El conseller d'Exteriors del Govern, Raül Romeva, ha carregat aquest dimarts contra l'actitud del govern espanyol per afrontar el procés català, en una conferència a Westminster on es presentava el grup de discussió sobre Catalunya format per una vintena de diputats britànics. En el seu discurs, Romeva ha denunciat que l'executiu de Mariano Rajoy utilitza "les lleis i la justícia per enfrontar-se a opositors polítics".

Davant d'un centenar de persones, entre els que hi havia membres de la House of Commons i de la House of Lords, així com representants de diversos think tank, acadèmics i membres del cos diplomàtic, el conseller també ha criticat que la separació de poders a l'Estat espanyol es troba en "risc" i ha assegurat que hi ha una preocupació creixent a Catalunya en relació "a la creixent amenaça a la democràcia".

Aquesta conferència arriba just un dia després de la sentència del 9-N, que ha condemnat amb inhabilitacions de fins a dos anys l'expresident Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. De fet, Romeva ha recordat aquesta sentència en el discurs, i també els casos oberts contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i un centenar d'ajuntaments pel procés. L'actitud demostrada en aquests processos, segons Romeva, "afebleix la democràcia arreu". 

foto 3186583 (1)

"Europa haurà de prendre posició"

En aquest sentit, Romeva ha apel·lat a "l'excel·lència democràtica" del Parlament britànics "des de temps remots", i ha assegurat que "cal establir nous lligams per defensar plegats els valors de la democràcia, allà on siguin posats en qüestió". Romeva ha manifestat que, en algun moment, "els països d'Europa hauran de prendre una posició" sobre Catalunya: "o bé posar-se al costat de la democràcia o bé al costat d'aquells que neguen el diàleg". 

El conseller ha defensat també que "votar és la millor solució" i ha recordat que el Govern català manté el seu compromís de celebrar el referèndum aquest 2017. "Ens agradaria que fos acordat", ha reiterat, recordant davant els diputats britànics que el Govern del Regne Unit va acordar amb Escòcia un referèndum l'any 2014. Romeva ha celebrat que "s'hagi tornat a obrir el debat" a Escòcia i ha assegurat que "això demostra que estem vivint moments determinants arreu d'Europa".

Romeva ha aprofitat la ponència per destacar també les qualitats de Catalunya. El conseller l'ha definida com una "terra de pas i d'acollida" i també com "un espai generador de prosperitat i atractiu per a la inversió estrangera", i que "inspira confiança". A més, també ha valorat els vincles entre Catalunya i el Regne Unit. En aquest sentit ha recordat que actualment hi ha "més de 200 empreses catalanes presents al Regne Unit i més de 400 britàniques a Catalunya" o que "19 universitats, entre les que hi ha Oxford o Cambridge, ofereixen estudis de català".

També ha destacat les llargues tradicions democràtiques dels Parlaments de Catalunya i de Westminster, lloc on es feia la conferència, recordant que són dels parlaments més antics d'Europa i del món. 

foto 3186582

Catalunya a ulls del món

Ja en el torn de preguntes, Romeva ha recordat la resolució de la Comissió de Venècia, que ha qüestionat la reforma del Tribunal Constitucional espanyol que permet a l'Alt Tribunal executar les seves pròpies sentències. També ha recordat que després dels franquisme hi va haver l'opció d'un estat federalista, però per moltes persones aquesta opció va desaparèixer l'any 2010, després de la sentència de l'Estatut. "Moltes persones es van convèncer que això no era possible a Espanya", ha sentenciat Romeva.

Pel que fa al país que hauria de ser una Catalunya independent, el conseller ha assegurat que hi ha "diferents tipus de països i opcions", però que hi ha una cosa comuna, i és "la necessitat de ser un país". Romeva considera una "gran oportunitat per les generacions poder construir una generació des de zero" i que cal coincidir en les bàsic, com "crear una constitució catalana".

Sobre un possible veto d'Espanya o d'altres països a una Catalunya independent a la Unió Europea, Romeva ha defensat que cada cas s'ha d'interpretar de manera individual, i que el cas català serà acordat en funció dels interessos d'altres països amb Catalunya. Pel que fa als suports internacionals d'una Catalunya independent, el conseller ha reconegut que hi haurà estats reticents si s'assoleix, tot i que ha emplaçat el debat a quan tinguin lloc aquests fets, ja que ha assegurat que fins llavors hi haurà estats que no adoptaran cap posició.

Entre les persones que han pres la paraula al torn de preguntes, hi havia l'ambaixador de Bolívia, que ha preguntat com veuria Catalunya un estat plurinacional, o l'impulsor i president del grup, el diputat escocès de l'SNP George Kerevan, que ha preguntat si per fer un referèndum seria necessari canviar la Constitució espanyola. 

All-Party Parliamentary Group on Catalonia (APPG)

Romeva ha pronunciat aquesta conferència durant la presentació de l'All-Party Parliamentary Group on Catalonia (APPG), un grup de 21 diputats britànics dels sis principals partits de Westminster per discutir sobre el procés català. Romeva ha agraït als seus membres el suport i, en declaracions als periodistes abans d'entrar a la sala, ha subratllat que això és el que "ens agradaria que fessin d’altres parlaments, com per exemple l’espanyol”. “A vegades hi ha més interès per tractar la qüestió catalana aquí que a l’Estat espanyol”, ha afegit.

El grup de Westminster té per objectiu establir vincles entre els parlamentaris britànics i Catalunya i servirà per mantenir-los al corrent dels debats i esdeveniments relacionats amb l’autodeterminació de Catalunya. A més, pretén ajudar a assegurar que el debat (català) es porta a terme de la manera més democràtica. Hi ha respresentats dels sis principals partits britànics, i representant de les dues cambres, tant de la dels Comuns com de la dels Lords. De fet, entre els membres de l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia hi ha set membres dels escocesos de l'SNP, dos dels gal·lesos del Plaid Cymru -un de la cambra dels comuns i l'altre de la dels Lords-, tres conservadors, dos laboristes, quatre liberal-demòcrates -tots de la Cambra dels Lords-, dos del Partit Socialdemòcrata i Laborista i una diputada escocesa independent.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat