La reforma del finançament autonòmic s'ajorna un any més —i ja en són quatre— i, a més, no sembla probable que s'aprovi ni a curt ni a mitjà termini, tot i que aquesta situació no inquieta gaire les comunitats autònomes que han aconseguit més beneficis després dels contactes bilaterals amb el govern espanyol.

Encara que el 2018 va arrencar amb el ferm propòsit de tancar l'any amb un nou model i malgrat un petit impuls el primer semestre, la sentència del cas Gürtel, la falta d'un Govern a Catalunya i la moció de censura van endarrerir els terminis, i ja al juny el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, admetia que "no hi havia temps material" per a la reforma, que havia d'esperar que arribés un moment polític millor.

Això no obstant, fonts del Ministeri d'Hisenda han dit a Efe que l'objectiu del govern espanyol és que l'"esquelet del futur model estigui acabat aquesta legislatura" després de diversos anys de "bloqueig" amb l'executiu del PP.

L'últim sistema, del 2010

En tot cas i mentre arriba la reforma d'un sistema que va entrar en vigor el 2010 per un període de quatre anys, Sánchez ha anat anunciant iniciatives per millorar, de forma immediata, el finançament de cadascuna de les comunitats i pal·liar les seves urgències econòmiques.

Aquí s'inclou una senda d'estabilitat que concedeix 2.500 milions addicionals a les autonomies, després d'augmentar dues dècimes el seu objectiu de dèficit per al 2019; els lliuraments a compte, que augmentaran el 7,2 per cent amb l'any nou, i el compromís de tornar a les comunitats els 2.000 milions que els corresponen per la liquidació de l'IVA del 2017.

En aquest temps d'espera i conscient que el model no s'aprovarà aquesta legislatura, el govern espanyol va citar al setembre les comunitats a una Comissió de Finançament Autonòmic que pretenia donar per acabats els treballs tècnics i iniciar "la negociació política", amb la principal novetat d'incorporar Catalunya, després d'un any absent pel 155.

Comunitats mal finançades

En aquesta trobada, el Ministeri d'Hisenda va reconèixer implícitament que les comunitats autònomes estaven mal finançades i es va mostrar obert a obrir un diàleg per al repartiment equilibrat dels recursos.

No obstant això, encara que les comunitats van valorar aquest reconeixement implícit de l'infrafinançament, en el cas de Catalunya el seu vicepresident, Pere Aragonès, va anunciar que no hi havia motius per tornar a participar en aquestes reunions i va reiterar que els models de finançament es negocien bilateralment.

A més, Aragonès va dir ben clar que el Govern, en cap cas, intercanviaria un nou finançament pel dret d'autodeterminació.

Foto: L'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, del PP, i la seva successora, María Jesús Montero, del PSOE, recullen uns premis de Sanitat / EFE