El comitè de Drets Humans de l'ONU dona la raó al jutge Baltasar Garzón: ha conclòs que el Tribunal Suprem va vulnerar la seva presumpció d'innocència, alhora que es va saltar les preceptives garanties d'un procés judicial quan va condemnar-lo a onze anys d'inhabilitació el 2012 per intervenir els telèfons a advocats dels principals acusats del cas Gürtel, un cas que instruïa el magistrat des de l'Audiència Nacional.
Un nou revés a l'estat espanyol, ja que l'organisme de Nacions Unides ha demanat una "reparació integral" a Garzón, que esborri els seus antecedents penals i li proporcioni "una compensació adient pel mal patit". Aleshores, Espanya té sis mesos per "garantir una reparació efectiva" al jutge pels drets lesionats, segons el dictamen al qual ha tingut accés elDiario.es.
Un procés judicial arbitrari
La resolució ha donat per fet que el procés judicial que va acabar amb la carrera de Garzón va ser "arbitrari", de la mateixa manera que no va garantir la imparcialitat de diversos magistrats que van participar en la sentència condemnatòria i ha criticat que fos privat d'una segona instància davant la qual poder recórrer la seva inhabilitació.
D'aquesta manera, l'ONU ha conclòs després de sis anys un expedient que va començar amb una denúncia presentada pel mateix Garzón. En aquesta denúncia el jutge afirmava que havia estat víctima "de persecució i de represàlies" com a resposta a les investigacions que dirigia sobre el cas Gürtel i els crims del franquisme.
Sense presumpció d'innocència
Concretament, l'exmagistrat afirmava que els casos en els quals se'l va acusar de prevaricació (la instrucció de Gürtel i dels crims de la dictadura) van ser "arbitraris i abusius". De fet, assegurava que els tribunals que el van jutjar no van tenir prou "imparcialitat i van violar la seva presumpció d'innocència". Amb tot això, Garzón va ser condemnat únicament per intervenir els telèfons dels advocats de la Gürtel.
En la seva resolució, l'ONU ha recordat que la decisió de punxar els telèfons es va adoptar a petició de la policia i que va comptar amb el suport de la Fiscalia, alhora que va ser prorrogada pel jutge que va substituir Garzón.
No era un tribunal independent
"Tot i el supòsit d'haver estat errònia, segons ha assenyalat l'Estat, no va constituir una conducta o incompetència greu que pogués justificar la seva condemna penal, resultant en la pèrdua definitiva del seu càrrec, sinó més aviat una possible interpretació de les disposicions legals aplicables", afegeix l'escrit.
L'organisme de les Nacions Unides també es col·loca de la banda de Garzón sobre la manca d'imparcialitat d'alguns jutges que el van condemnar. "El Comitè no pot concloure que l'autor va tenir accés a un tribunal independent i imparcial en els processos seguits en contra seu en el marc dels casos Franquisme i Gürtel, que finalment va resultar en la seva condemna penal i en la consegüent pèrdua definitiva del seu càrrec. En conseqüència, el Comitè considera que es van violar els drets de l'autor basats en l'article 14, paràgraf 1 del Pacte Internacional de Drets civils i polítics de l'ONU, el que apel·la a la presumpció d'innocència", conclou.
Imatge principal: El jutge Baltasar Garzón / Arxiu