El president a l'exili Carles Puigdemont no s'ha tallat un pèl a l'hora de respondre el portaveu del PSOE a l'Assemblea de Madrid, Juan Lobato, que ha assegurat sentir vergonya del fet que "Espanya no hagi pogut extradir Puigdemont". El també eurodiputat independentista ha recordat que va ser el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui va fer de la seva extradició "una promesa electoral, ignorant les normes bàsiques de funcionament d'un estat de dret". Puigdemont ho té clar: "Si llegissin la sentència alemanya potser ho entendrien millor i es ruboritzarien per altres coses".

En una entrevista a Onda Cero aquest dimarts, Lobato ha explicat que va sentir vergonya quan "Espanya no va tenir la capacitat per portar i jutjar l'expresident Puigdemont" després de la celebració del referèndum de 2017. El dirigent socialista ha respost així en ser preguntat per la reforma del delicte de malversació. "Que un país europeu no ens enviï una persona que ha fet el que ha fet a l'Estat, Puigdemont, és perquè tenim una normativa que no és homologable a la que ells tenen. Això va ser vergonyós i cal arreglar-ho". 

Pedro Sánchez, satisfet amb la reforma

Precisament a finals del passat mes de desembre, Pedro Sánchez va recalcar que amb la reforma del delicte de malversació, aquest s'homologa "conforme a les principals democràcies europees". "Crec que és important recordar que els conflictes polítics s'han de substanciar al terreny polític i no als jutjats", va dir Sánchez durant la roda de premsa de balanç de l'any polític després de l'últim Consell de Ministres del 2022. En aquest punt, Sánchez va remarcar que es tracta de “superar el que va passar el 2017 i no tornar-hi” i va subratllar que la reforma té una disposició transitòria perquè no es rebaixin les penes en delictes de corrupció.  

Socialistes i republicans van acordar una de les modificacions del Codi Penal que han generat més debat, la del delicte de malversació. La reforma distingeix entre diversos tipus de malversació segons si hi ha ànim de lucre personal o no, i rebaixa substancialment —però no despenalitza— els casos d'autoritats que destinen diners públics a una finalitat diferent de la que estaven assignats. Si en aquests casos hi ha un "dany o entorpiment greu del servei" al qual anaven destinats els diners s'estableixen penes d'un a quatre anys de presó. Si no és "greu" només inhabilitació de fins a tres anys.