María Jesús Montero ja ha fet via cap a Andalusia. El seu entorn ha dit sempre que, fins que ella no marxés a la seva autonomia per ser candidata del PSOE a les eleccions, seria impossible assolir un acord amb Esquerra Republicana que cedeixi el 100% de l’IRPF a Catalunya. Ara que ja no és ella qui ostenta la vicepresidència primera del govern espanyol ni la cartera d’Hisenda, no existeix cap conflicte d’interessos per entregar quelcom que seria bo per als catalans i una llosa en la seva cursa política a Andalusia; amb el PP obstinat a explotar el discurs del que consideren un greuge territorial. Però el govern espanyol sosté en privat que mantindrà els mateixos vetos a la cessió d’aquest tribut a la Generalitat —que ha estat fins ara el gran reclam d’Esquerra Republicana—, també ara que la carpeta d’Hisenda recaurà en el nou ministre valencià Arcadi España.
Així s’expressen fonts de màxima confiança de Pedro Sánchez, l’home que en última instància decideix si cal enfangar, endarrerir o facilitar una negociació de quelcom tan important com l’IRPF. “Fins ara, no hem compartit cap de les propostes que Esquerra Republicana ens ha fet; els seus plantejaments no es poden ni abordar”, asseguren. L’entorn de la fins ara vicepresidenta primera assumeix que s’ha guanyat la fama de negociadora “dura”, però assevera que les línies vermelles es mantindran intactes amb el nou responsable del Ministeri d’Hisenda.
Dues coses han coincidit pràcticament de forma simultània en el temps: ERC ja no situa l’IRPF com a condició sine qua non per negociar els pressupostos ara que Salvador Illa els ha retirat, i també hi ha hagut un relleu en el Ministeri d’Hisenda. María Jesús Montero ha estat substituïda per Arcadi España, un valencià de Carcaixent (Ribera Alta) nascut fa 51 anys. Sota la batuta de Ximo Puig, va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques, primer, entre 2019 i 2022; i d’Hisenda i Model Econòmic, després, entre 2022 i 2023. Posteriorment, va anar al govern espanyol, on ha exercit un rol negociador com a secretari d’Estat a l’equip d’Ángel Víctor Torres des del desembre de 2023. Divendres, en l’intercanvi de carteres amb Montero, España feia broma dient que el maletí “pesava bastant; després veurem què hi ha dins”. Hi ha l’obligació constitucional de presentar pressupostos, de tirar endavant un nou model de finançament autonòmic i de pactar amb ERC la cessió de l’IRPF. Caldrà veure si, en aquesta nova etapa, ambdues parts són capaces d’assolir un acord.
España, un socialista amb experiència negociadora sobre el finançament català
A finals del 2024, quan el PSOE celebrava a Sevilla el seu 41è congrés federal, España va ser l'encarregat de conciliar les diverses posicions entre federacions en matèria de finançament autonòmic. Ferraz i el PSC hi arribaven pocs mesos després d’haver pactat amb Esquerra Republicana un model singular per a Catalunya. I algunes federacions, especialment la manxega de l’enfant terrible Emiliano García-Page, hi arribaven en peu de guerra. El nou ministre d’Hisenda va proposar un redactat inspirat en el cafè per a tothom. I les diverses federacions van aprovar per unanimitat un model de “singularitats” que compagini la negociació “multilateral” entre autonomies amb la “bilateral” entre comunitats i govern espanyol; i que es dirigeixi, en última instància, cap a un sistema “federal”.
Ara España serà l’encarregat, precisament, de presentar al Congrés dels Diputats el nou model de finançament autonòmic que la seva antecessora ja ha exposat a les comunitats; aquell pactat entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras i maleït per les autonomies del PP i algunes socialistes. A causa del seu pas per la Generalitat Valenciana, es tracta d’un polític sensible amb l’infrafinançament que pateixen algunes autonomies, especialment la valenciana, que actualment està castigadíssima. Durant la seva etapa com a home de confiança de Ximo Puig, advocava per un “model just”.
Cautela a Esquerra Republicana
Fonts del grup parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, però, recepten molta cautela. Consultades per ElNacional.cat, asseguren que el nomenament d’España com a ministre d’Hisenda no ha estat celebrat de cap de les maneres ni s’ha interpretat com un gest de Sánchez per facilitar acords. Parafrasegen el cèlebre vers d’Antonio Machado “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar”, i es limiten a assegurar que el nomenament del ministre valencià es podrà valorar un cop hi hagi avenços (o no) en el compliment dels acords subscrits a canvi de la investidura de Salvador Illa. Recorden, a més, que encara que Montero ja hagi marxat a Andalusia, ara el PSOE està capficat en aquesta campanya electoral, de manera que l’obstacle andalús continua intacte.
Sánchez aposta per dos perfils amb més mà esquerra que Montero
Qui ja ha tingut bones paraules per a España ha estat el lehendakari, Imanol Pradales. Divendres —l’endemà del seu nomenament com a ministre— va reunir-se al palau de la Moncloa amb Sánchez per segellar importants acords en matèria aeroportuària. En la posterior roda de premsa, va tenir unes “paraules d’agraïment” cap al substitut de Montero. Pradales —del PNB, soci imprescindible del PSOE— va referir-se a ell com a “persona clau en la col·laboració entre governs, un polític dialogant, honest i d’enorme capacitat negociadora”.
Qui també és considerat un bon i flexible negociador és Carlos Cuerpo, el ministre d’Economia que aquesta setmana també ha estat ascendit a la categoria de vicepresident primer del govern espanyol. Així ho han acreditat durant aquest mandat en declaracions a aquest diari fonts dels diversos grups parlamentaris que aquesta legislatura van investir Sánchez; des de Bildu a Junts per Catalunya. Han destacat sempre que ha sigut un conversador més transparent i proper que no pas Montero.