Un grup de denunciants ha demanat que es reobri la causa pel suposat espionatge dels Mossos d'Esquadra, en considerar que la policia catalana es "va extralimitar" en les seves funcions per "fins polítics" i que no investigar-ho donaria "carta blanca" a repetir els seguiments als "constitucionalistes".

Un jutge de Barcelona ha arxivat la causa als Mossos per suposat espionatge polític, arran de la documentació que es disposaven a incinerar el 26 d'octubre del 2017, la vigília de la declaració d'independència, en concloure que no van incórrer en "desviació de poder" i van buscar informació "essencial en qualsevol policia" cenyint-se a la legalitat.

Els denunciants, entre ells l'exlíder de Societat Civil Catalana José Ramon Bosch i el periodista Albert Castillón, representats per l'advocat José María Fuster-Fabra, han interposat un recurs davant el titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona perquè reobri el procediment, en considerar que la carpetada es basa únicament en la versió del cap de la comissaria d'Informació dels Mossos i que sí que hi va haver "extralimitació" per part d'aquest cos.

Entre la documentació intervinguda hi havia documents de la Comissaria d'Informació dels Mossos relatius a diferents actes realitzats per Societat Civil Catalana, identificant els mateixos membres del PP, Ciutadans i periodistes.

Segons el recurs, al qual ha tingut accés Efe, l'"extralimitació" de la policia catalana es va realitzar "únicament amb fins polítics, usant cabals públics i violant els drets dels ciutadans, actuant amb clara vulneració de la independència i neutralitat política i imparcialitat dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat al qual pertanyen els Mossos". Defensen que es va produir una "violació" dels seus drets, afectant la seva vida privada, llibertat i intimitat "sense que hi hagi cap fi legítim que justifiqui l'esmentada intromissió".

"Fins a les últimes conseqüències"

Segons el recurs, si es manté l'arxivament acordat pel jutge, això suposaria "donar carta blanca, carta de naturalesa, que en el futur poguessin realitzar-se situacions similars sobre tota mena de persones, especialment a Catalunya sobre tots aquells que des de diferents àmbits, el polític, el jurídic i el periodístic, defensen l'ordre constitucional".

"S'han investigat, s'han extret dades, s'han buscat vehicles, s'han elaborat informes sobre una sèrie de persones sense cap fonament, la immensa majoria no es coneixen entre ells i que només tenen un únic nexe d'unió i és el caràcter del que s'ha d'anomenar constitucionalistes, és a dir, defensors de la legalitat vigent", al·lega el recurs.

En aquest sentit, sosté que aquests fets "gravíssims" s'han d'investigar "fins a les últimes conseqüències", per la qual cosa sol·licita que es reobri la causa i se citi com a testimoni, entre d'altres, el cap de la Policia Nacional que va elaborar un informe analitzant el nombrós material intervingut als Mossos a les portes de la incineradora.