La història de l’Air Canada que cobria la ruta entre Madrid i Toronto és la d’un final feliç, afortunadament. Però també és la història que els seus 128 passatgers, a excepció dels dos nadons que viatjaven a bord, no oblidaran en la resta de les seves vides. Unes quatre hores sobrevolant el cel de Madrid, ja sense altre destí que l’origen: l’aeroport de Barajas. Alguns dels viatgers expliquen la seva experiència tot just després de tocar terra ferma. Alguns fins i tot ja estaven escrivint els seus epitafis. Un aterratge d'emergència que, inèditament, ha estat retransmès en directe.

És el cas de l’Elena, que treballa en una tecnològica amb seu a Canadà, on s’hi desplaçava per motius laborals. En declaracions a ElNacional.cat, explica que des del primer moment han estat conscients del que estava passant. “Jo estava just al costat del motor esquerre, que és el que ha fallat, i ha estat just en l’enlairament”, explica. I continua el relat: “Hem escoltat una forta explosió, un soroll com de reventar una roda, i de seguida feia pudor de cremat. Els qui estaven més enganxats al motor ens han dit que s’havia parat. Des de l’enlairament sabíem què estava passant”.

Malgrat tot, hi ha hagut relativa calma dins l’avió. “El servei d’Air Canada ha estat brutal. El pilot, encantador, informant en tot moment. Les hostesses ens han anat tranquil·litzant tota l’estona”, assegura l’Elena. “Ens deia la gent que semblava que estàvem més tranquils els de l’avió que els de terra”, afegeix. Com els hi deien? Ho confessa, entre rialles: “Ho sento molt, no s’ha de fer, però hem encès el mòbil per a comunicar-nos amb les nostres families. Cadascú deixant els seus testaments o el que fos per WhatsApp”.

La passatgera explica els moments de màxima angoixa, quan sobrevolaven el centre de la capital espanyola. “La major por ha estat quan hem vist que estàvem sobrevolant per sobre la ciutat. Hem passat les quatre torres envoltant-les. L’avió no agafava altura”, relata. “Passàvem a una altura que els qui estarien allà deurien estar al·lucinant tota la tarda”, explica somrient després d’haver tocat terra.

“Ho han gestionat molt bé”

Després d’aterrar, pocs minuts després de les set de la tarda, els passatgers s’han anat retrobant amb els seus familiars i amics en una sala de la Terminal 1 de Barajas. Els qui no eren de Madrid, han estat traslladats en un bus escortat a un hotel prop de l’aeroport. Els qui eren madrilenys, han anat marxant pel seu propi peu després de ser atesos pels serveis d’emergències. L’anàlisi compartida per tots els passatgers és que la gestió no té cap retret: el final ha estat feliç i el transcurs el millor possible.

Una altra passatgera, que diu que es troba “molt bé”, confirma aquest extrem: “La companyia, el pilot i tot el personal ho han portat molt bé”, assegura. “Han donat tota la informació que han pogut en tot moment. Ho han gestionat molt bé”, insisteix. Es felicita perquè, afortunadament, “ha anat tot bé”.

Els familiars potser han passat tanta angoixa com els mateixos passatgers. Un d’ells, que hi tenia la dona, la cunyada i un dels nens, explica a la sortida de Barajas que les hores més determinants les han viscut “amb una mica de tensió” perquè no sabien què passaria. “És una operació més normal del que sembla, però la repercussió mediàtica fa que, encara que et diguin que no passa res, et mobilitzis ràpidament i vinguis cap a l’aeroport”, afirma.