Càrrega simbòlica indiscutible en la presa de possessió del nou president del Parlament. L'exconseller Josep Rull, empresonat el 2017 per la seva participació a l'1-O i condemnat pel Tribunal Suprem a deu anys i sis mesos de presó pel delicte de sedició, s'ha penjat aquest dilluns la medalla de president del Parlament després de ser escollit amb els vots de Junts, ERC i la CUP per encapçalar una Mesa de majoria independentista. En el seu discurs, en què no ha estalviat les crides al consens i el diàleg, ha llegit l'article 57 de l'Estatut de Catalunya sobre la inviolabilitat dels diputats per proclamar tot seguit i “amb tota solemnitat” que la Mesa del Parlament que des d'avui presideix garantirà aquest principi. “Cap diputat no pot ser perseguit per expressar les seves opinions o per exercir lliurement el seu vot”, ha reblat.

Rull ha denunciat que aquest principi tan evident no ha estat respectat els darrers anys, com ho demostra el fet que la presidenta Carme Forcadell, que avui seguia el ple des de la tribuna de convidats, va ser condemnada a 12 anys i mig de presó per permetre un debat parlamentari.

El nou president ha recordat que la seva predecessora va defensar que “en un parlament s'ha de poder parlar de tot”, i seguint aquest mateix principi “granític” s'ha compromès a “protegir els drets de tots els diputats” a poder dur a terme el mandat dels ciutadans “sense pressió de cap altre poder públic ni l'amenaça de poder ser privat de llibertat”.

Governar sense interferències

Rull, que ha evocat com el març del 2021 va seguir des de la presó la investidura de Laura Borràs, ha assegurat que “l'esperança, sempre, sempre és més poderosa que la por”, i ha recordat que encara avui hi ha tres escons buits a l'hemicicle, de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. Ha retret que en una democràcia és el poble qui elegeix el president del seu país, i que això s'ha vist alterat des de l'octubre del 2017 a Catalunya. Ha denunciat que és una anomalia que el president de la Generalitat sigui destituït pel decret d'un altre president o un altre govern, o que el poder judicial decideixi qui es pot sotmetre a una investidura, com va passar amb Puigdemont, Jordi Sànchez o Jordi Turull després de les eleccions del 21 de desembre del 2017.

El nou president ha citat Espriu, Mandela o Pau Casals, per construir un discurs de concòrdia; ha subratllat la continuïtat històrica d'una nació mil·lenària com Catalunya recordant la carta que el president del Parlament Francesc Farreras va fer arribar el 1980 a Heribert Barrera transmetent-li el relleu de la presidència després d'haver conservat la institució a l'exili; ha evocat com el president Francesc Macià i l'alcalde de Barcelona Jaume Aiguadé van decidir situar el Parlament al lloc on era el polvorí de la Ciutadella, que havia construït Felip V després de la guerra de Successió per reprimir el poble de Catalunya, i que ho van fer per demostrar com “allò que era un símbol de força, de guerra, que és un polvorí, acaba sent un símbol de paraula, que és un Parlament on la gent enraona, parla i és capaç de construir consensos”.

Rull ha apel·lat a la missió que els ciutadans han encomanat als diputats i la seva transcendència com ho demostra el fet que després de la Guerra Civil es van tapiar les deu portes que cal travessar per arribar a l'hemicicle del Parlament. “Es va emmordassar la legalitat democràtica del poble de Catalunya, conjurem-nos perquè això no torni a passar mai més”, ha subratllat.

El nou president ha advertit que els escons que ocupen els diputats pertanyen al poble de Catalunya i la seva actuació ha de respondre no a les cuites entre partits sinó al bé comú, per treballar sense defallença per una nació que sense renunciar a la seva evolució, conservi les arrels, integri els nouvinguts i faci de les llengües pròpies un factor d'identitat.

El nou president ha recordat que la base del Parlament és l'acord, el pacte i el consens, que al llarg de la història del Parlament de Catalunya s'han aprovat lleis de complexitat extraordinària, algunes amb acords complexíssims, i que al darrere d'aquests objectius hi ha un factor que és la voluntat de construir. “Els convido, a poder tenir aquesta actitud rotundament constructiva a l'hora de legislar en benefici dels interessos de la gent d'aquest país. Consensos per derivar discrepàncies. Aquesta és la base d'un país”, ha reblat.

Rull ha acabat la intervenció garantint la seva voluntat de buscar el màxim consens. “Escoltar la pluralitat de veus que representa aquest Parlament, amb la mà estesa buscant l'acord sempre que sigui possible. Amb aquesta actitud insubornablement constructiva i construint ponts de manera infatigable presidiré aquest parlament”, ha conclòs.