PSC o ERC. Aquesta és la resposta en els últims dies de Gabriel Rufián davant qualsevol persona que li pregunta per Junts per Catalunya. Els enfrontaments entre el de Santa Coloma de Gramenet i el partit de Carles Puigdemont han estat una constant en l’última legislatura a Madrid i també van ser la tònica dels primers mítings de campanya de Rufián, que va començar a Nou Barris al costat d’Irene Montero. Aquest dilluns, però Rufián va moure fitxa i va plantejar per primer cop un debat amb Jordi Hereu, candidat del PSC per Barcelona i que ha estat ministre d’Indústria en el govern espanyol de Pedro Sánchez. L’exalcalde de Barcelona ho ha descartat de ple i s’ha tornat amb crítiques reiterades al republicà, acusant-lo de “metropolità fugaç” i d’actuar per dividir les esquerres. Amb les enquestes recollint una millora substancial dels resultats d’Esquerra després de la patacada electoral el 2023, Rufián ha mogut el focus de Junts al PSC. Segons els càlculs del partit, tenen molt més votants en disputa amb els socialistes en unes eleccions on la qüestió nacional ha passat en un segon pla amb un govern de coalició de PP i Vox a l’horitzó.
Rufián posa especialment la banya contra Hereu pel seu paper en l’Executiu de Pedro Sánchez. Així, per exemple, critica obertament la convocatòria electoral “irresponsable” dels socialistes just després que els decrets d’habitatge fracassessin al Congrés amb el no de PP, Vox i Junts. A Sánchez li retreu que només mirés per ell i els seus interessos, convocant eleccions quan no hi havia “res votable” a l’esquerra del PSOE més enllà dels partits sobiranistes arreu de l’Estat. I al ministre Hereu que no fes res per evitar aquesta convocatòria des de la seva posició al Consell de Ministres. El republicà defensa que si els grans pactes d’ERC i el PSOE en aquestes eleccions han fracassat no és per culpa seva, sinó del partit de govern, en referència a la condonació del deute del FLA, el traspàs de Rodalies o el nou mode de finançament. Totes aquestes qüestions quedaran en paper mullat si es compleixen els pronòstics i les dretes arriben a la Moncloa. PP i Vox s’han oposat a totes aquestes qüestions que inclouen dins les “cessions” de Sánchez als partits independentistes, amb la llei d’amnistia al capdavant.
Cercant votants decebuts
Així, en les darreres jornades, Rufián s’ha centrat a buscar el suport de votants del PSC que se sentin decebuts amb el partit per, per exemple, el fracàs en l’habitatge. Una desfeta que el candidat d’ERC assumeix com a pròpia, mentre s’adjudica també una paternitat compartida amb EH Bildu del Sánchez que s’ha destapat en les últimes setmanes, que ha posat l’habitatge al centre i que utilitza termes com ara intervenció del mercat, regulació o fons voltor. La victòria d’ERC a Catalunya en aquestes eleccions generals sembla complicada, amb els clams del PSC al vot útil per frenar a la dreta. Alhora, Rufián assegura que, en el “mentrestant” —és a dir, mentre Catalunya no sigui un Estat independent— cal que Espanya es governi bé i això passa, segons ell, per un PSOE sotmès a les esquerres sobiranistes, ja que no és el mateix, sol repetir, Santiago Abascal que Carlos Cuerpo com a vicepresident. Amb tot, el seu portaveu a Madrid insisteix en aquest “PSC o ERC” arreu del país. Rufián ha estat la cara més visible de l’estratègia d’ERC per créixer a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: el 2019 va donar bons resultats, però el 2023 va fracassar. Així i tot, en aquesta campanya electoral també ha fet mítings a ciutats com Lleida, on els republicans tenen l’objectiu de ser primera força, prendre-li un diputat al PSC i aconseguir-ne dos. També es juguen el segon diputat a la demarcació de Girona, però el candidat no hi farà parada. Aquest divendres, mentre ERC celebri un míting a Figueres, ell participarà en l’acte central de campanya de Podemos des de Madrid. Aquest dijous és a Vila-Real fent costat al Front Valencià.
