El restaurant La Flama de l’Hospitalet és just al final de la Rambla de la Marina, al barri de Bellvitge. Un barri de classe treballadora principalment castellanoparlant i on tradicionalment els vots a les diferents conteses electorals se’ls enduia de carrer el PSOE. En els últims anys, però, Ciutadans i PP hi han guanyat terreny i la pugna pel mateix votant s’evidencia.

De fet, Ciutadans va triar aquest mateix punt -no el restaurant però sí el parc que hi ha al davant-  per fer el míting final de la campanya del 20-D.

Avui ha estat el PP qui ha triat aquest punt de Bellvitge per organitzar una trobada amb militants del candidat del partit per Barcelona, Jorge Fernández Díaz.

El ministre en funcions ha entrat al menjador de La Flama acaronat per l’himne del PP i els aplaudiments del centenar de militants i simpatitzants que l’esperaven. Tots per sobre dels 65 anys.

Conscient del públic a qui s’adreçava, Fernández Díaz els ha delectat amb una combinació de patriotisme embolcallat en la màgia del joc de la selecció, les pensions i una picada d'ullet a la figura d’Adolfo Suárez.

Metàfora de la jugada Iniesta-Piqué

Precedit per algun tímid “Visca Espanya”, el ministre ha tornat a reivindicar la selecció espanyola i el gol de Gerard Piqué a l'Eurocopa com "la millor metàfora d'Espanya", que "quan rema junta, arrasa", però "quan volen separar-nos, hi sortim perdent".

"Iniesta és d'Albacete i Piqué de Barcelona, i ens van fer feliços a tots els espanyols", ha assenyalat. És precisament aquesta connexió entre els dos jugadors el que per al dirigent popular representa "el paradigma del que des del PP en aquests moments electorals estem defensant, que quan els catalans i la resta d'espanyols anem units i junts, hi guanyem tots".

"En canvi, quan alguns pretenen separar-nos, confrontar-nos i dividir-nos, hi perdem tots. Hi perd la convivència i les persones, perquè ens afecta les nostres relacions personals i veïnals. I tots tenim més o menys tristes experiències que hem viscut", ha relatat.

Des del públic, gestos d’assentiment i algun altre Visca Espanya han aprovat la intervenció de Fernández. Això sí, interrompuda en algun moment pels plors de la filla d’un mes i mig de la presidenta del partit a la ciutat, Sònia Esplugas, que reclamava el seu biberó de berenar.

“Dec ser jo que sóc un desastre i l’he fet plorar”, ha anticipat el ministre. Però la mare l’ha tranquil·litzat explicant que no, que el problema era que la criatura reclamava la seva dosi de llet. Al final de l’acte, el ministre no ha parat fins a aconseguir agafar la menuda en braços i fer-li unes gracietes.

Les pensions

Fernández Díaz ha passat de parlar de la selecció i la unitat d’Espanya a un tema controvertit pels jubilats: la pensió. Després de lloar la política econòmica del PP que, segons el ministre, “ha permès sortir de l'UCI un malalt en estat crític com era Espanya”.

Fernández Díaz ha advertit el públic que el que està en joc ara mateix és seguir amb una gestió que garanteixi les pensions o bé, “tornar enrere” o “convertir-nos en Grècia o Veneçuela”. El ministre ha remarcat que a Grècia han hagut de retallar les pensions entre un 20 i un 30%. “S’imaginen què passaria aquí?”.

Adolfo Suárez

Unitat, futbol, pensions i un mite per al votant espanyol de centre moderat: Adolfo Suárez. Jorge Fernández ha aprofitat per homenatjar la figura d’Adolfo Suárez. L’excusa? “Un dia com avui es van convocar les primeres eleccions democràtiques d’Espanya que va guanyar amb la UCD”, ha explicat per a després recordar “i em va nomenar governador civil quan jo era només un jovenet”. 

La menció a Suárez no és fruit de cap atac de nostàlgia sino que el ministre ha volgut marcar distàncies amb Albert Rivera que, des de Ciutadans, s'emmiralla en el líder d'UCD. Fernández Díaz ha recordat als seus votants que ell ja hi era llavors.