La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha defensat aquest dijous al Parlament els pressupostos de la Generalitat en el debat de totalitat, en una intervenció marcada per la reivindicació dels acords amb ERC i els Comuns i per la pressió a Junts i al PP perquè no bloquegin el nou model de finançament al Congrés. Romero ha presentat els comptes com “una eina de país” per afrontar els grans reptes estructurals de Catalunya i ha assegurat que el Govern manté intactes els seus objectius polítics i econòmics. Tot plegat davant les esmenes a la totalitat de Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana.
“El Govern manté intacte els seus objectius: estabilitat, reforçar els serveis públics, reforçar la inversió, protegir la ciutadania i preparar Catalunya per al futur”, ha afirmat la consellera, que ha volgut començar el seu discurs expressant “la satisfacció” pels acords assolits amb ERC i els Comuns. En aquest sentit, ha agraït explícitament “l’exigència, la generositat, la responsabilitat política i el sentit de país” de les dues formacions, destacant que les negociacions han permès enriquir els comptes en àmbits clau. Romero ha detallat que els acords inclouen avenços en finançament, gestió tributària, mobilitat, polítiques de llengua, cohesió territorial, habitatge i la lluita contra les violències masclistes. També ha subratllat el suport dels agents econòmics i socials, que, segons ha dit, han contribuït a reforçar el contingut dels pressupostos. “Vull reivindicar que hem trobat el suport dels agents econòmics i socials. Enriquim els pressupostos amb això”, ha assegurat.
La consellera ha defensat una concepció de la política basada en la utilitat: “Aquest Govern no entén la política si no és útil i si no millora la qualitat de vida. És negociar i acordar per avançar”. En aquesta línia, ha insistit que els comptes no són només una suma de partides, sinó una eina per donar resposta als grans reptes del país.
Uns comptes rècord per afrontar els reptes estructurals
Els pressupostos del 2026 arriben als 49.162 milions d’euros, una xifra rècord que suposa un increment de 9.126 milions respecte dels darrers comptes aprovats i de 4.604 milions en comparació amb el 2025. En termes percentuals, la despesa creix un 22,8% respecte del 2023, amb un augment acumulat del 81% en l’última dècada. Romero ha destacat especialment l’increment dels recursos destinats als pilars de l’estat del benestar. El pressupost en salut arriba als 14.000 milions d’euros, el d’educació als 8.391 milions i el de drets socials als 4.000 milions. “Hi ha hagut un creixement de recursos per fer front a tots aquests reptes”, ha subratllat.
En paral·lel, ha defensat que l’economia catalana manté un bon comportament, amb un creixement del 2,9%, per sobre de la mitjana d’altres països europeus. Tot i això, ha advertit que el Govern no pot caure en la complaença. “Ens preocupen dades com que el PIB creix un 2,7%, però el PIB per habitant només creix un 1,6%”, ha apuntat. Davant aquest escenari, la consellera ha insistit en la necessitat de proporcionar estabilitat. “Davant d’una incertesa hem de donar certeses i estabilitat. No presentem només unes partides, sinó una eina de país”, ha remarcat. Entre els principals reptes que afronta Catalunya, Romero ha enumerat l’accés a l’habitatge, l’envelliment de la població, l’adaptació al canvi climàtic, la millora de la productivitat i la transformació industrial. En matèria d’habitatge, ha qualificat aquesta qüestió com “un dels elements de major desigualtat” i ha anunciat una inversió de 1.900 milions d’euros, amb una previsió de 2.500 milions al llarg de la legislatura.
Consellera @aliciarll: “Hem construït una majoria útil per fer possible que Catalunya tingui pressupostos.
— Economia i Finances (@economiacat) June 4, 2026
L’acord amb ERC i Comuns, juntament amb el suport dels agents socials i econòmics, ha donat més amplitud política i social al pressupost” pic.twitter.com/Sh37D7IQbt
Romero colla Junts
Una part central del discurs ha girat entorn del model de finançament, que la consellera ha situat com una de les claus dels nous pressupostos. Segons ha explicat, el gruix dels ingressos prové d’aquest model, amb un increment del 30%, a més del creixement dels impostos cedits. Romero ha recordat que Catalunya està infrafinançada i que el model vigent es remunta al 2006. “Ja fa 20 anys que hem d’actualitzar el model per cobrir les necessitats del país”, ha afirmat. En aquest sentit, ha fet valdre que el nou acord suposarà gairebé 4.000 milions d’euros addicionals per a Catalunya.
La consellera ha aprofitat per llançar un missatge directe a Junts i al PP, demanant-los que no bloquegin la reforma al Congrés. “Faig una crida a Junts i PP que quan arribi al Congrés pensem en el país, en els ciutadans i no es bloquegi”, ha dit. També ha recordat precedents històrics en què diferents governs catalans van impulsar reformes del finançament amb amplis consensos. A més, ha advertit de l’impacte de l’infrafinançament en el deute de la Generalitat. Segons ha explicat, prop d’un 30% del deute està vinculat a aquesta qüestió, amb uns 9.000 milions d’euros que condicionen la situació financera del país. En aquest context, ha defensat mecanismes com el FLA per reduir el cost dels interessos. Per reforçar la capacitat financera, Romero ha anunciat una inversió de 527 milions d’euros per “muscular” l’Agència Tributària de Catalunya i adaptar-la a una realitat en què la recaptació s’ha triplicat en deu anys.
Més inversió, cohesió territorial i infraestructures
La consellera també ha posat l’accent en la distribució territorial de la inversió, assegurant que el 42% de les comarques concentren més del 60% de la inversió real de la Generalitat. “La cohesió territorial és una prioritat”, ha defensat. Entre les principals actuacions, ha destacat projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat i les inversions en el cicle de l’aigua, considerades estratègiques per al desenvolupament econòmic i la sostenibilitat. En matèria de seguretat, els pressupostos preveuen arribar als 25.000 Mossos d’Esquadra l’any 2030, amb un increment del 34% del pressupost respecte del 2023.
Un altre dels eixos del discurs ha estat el reforç de l’autogovern com a instrument per millorar l’eficàcia de les polítiques públiques. “Necessitem més autogovern per afrontar les necessitats del nostre país. La proximitat és una evidència”, ha afirmat. Romero ha destacat diverses mesures en aquest àmbit, com el reforç de l’Agència Tributària, la majoria catalana al Consorci de la Zona Franca i la creació del Consorci d’Inversions. Aquest nou ens ha de permetre agilitzar la licitació i adjudicació de projectes i evitar la pèrdua de recursos per retards administratius. “Hi ha hagut una crítica constant en els últims temps: la necessitat que Catalunya rebi el 100% del que es vol invertir. No podem continuar fent les coses com es feien”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que el Govern vol “passar de la queixa a les solucions” i guanyar capacitat de decisió. En el tram final del seu discurs, la consellera ha volgut sintetitzar el sentit dels pressupostos, insistint que es tracta d’un instrument per transformar el país. “Aquests comptes són importants perquè permeten passar de la diagnosi a l’acció”, ha conclòs.