"Si s'ha d'anar a la Moncloa a defensar aquest país, el poble, la classe treballadora, a pressionar el president del govern espanyol... el PSC pressionarà el PSOE? Ho farà ERC!", s’exclamava des del pavelló de Lleida on ERC va reunir unes 750 persones. Així, va fer una crida aquells que se sentin alhora “socialistes i catalanistes” i que hagin votar el PSC en algun moment: “Aquí estem nosaltres”, s'ofereix. Després d’un octubre molt convuls, en el qual es va enfrontar a la direcció del seu partit clamant per una aliança d’esquerres i parlava de fracàs personal en aconseguir-la, Rufián ha dedicat alguns retrets als Comuns i al seu representant al govern espanyol, Ernest Urtasun, però aquests són molt més continguts. Tal com explica, el seu objectiu és que a “totes les esquerres els vagi bé”, citant EH Bildu, el BNG, Adelante Andalucía, però també Podemos “el Frente Amplio, Sumar o com es diguin”.
En les passades eleccions, els Comuns van aconseguir més vots a Catalunya que ERC, però les perspectives electorals tant per Ada Colau com per Irene Montero són nefastes. A més, en els mítings i entrevistes, Rufián ha anat reiterant que li hauria agradat poder arribar a un acord amb els Comuns a Catalunya per optimitzar el vot en aquesta cruïlla electoral. Anant més enllà, ha parlat d’un Govern de concentració que els inclogui i ha concretat els seus plans per arribar a la Generalitat, fent un front amb els Comuns i també amb la CUP, que ha tancat la porta amb clau a aquesta possibilitat.
Junqueras, menys benevolent amb els Comuns
Aquesta espècie de benevolència respecte els Comuns de Rufián xoca amb els retrets constants que els fa Oriol Junqueras, molt actiu també en campanya. A banda de precedir el colomenc als mítings, també és l’encarregat de presentar les propostes concretes de la seva formació. El president del partit sempre va negar-se en rotund a la proposta del portaveu a Madrid i ha clamat contra les “sopes de lletres de sigles” i en les seves intervencions i posa al mateix nivell els seus rivals electorals. Si al PSC els retreu la manca d’ambició, la lentitud i que vagin arrossegant els peus per aconseguir avenços per Catalunya, a Junts recrimina la seva irresponsabilitat. Als Comuns, directament, els acusa de deixadesa i focalitza les crítiques en el ministre de Cultura. Rufián reclama enterrar la destral de guerra entre aquests partits, però a la seu nacional no perdonen a Colau el seu pacte amb Valls per prendre-li l’alcaldia de la capital de Catalunya a Ernest Maragall.
Amb els retrets continguts
Amb aquest plantejament d’“o PSC o ERC”, Rufián ha rebaixat el protagonisme que donava a Junts en les seves intervencions. Fins i tot amb l’entrevista del president Puigdemont ha evitat furgar en la ferida i no n’ha fet declaracions. En el míting a Mollet es va comprometre a deixar de parlar de Junts davant la premsa que seguia l’acte. Durant l’inici de la campanya, va anar recriminat als periodistes que els “insults” que, segons ell, rep per part dels juntaires sovint passen desapercebuts i que només són notícia quan ell s’hi torna.
Això no vol dir que els retrets hagin desaparegut al 100% dels seus discursos. Així, continua lamentant que els de Nogueras s’hagin situat al “mig” en aquesta cruïlla entre un govern del PSOE i un de PP i Vox. I, quan la candidata va plantejar un contracte per emprar el català al Congrés, ell li va reclamar que es comprometés a no pactar amb els dos partits que ja veuen la Moncloa a l'abast. Així, mentre posa el focus en Hereu i la manca d’ambició del PSC, es limita a desitjar que Junts passi una temporada al “racó de pensar”, on està convençut que els enviaran els catalans el 29 de novembre. Després d’aquest període de reflexió que els ha receptat, Rufián també els ha demanat que facin un “retorn al seny” i deixin d’imitar a Sílvia Orriols i Isabel Díaz Ayuso. En gairebé tots els mítings, el candidat d'ERC cita Jordi Pujol.
