Després de setmanes de reunions, Govern i promotors de la ILP han arribat aquest dimecres a un principi d'acord sobre la Renda Garantida de Ciutadania mínima, en espera que la comissió promotora de la ILP el ratifiqui aquest dijous. Un cop aprovada, serà una realitat a partir d'aquest mes de setembre, i s'ha establert en 664 euros, tot i que aquest any només se n'abonaran 550, el 85% d'aquesta quantitat.

El preacord amb els promotors de la ILP era l'últim escull perquè la renda mínima fos una realitat, després que el Govern ja arribés anteriorment a un consens amb la Taula del Tercer Sector i els sindicats.

Es posarà en marxa el setembre del 2017 amb 550 euros al mes per persona, fins a arribar l'abril del 2020 als 664 euros per persona. Quan s'apliqui al 100%, el màxim serà de 1.200 euros al mes per a famílies de dues persones amb tres fills. Hi podran accedir les persones que no arribin als 664 euros al mes i s'aplicarà progressivament. 

A la nova prestació també s'hi podran acollir les famílies monoparentals amb feines a temps parcial, però que en canvi no arribin al que marca la renda garantida. Amb el temps, també hi podran accedir la resta de famílies, sempre que el màxim per família, tingui els membres que tingui, sigui de 1.200 euros.

Què és l'RGC?

La Renda Garantida de Ciutadania és un dret subjectiu que assegura els ingressos mínims de les persones que es troben en situació de pobresa i que s'ha establert en 664 euros mensuals, encara que aquest any només se'n pagaria un 80%, mentre que actualment el màxim per unitat familiar de la Renda Mínima d'Inserció és de 650 euros.

El departament i les entitats han acordat els requisits per accedir a la futura renda, a la qual podran optar persones més grans de 23 anys amb dos anys de residència a Catalunya, sense més propietats que la primera residència, i que faci sis mesos que no tenen ingressos ni prestacions.

El debat de l'RGC va arribar al Parlament a través d'una ILP a l'octubre del 2013, impulsada per un grup promotor que reuneix diverses entitats socials i que actualment és qui negocia amb el Govern.