L'1 d'octubre ha posat a prova el compromís de Podemos amb la plurinacionalitat, que ells enarboraven com una diferència substancial amb el PSOE i la seva "nació cultural". El xoc es va fer evident en la darrera reunió entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, quan el segon va trobar insuficient que el socialista s'apoderés de la "nació de nacions" perquè no tenia implicacions polítiques, ja que no reconeixia el dret a decidir. Però en les darreres setmanes –i hores– la cita de l'1-O ha deixat al descobert les ombres de l'amalgama Unidos Podemos i confluències sobre el grau d'autodeterminació que accepta el partit de Madrid.

Iglesias es va veure obligat a fer el cop de volant aquest dimarts, després que ho fessin els comuns, encapçalats per Ada Colau. El secretari general va passar de dir que un referèndum unilateral era "legítim", a afirmar que si fos català no hi votaria, a més tard avalar que els ajuntaments hi posin "totes les facilitats". Tanmateix, ho segueix titllant de "mobilització popular" per rebaixar la càrrega política. El seu secretari d'organització, Pablo Echenique, va ser explícit, anomenant "capsetes" les urnes, motiu pel qual el portaveu d'ERC, Joan Tardà, va instar Echenique a disculpar-se el dia posterior.

El gir d'Iglesias no serveix per acabar amb la divisió en el si de Podemos Madrid, on la secció anticapitalista de Miguel Urban –enmig d'errejonistes i pablistes– es va desmarcar fa setmanes. "La celebració d’un referèndum desobedient a Catalunya contribuiria a accelerar el procés destituent a la resta de l’Estat espanyol, aprofundir la democràcia i a debilitar el règim del 78", va dir. Aquestes diferències amb Iglesias també són visibles a d'altres territoris de Podemos a la resta de l'Estat, que van més enllà i no accepten l'argument de la manca de "garanties" per no reconèixer el dret a decidir. 

És la posició del líder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, cridant a votar l'1-O. Això ja no sols el desmarca dels comuns i del secretari general; inclús li va costar una baralla amb Alberto Garzón a Twitter –on el d'IU és contrari que la Generalitat tiri pel dret–. Andalusia dóna suport a Fachin, ja que el secretari de Comunicació, Pablo Pérez Ganfornina, va defensar que el referèndum respon "a una demanda popular majoritària a Catalunya sobre la necessitat de poder opinar sobre el seu futur" davant dels que "no els agrada que els ciutadans opinin". 

La qüestió és que a la crítica de les faccions podemites perifèriques s'hi suma la d'algunes confluències, com En MareaLuis Villares, portaveu al Parlament de Galícia, es va reiterar aquest dimarts sobre les declaracions a El Nacional. "Si no es pot pactar el referèndum, és injust negar la paraula a la gent", va assegurar llavors. Aquest cop afegeix que l'1-O ha de tenir caràcter "vinculant", com a referèndum amb urnes i no una "mobilització" amb "capsetes". Això vindria avalat pel 70-80% de ciutadans que així ho volen, i no per l'autorització de Mariano Rajoy a organitzar-lo.

I davant d'aquest escenari, Podemos es troba davant la paradoxa que li va assenyalar el diputat del PDeCAT Carles Campuzano, des de la tribuna del Congrés, fa setmanes. Campuzano va precisar que la formació morada defensava la plurinacionalitat, per bé que advocava per "polítiques centralistes", com ara recentralitzar competències educatives, o bescanviar el Corredor Mediterrani pel Corredor Central. I no casualment, Iglesias governa un partit on el 58% dels seus votants manifesta que voldria un Estat espanyol "immobilista o més centralitzador", segons el CIS.