La reina d’Anglaterra Elisabet II ha mort a Escòcia. I no ha estat casual. El castell de Balmoral, a Aberdeenshire, propiedad privada de la reina i escenari habitual de les vacances familiars, era una de les seves residències preferides. Finalment, ha estat també el lloc on ha decidit passar els seus darrers dies i on ha rebut el darrer comiat de la seva família.

🔴 Mort de la reina Elisabet II d'Anglaterra i proclamació de Carles III, última hora | DIRECTE

Isabel II era a Balmoral dimarts passat quan va haver de rebre la nova primera ministra, Liz Truss, per encarregar-li la formació d’un nou govern un cop els conservadors la van escollir com a nova líder del partit. Va ser un fet excepcional que la rebuda d’un nou primer ministre no se celebrés al Palau de Buckingham. No havia passat mai en els 70 anys de regnat. Aquesta circumstància va disparar els rumors sobre la salut de la reina.

L'amor per Balmoral

Isabel II no va amagar mai la seva inclinació per Balmoral, tot i que la residència oficial a Escòcia era el palau de Holyrood. Era un amor compartit per altres membres de la família reial britànica. Una de les seves netes, Eugènia, no va dubtar a qualificar com el lloc més bonic del món aquesta residència que ocupa 20.000 hectàrees de terreny, amb un castell construït el segle XV i adquirida per la reina Victòria el 1848.

Allà s’havia fet habitual la imatge de la reina en moments de descans, calçant botes altes, o el seu marit Felip i el seu fill Carles, amb el tradicional kilt escocès -evidentment, amb els seus propis colors de la residència-. No obstant això, no tots els moments de Balmoral van ser positius. A aquesta residència es trobava la reina quan va morir la princesa Diana, en un dels episodis que han fet córrer més tinta a la premsa rosa durant el seu regnat.

Escòcia

El setembre del 2014 la reina va escollir seguir des de la seva residència de Balmoral el referèndum d’independència escocès. Va ser un gest prou eloqüent. La monarca va intervenir a la campanya per deixar clar que la Corona es declarava neutral en aquell procés i que es tractava d’un afer del poble escocès. Era la resposta a les pressions que havia rebut per posicionar-se en contra de la independència.

Isabel va deixar clar que la seva neutralitat no era indiferència. Quan al referèndum es va imposar el no va fer públic un comunicat en què va assegurar que allò que mantenia units els britànics era que mantenien en comú “un perdurable amor per Escòcia”. “A Escòcia i arreu, avui hi haurà sentiments intensos i emocions confrontades. Entre familiars, amics i veïns. Aquesta és, per descomptat, la naturalesa de la tradició democràtica robusta de què gaudim en aquest país”, va afirmar en un text on va mostrar el convenciment que l’expressió viscuda d’opinions contundents no impediria l’esperit i respecte mutu entre els britànics.