El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han comparegut davant dels mitjans després d'acudir a l'Audiència Nacional acusats de sedició per la concentració del 20 de setembre davant del departament d'Economia. 

Sense que hagin demanat cap mesura cautelar contra ells, Sànchez ha dit que s'ha limitat a respondre les preguntes formulades per la seva defensa. En aquest sentit, afirma que això li ha permès deixar constància que la mobilització "va ser pacífica i cívica", i el convenciment que "en cap moment" ningú dels més de 50.000 manifestants d'aquell dia "volia alterar l'odre constitutiu dels governs d'Espanya". Les persones, afirma, van protestar contra unes accions "que no entenem, que han posat en risc massa coses" per part del jutjat número 13, que diu que actua "encara avui amb molta opacitat". 

Pel que fa a la nova etapa després de l'1-O, Sànchez ha reclamat "diàleg" al govern espanyol i ha defensat que tot el que no sigui asseure's a parlar serà "fer més gran el problema". El president de l'ANC assegura que si Rajoy no accepta la mediació internacional, estarà fent bo l'argument que "amb l'ús de la força es poden solucionar els conflictes", el qual ha qualificat d'"error enorme". 

De la seva banda, Cuixart ha explicat que s'ha acollit al dret de no declarar, per "no reconèixer la competència d'aquest tribunal" en el delicte de què se'ls acusa: sedició. De la mateixa manera, ha denunciat que "un cop més" l'Estat espanyol ha intentat solucionar per la via de la justícia el que és "un conflicte polític", i ha defensat que "més d'hora que tard" s'asseurà a parlar perquè "estem convençuts que a l'Europa del segle XXI els conflictes polítics se solucionen dialogant".

Cuixart també ha tingut un missatge per al govern de Puigdemont, al qual ha demanat "seguir fent les passes (...) del procés d'emancipació nacional" per tal que el poble català pugui "veure realitzada la seva voluntat expressada majoritàriament" el passat 1 d'octubre. En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol que deixi que "el poble català es pugui expressar", que "posi les urnes", i que pari d'acudir als tribunals per solucionar problemes polítics.