A diversos sectors del PSOE els costa d'entendre el paper interpretat per Pedro Sánchez en el seu cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo aquest passat dijous. Tou, lent, sense entrar en cap moment al xoc, sense respondre a les acusacions de corrupció i de tupinada... i tot després d'una primera recta de la precampanya i la campanya electoral favorable als populars: l'accident d'Urda va enfonsar els ànims dels socialistes, han provocat indignació les paraules de Carles Puigdemont sobre Sánchez en una entrevista a El Mundo, i les enquestes situen el PP i Vox a la Moncloa en la pròxima legislatura, a excepció del CIS. L'entorn del president es justifica dient que l'estratègia era recuperar l'electorat de centre i moderat, un cop conquerits els electors d'esquerra; una estratègia que necessita ser explicada massa. Si els socialistes volen mantenir la presidència espanyola, cal canviar el xip: els dos partits espanyols —i també les seves crosses, Front Ampli i Vox— encaren l'esprint final de la cursa electoral.
Fonts de la Moncloa asseguren que el debat va servir per mostrar dos models i que el president va optar per la contenció pensant en una audiència de milions de persones, amb indecisos i votants moderats. Recorden que el 2023 el PSOE va caure en la trampa de desmentir les mentides del PP i que aquesta vegada no volien repetir-ho. Consideren que Feijóo no va guanyar cap vot nou fora del bloc PP-Vox, i insisteixen que el PSOE en va guanyar entre els indecisos. Sostenen, finalment, que Sánchez no pot tenir als debats la mateixa energia que als mítings.
El to de les campanyes de Sánchez ha estat de balls, il·lusió, música i esperança, com a l'acte de Fuenlabrada, en què Begoña Gómez i el president es van fer un petó apassionat. El PSOE va obrir la campanya amb el lema "La fuerza de la gente" i "La fuerza del amor". El partit ha fixat 18 províncies prioritàries —entre elles, Madrid, València, Sevilla, Múrcia, Balears i A Coruña, on vol créixer, i Àlaba, Osca, Burgos, Lleó i Ourense, on vol consolidar l'últim escó— i centra el missatge en els drets i les mesures socials, amb epicentre en l'habitatge, principal problema dels espanyols segons el CIS i raó per la qual es van convocar eleccions. El seu programa proposa convertir-lo en un dret fonamental a la Constitució i crear un parc públic de 100.000 habitatges.
Alberto Núñez Feijóo, per la seva banda, ha dissenyat una gira pels territoris on creu que pot guanyar escons, havent-se quedat a només quatre de la governança en la passada legislatura, amb Catalunya com a gran objectiu. En el seu programa es compromet a construir un milió de pisos. Els programes marquen altres diferències. El PSOE proposa blindar les pensions i l'avortament a la Constitució, així com crear una unió d'amistat; mentre que el PP vol derogar la Llei d'habitatge, derogar l'amnistia i recuperar la sedició, a banda de propostes que situen la llengua catalana a la diana.
El PSOE busca mobilitzar el seu electorat i el PP quedar-se amb els socialistes desencantats
Segons exposa Génova 13, la intenció del PP és captar el vot útil dels socialistes desencantats i evitar xocs amb Vox. Feijóo ha fet actes aquest cap de setmana a les Illes Canàries, València i Múrcia; i dilluns visitarà Cadis. Sánchez tancarà la campanya a Madrid el 27 de novembre, amb actes previstos a Albacete i Barcelona. Durant tota la cursa electoral s'ha focalitzat a mobilitzar tot aquell electorat decebut pels casos de corrupció que l'han assetjat durant tota la legislatura.
Què diuen les enquestes
Amb una campanya que ja arrencava a la contra per al PSOE, el CIS dirigit pel socialista José Félix Tezanos va intentar donar una última empenta a Sánchez. En un baròmetre projectava un resultat en el qual PP i Vox no sumen majoria ni en les seves forquilles més àmplies, el PSOE guanya i Sánchez podria ser investit còmodament per formacions d'esquerres sense necessitat de pactar amb Junts i PNB. Les enquestes privades, en canvi, situen el PP al capdavant, amb una distància sobre el PSOE d'entre dos i set punts. Però el mateix passava el 2023, i Sánchez va aconseguir una carambola que el va mantenir a la Moncloa, i per això PP i Vox aquesta vegada es neguen a dir blat abans de tenir-lo al sac i ben lligat; criden a una mobilització massiva el 29N i que el seu electorat no doni res per guanyar.
En la demoscòpia, però més aviat en les urnes que es plantaran als col·legis electorals el dia 29, influirà l'accident d'Urda (Toledo), amb la consegüent dimissió del ministre Óscar Puente, l'entrevista que li ha fet El Mundo a Carles Puigdemont i el cara a cara. Aquest debat el van veure 10,2 milions d'espectadors i a les enquestes Feijóo apareix com a clar guanyador. Iván Redondo, ex cap de gabinet de Sánchez a la Moncloa, publicava l'endemà una piulada en la qual defensava que no hi havia clar guanyador. Segons ell, el president buscava "la transferència central", uns 500.000 votants decisius que el van votar el 23J, amb un to "gens polaritzador" i de "contenció calculada". I que el millor moment va ser el minut d'or, en el qual Sánchez va adreçar-se als ciutadans recordant que el PP va del bracet de Vox.
El Front Ampli i Vox
El Front Ampli, l'antic Sumar, arriba a l'esprint final amb les enquestes en contra: el CIS li atribueix entre 7 i 11 escons i un 4,7% en estimació de vot. La formació va obrir la campanya el 12 de novembre a Vallecas, amb Ada Colau al capdavant, amb el lema "Un vot com una casa" i amb l'habitatge com a eix. El programa, d'un miler de mesures, inclou un límit d'herència de 10 milions per hereu i una prestació de 200 euros mensuals per criança. En qualsevol cas, les enquestes apunten que els socialistes guanyen vots del Sumar 2.0 i que ja comencen a atreure votants de Podemos. Qui s'ho juga tot és precisament la formació morada. El CIS li atribueix entre zero i un escó; és a dir, que corre el risc de desaparèixer del Congrés.
Paral·lelament, Vox arriba a la recta final com a tercera força indiscutible en tots els baròmetres. Segons el CIS, obtindrà entre 57 i 65 escons. Les enquestes de 40dB per a El País i la SER també pronostiquen que PP i Vox junts poden aconseguir una majoria còmoda. La campanya dels ultradretans gira al voltant del lema "És sentit comú" i de tres eixos que el partit planteja com a condicions per a un futur govern amb el PP: la prioritat nacional, la desregulació i la "remigració". Els d'Abascal defensen "repatriar" els estrangers que entren irregularment, deportar els que cometin delictes i auditar les ajudes socials als migrants en situació irregular. A Catalunya, el partit vol entrar per primera vegada a Girona i Tarragona, on, per l'acord amb el PP, només hi haurà la papereta de Vox al Senat.
