En els poc més de quatre anys que fa que Ada Colau és alcaldessa, ha vist passar ja tres presidents de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. Ara que ha estat reelegida ha tornat al Palau de la Generalitat per entrevistar-se amb l'actual president. Sobre la taula, assumptes clau que requereixen de la coordinació de les dues institucions com són l'emergència climàtica o la gestió en matèria de seguretat o habitatge. Colau ha reclamat a Torra que recuperi la inversió en serveis públics bàsics de la ciutat que ha xifrat en 280 milions d'euros. Sens dubte, però, en de la cita en surt una notícia que destaca per sobre de la resta: la predisposició a banda i banda de negociar els pressupostos.
"He vingut amb l'ànim més constructiu possible", ha explicat l'alcaldessa en sortir de la reunió. I és arrelant-se en aquest esperit que ha assenyalat la necessitat de negociar mútuament uns "pressupostos de mínims", perquè "la ciutadania està farta que les institucions funcionin a mig gas". El cert és que tant Torra com Colau coincideixen en la incapacitat del seus respectius governs d'aprovar pressupostos.
En els quatre anys de mandat, Colau només va aconseguir tirar endavant per la via ordinària els primers, ja fa tres anys. En el cas de l'executiu Torra-Aragonès, funciona amb comptes prorrogats des de 2017. A la reunió han coincidit en la urgència de "fer el possible per sortir d'aquesta situació" i "començar converses serioses tant a l'Ajuntament com a la Generalitat". Una predisposició i un "to constructiu" que ha confirmat també el conseller Damià Calvet, que ha estat l'encarregat d'antendre els mitjans per explicar el resultat de la trobada. Seran els respectius grups parlamentaris i municipals, JxCat, ERC i Comuns, els encarregats de posar en marxa les negociacions.
No ha estat l'única coincidència. També han acordat fer un front comú per reclamar a l'Estat el deute històric en infraestructures, posant especial èmfasi en la manca d'inversió en Rodalies, un element clau per poder combatre la contaminació. En aquest aspecte, el de la lluita contra l'emergència climàtica, les dues institucions van de la mà.
Els desacords: deute i seguretat
Torra i Colau han acordat convocar la comissió mixta Generalitat-Ajuntament per reactivar la col·laboració entre institucions i l'agenda compartida en aspectes clau com l'educació, la sanitat, els serveis socials o l'habitatge. L'alcaldessa ha aprofitat la trobada per reclamar al president el "deute social, la desinversió que la Generalitat ha anat fent a la ciutat des de 2011 i que ha xifrat en 280 milions d'euros. Així, per exemple, ha afirmat que "si la Generalitat aportés els mil pisos que li corresponen s'acabaria abm la llista d'emergència habitacional", una situació que va dur fa uns dies la PAH a ocupar el hall de l'Ajuntament de Barcelona.
En relació a aquest deute, des de la Generalitat s'espolsen la responsabilitat, tot assenyalant que ha estat conseqüència de la crisi i, sobretot, culpant-ne el govern espanyol per la manca d'inversió a Catalunya.
Més enllà dels diners, Colau ha reclamat més Mossos d'Esquadra per afrontar el problema de seguretat que viu Barcelona perquè considera que amb l'ampliació de 322 agents que ha anunciat el departament d'Interior no n'hi ha prou. En aquest sentit ha estat molt crítica amb el conseller Miquel Buch, que ha apuntat a un relaxament del govern Colau en matèria de seguretat com un dels motius que han desembocat en la situació actual. L'alcaldessa ha afirmat que s'han "sentit molt sols".
Sobre el dispositiu policial desplegat aquest dilluns contra el top manta, Colau ha defensat que "s'està recuperant el control de l'espai públic i això es fa amb més presència policial". Ha explicat que "aquests dispositius policials ja s'havien fet fins que els Mossos van decidir retirar-se".
Aquest dimarts, Torra i Colau s'han trobat al Palau de la Generalitat. És la segona vegada que tots dos es reuneixen, l'última vegada va ser el juny de 2018. Llavors, les polítiques d'habitatge van ser el principal motiu de divergències, específicament perquè des de l'Ajuntament es criticava la manca de voluntat política per part del Govern per afrontar els problemes relacionats amb aquesta matèria.