La repressió i persecució de l'Estat contra l'independentisme, emprant eines com la llei antiterrorista, ha arribat aquest divendres a l'Organització de les Nacions Unides de la mà d'Òmnium. Concretament, Neus Torbisco, vocal de entitat ha intervingut telemàticament a l'ONU per denunciar que Espanya empra aquesta llei contra l'independentisme, aplicant una "política de repressió contra el moviment democràtic per a l'autodeterminació a Catalunya", criminalitzant al seu torn la llibertat de reunió i associació política. Per això, ha demanat a l'ONU que empri el seu mandat per instar Espanya a retirar  "tots els càrrecs penals vinculats contra les accions de Tsunami Democràtic" i garantir "la llibertat de reunió i el dret a protesta".

 

Torbisco ha detallat en la seva intervenció que l'Audiència Nacional va iniciar el 2019 una causa secreta sobre el Tsunami Democràtic, una organització que "tenia com a objectiu preparar protestes pacífiques massives contra la sentència del Tribunal Suprem", recordant davant l'ONU les "llargues penes de presó" per les quals es van condemnar "nou polítics catalans". "Les accions van consistir en una marxa a l'aeroport de Barcelona, el bloqueig de l'autopista que connecta els estats francès i espanyol i deixar anar desenes de pilotes amb la frase 'Spain, sit and talk' durant un partit Barça-Madrid". Així, Torbisco també ha denunciat "l'ús abusiu d'acusacions de terrorisme per part de l'Estat per silenciar veus de minories" i ha afirmat que aquestes pràctiques suposen una amenaça per a la democràcia i els drets humans. En la mateixa línia, ha apuntat que la independència del poder judicial està qüestionada i que tot plegat genera "un efecte paralitzant que dissuadeix la societat civil per exercir els seus drets".

Polèmica per la llista terrorista de l'Europol

Aquesta intervenció d'Òmnium davant l'ONU té lloc l'endemà que se sabés que Espanya va aconseguir incloure l'independentisme català i basc en una llista terrorista de l'Europol. Tot plegat gràcies a la intervenció del director executiu de la policia europea, Jean-Philippe Lecouffe, al comitè de Llibertats del Parlament Europeu —on va reconèixer que són els estats membre els qui els notifiquen les "dades". Preguntat per l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, Lecouffe ha explicat que la informació l'ha aportat l'Estat (en aquest cas, l'espanyol) i que ells es limiten a comprovar que aquesta informació sigui "fefaent". "Nosaltres no hem de qualificar els fets", s'ha excusat. Tot, just quan la Fiscalia ha demanat jutjar per terrorisme els 12 CDR de l'Operació Judes.

En un informe sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea, l'Europol ha inclòs tant l'independentisme català com el basc com els "més actius i violents" a l'estat espanyol. En aquest sentit, la policia europea ha apuntat que aquests moviments "combinen separatisme amb visions extremistes d'esquerra" i "missatges contra l'estat espanyol i les institucions, així com contra el capitalisme". "Les lluites socials i econòmiques estan sent utilitzades per aquests grups en els seus missatges contra l'estat espanyol, també com a oportunitat per reclutar els sectors més desfavorits de la societat", es llegeix en el document. Els "grups separatistes a Espanya" estan en el mateix grup que el Partit dels Treballadors del Kurdistan i els grups de republicans dissidents d'Irlanda del Nord. Això sí, cap advertència sobre l'auge de l'extrema dreta a l'Estat.