a Cristóbal Colón —el més poderós de l'armada espanyola— se sotmeti a votació al Congrés.
Al Congrés dels Diputats s'hi ha de votar l'entrada en guerra d'Espanya, però no les seves operacions de defensa amb altres socis, com és aquesta. Però el PP fa ara una lectura de la Llei de Defensa Nacional per la qual, segons ell, cal autorització de la cambra baixa perquè es tracta d'una "zona de conflicte" i els seus soldats s'exposaran al risc de ser atacats en una àrea on ja hi ha operacions militars actives.
El govern espanyol destaca que la missió de la fragata és de "socis europeus"
Paral·lelament, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha ressaltat aquest divendres que la fragata de l’armada espanyola enviada a Xipre ja estava mobilitzada anteriorment en una missió comunitària. Preguntat per si la decisió hauria de passar pel Congrés, ha insistit que és “una missió europea formada per socis europeus en suport a un país europeu”.