Davant la imminent publicació de la sentència, l’independentisme ja ha començat a escalfar motors per tornar a mobilitzar-se als carrers. Més enllà de la resposta que hauran de donar les institucions -Govern, Parlament i ajuntaments- i que encara no és pública, des de la societat civil ja s'han donat a conèixer les primeres convocatòries. Justament aquest divendres a última hora de la tarda l'ANC i Òmnium van anunciar una de les seves principals propostes: cinc marxes populars de tres dies que sortiran des de diverses poblacions catalanes i acabaran a Barcelona.

A l'espera de la data concreta que surti publicada la sentència, que s'intueix per finals de la setmana que ve o principis de la següent, i malgrat el secretisme que reina entre els organitzadors per no ensenyar les cartes abans d'hora, aquestes són algunes de les propostes de resposta que hi ha sobre la taula.

Tsunami Democràtic

Qui està canalitzant la resposta és, principalment, la plataforma Tsunami Democràtic. Aquesta iniciativa de resposta a la sentència va sorgir a principis de setembre anunciant-se com una plataforma de la societat civil, però a la que tots els partits independentistes hi van donar suport de manera instantània. Des de JxCat i ERC fins a la CUP, així com les entitats sobiranistes i els CDR.

Poc se'n sap de qui i què hi ha al darrere. De moment, només se'n sap, segons han informat ells mateixos en els darrers dies, que l'objectiu és crear una "crisi generalitzada" a l'estat espanyol que es "prolongarà en el temps". A l'espera de noves informacions, els seus promotors han demanat que la gent se subscrigui al seu canal de Telegram i que estigui "alerta". "Quan surti la sentència hauràs de deixar el que estiguis fent. La resposta que està preparada requereix una reacció immediata però no serà només una acció concreta d'un dia", avisen, tot demanant que es portin "provisions".

Ara com ara, la plataforma ja ha fet algun assaig, ocupant oficines d'alguns bancs i grans empreses de l'Estat per acusar-les de finançar la repressió. A falta de conèixer les accions concretes que s'estan preparant, s'intueix que aniran més enllà de simples mobilitzacions i que s'intentarà afectar alguns dels pilars de l'estat com la xarxa viària o l'economia i els bancs, des de la "lluita no violenta" i la "no cooperació" amb l'Estat. 

L'anonimat de la plataforma es fa per evitar que la repressió els afecti i que només persones puguin ser perseguides o fins i tot empresonades.

Vaga general i aules buides

També es persegueix una vaga general i que es buidin les aules d'instituts i universitats. Amb el record de l'aturada de país del 3 d'octubre de 2017 encara molt present, la Intersindical ja ha fet una preconvocatòria de vaga general per l'11 d'octubre, un dels dies que sonen amb força perquè surti publicada la sentència. Tot i això, el sindicat argumenta la convocatòria amb motius laborals, tal com requereix la llei, i demana derogar les reformes laborals i augmentar el salari mínim als 1.200 euros. 

De fet, aquest passat dijous en un acte en record de l'aturada del 3-O, membres de la Intersindical van avisar que "el dol s'ha acabat" i que "la pilota torna a estar al carrer", pel que van exigir "reprendre el camí de l'autoorganització amb més maduresa". Unes declaracions fetes amb la mirada posada clarament en la sentència i en la nova vaga, i on també es va criticar els sindicats majoritaris com CCOO s'hi hagin posicionat en contra.

Per altra banda, el Sindicat d'Estudiants vol convocar una vaga de tres dies just saber-se la sentència. La intenció és que tan bon punt se sàpiga el veredicte del Tribunal Suprem, els estudiants buidin les aules i es concentrin a la plaça Sant Jaume de Barcelona. L'endemà està previst que es convoquin manifestacions arreu del país i, el tercer dia, es preveuen que la vaga d'estudiants coincideixi amb la de treballadors i culmini amb una manifestació unitària a la tarda. Un total de 72 hores de reivindicació per demostrar el rebuig dels estudiants a la repressió.

També el Tsunami Democràtic ha fet una crida a buidar les aules.

'Marxes per la Llibertat'

Com era d'esperar, les mobilitzacions també passaran per afectacions i talls a la xarxa viària amb l'objectiu de col·lapsar-la. L'ANC i Òmnium van anunciar aquest passat divendres que organitzaran cinc marxes "populars i massives" que sortiran des de cinc punts diferents del territori català i que acabaran confluint totes elles a Barcelona. Les columnes, anomenades 'Marxes per la Llibertat', sortiran de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i tenen previst recórrer 100 km a peu en tres dies per confluir finalment a la capital catalana.

Així doncs, durant tres dies es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes de 20 km cada una, i l'últim dia, que previsiblement serà divendres, s’arribarà cap al migdia a Barcelona on confluiran les diferents marxes. Des de les dues entitats han anunciat que hi podrà participar tothom qui ho vulgui, "sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres". També han assegurat que "cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars", així com hi haurà la possibilitat de pernoctar "de forma gratuïta", reservant-ho prèviament al web www.marxesperlallibertat.cat. 

Marxes per la llibertat

A més, el mateix dia de la sentència també es convocaran concentracions a les 20 h en diverses ciutats del país. 

El paper dels CDR i altres propostes

Finalment, els CDR encara no han dit tampoc com pensen respondre a la sentència, el que sí que han fet és fer una crida a estar atents a les seves xarxes socials i a contactar amb els CDR locals per ser "part activa" de la resposta. "No esperis que et diguin què has de fer, participa-hi, organitza't i prenem els carrers", van demanar el passat divendres a través de les xarxes. També han donat suport a les 'Marxes per la llibertat' organitzades per l'ANC.

També altres plataformes com Ens Plantem plantegen accions per aconseguir una gran mobilització i aturar l'economia. Una de les propostes que tenen sobre la taula, malgrat no haver estat convocada formalment, és la d'una acampada indefinida.

A l'espera de la data

La principal incògnita, a hores d'ara, és saber quan el Tribunal Suprem publicarà la sentència. A principis de setembre, fonts de l'alt tribunal indicaven que seria abans del 16 d'octubre, dia que farà dos anys de la presó preventiva dels Jordis, màxim establert tot i que és prorrogable. Uns dies més tard, el fiscal José Zaragonza afinava el tret i deia que seria abans del 12, dia de la Hispanitat. Tot i això, no hi ha cap data formal senyalada al calendari i algunes veus apunten que es podria acabar dilatant.

En els pròxims dies, i sobretot, un cop s'hagi fet públic el veredicte, s'acabaran de perfilar les convocatòries.