La campanya per les eleccions de diumenge a Catalunya va començar certament ensopida, amb una certa sensació de déjà vu que només es va animar quan es va evidenciar que els socis espanyols d’En Comú Podem no tenien gaire en compte el Corredor Mediterrani i que del referèndum català se’n podia fer de més i de menys.

Amb tot, l’últim tram s’ha animat de cop amb l’aparició dels enregistraments de les converses entre el ministre Jorge Fernández Díaz i el cap d’Antifrau, Daniel de Alfonso. El tram final s’ha vist sacsejat per la conspiració contra el sobiranisme ordida al despatx ministerials.

ECP: Xocant contra les línies vermelles

“Ha sigut una campanya molt dura”. Aquest és el comentari que s’ha sentit amb freqüència a l’equip d’En Comú Podem. L’estratègia d’erigir-se com la força útil sobiranista es va veure torpedinada els primers dies pels atacs d’ERC i CDC en dues línies que consideraven superades: la defensa del referèndum (al cap i a la fi no havien fet govern, i tots els líders asseguraven que era per culpa de l’agenda catalana) i el Corredor del Mediterrani. Aquestes demandes cabdals de la societat catalana quedaven en entredit al programa d’Unidos Podemos, i també en les declaracions públiques dels seus dirigents.

Amb tot, la conspiració del ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, amb el director de la Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per fabricar casos de corrupció contra l'independentisme, els ha servit per fer tornar a revifar el seu missatge central: la necessitat de fer fora el PP. Així, els comuns s’han pogut presentar com els garants per expulsar les clavegueres de l’Estat, els únics capaços de garantir que atacs a la democràcia tan flagrants com aquests no tornin a succeir. De totes maneres, no cal remenar gaire l’hemeroteca per veure com algunes de les persones vinculades a la confluència van aprofitar en el seu dia les informacions per atacar CDC i el procés. Precisament allò que buscaven De Alfonso i Fernández Díaz.

ERC: Desmuntant les mentides pietoses

Esquerra Republicana va començar la campanya amb un objectiu molt clar: desmuntar la “mentida pietosa” del referèndum d’En Comú Podem. I això és el que han fet durant aquests 15 dies, on els republicans reconeixen que han anat de menys a més. En general, el balanç que fan des del partit és positiu, sobretot perquè han col·locat el seu missatge i polèmiques com el Corredor Mediterrani i les línies vermelles que Pablo Iglesias s’ha deixat pel camí.

I sens dubte, el cas del ministre Jorge Fernández Díaz també els ha enfortit, tenint en compte que ERC és un dels partits en contra del qual es volien fabricar escàndols. Els republicans ho han aprofitat aquests darrers dies de campanya i reconeixen que pot mobilitzar part del vot independentista que el 20-D es va quedar a casa. I un altre dels seus assoliments ha estat precisament no entrar en el joc de CDC, que ha carregat durament contra ells durant pràcticament tota la campanya electoral.

CDC: Una campanya estranya

Per Convergència la del 26J ha estat una campanya estranya. Ho admetia aquest mateix vespre el candidat Francesc Homs. La cursa electoral va començar amb dificultats per a la candidatura que encapçala Homs i a la qual les enquestes auguraven un panorama complicat.

La primera dificultat era trobar un espai en un debat circumscrit a l’escenari espanyol i a les dificultats aritmètiques per fer govern. En aquest sentit, el president Carles Puigdemont s’ha convertit durant bona part de la campanya en un dels principals trumfos. El president ha protagonitzat el gruix dels mítings, tan si hi era com si no.

No obstant, la filtració de les gravacions que posaven al descobert les converses entre el ministre Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau ha fet saltar pels aires la campanya electoral i de manera molt important la de CDC, atès que les gravacions posaven al descobert els atacs que ha patit aquesta formació per part de l’aparell de l’Estat. I aquest ha estat l’eix dels darrers dies de campanya, fins al tancament en què l’expresident Artur Mas, un dels principals objectius d’aquesta guerra bruta, ha apel·lat a fer costat a les formacions que defensen les conviccions davant d’atacs ferotges.

PP: El malson de les gravacions

La filtració de la conversa entre el ministre de l’Interior en funcions i candidat del PP per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha irromput en una campanya electoral que el PP havia plantejat com a tranquil·la. Arran del primer capítol de les filtracions, el candidat ha estat l’eix del tram final de la campanya i ha mostrat el seu perfil més agressiu. Lluny d’afluixar davant les peticions de dimissió, el ministre en funcions ha denunciat ser víctima d’una conspiració per perjudicar la seva candidatura i el partit.

Si bé l’equip de campanya havia dissenyat actes de petit format i, sobretot, amb gent gran -el principal votant del PP-, des del passat dimarts les compareixences de Fernández Díaz han estat breus atencions a la premsa i algun míting en territori amic, com ara Badalona. En aquests últims dies, també s’ha intensificat la presència del coordinador del partit a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, que ha acompanyat sovint el candidat per escenificar el seu suport. El lema estatal de la campanya del PP, “A favor”, i els atacs a Ciutadans -a qui el PP ha identificat també a Catalunya com el seu rival-, han quedat desplaçats per l’escàndol de les converses en les que Fernández i De Alfonso haurien conspirat per embrutar la imatge dels partits independentistes.

PSC: Tancats a la pròpia seu

El PSC ha fet una de les seves campanyes més conservadores i properes al PSOE. Meritxell Batet, una candidata encotillada, ha dut a terme actes, molts d’ells a la pròpia seu del partit, amb l’únic objectiu de no aixecar polèmica ni sortir del guió que els directors de campanya li han establert.

Sense marcar un perfil propi més enllà de Pedro Sánchez, el partit s’ha negat repetidament a entrar en l’actualitat del dia a dia de campanya. A banda de les previsibles crítiques a PP i Podemos i una defensa en bucle de la reforma de la Constitució, Batet s’ha limitat a llegir el programa electoral a la majoria dels mítings. El partit ha aconseguit passar desapercebut durant les dues setmanes preelectorals. Aquesta estratègia s’ha recolzat en la seguretat de saber que així no guanyaria vots nous però tampoc perdria la fidelitat dels del 20-D.

C’s: Doble llenguatge

“Un president català per canviar Espanya”. Amb aquest lema -diferent del de la campanya catalana espanyola- Ciutadans va plantejar una campanya per corregir alguns dels errors que van fer que el resultat del 20-D a Catalunya no fos tan bo com esperaven.

En aquesta campanya, el candidat per Barcelona, Joan Carles Girauta, ha estat molt més present. També ha guanyat visibilitat el número dos de la candidatura, l’economista Toni Roldán, i la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas. El trident ha fet més quilòmetres i la candidatura s’ha beneficiat dels mesos de rodatge de Girauta i Roldán durant l’efímera legislatura al Congrés. La regeneració, la defensa de la unitat d’Espanya i fer que Catalunya torni a liderar les grans reformes que necessita l’Estat han estat els mantra d’aquesta campanya. L’equip electoral en fa un balanç positiu. A l’espera dels resultats, estan satisfets després d’una versió zero (la campanya del 20-D) que necessitava millorar.

Informació elaborada per Josep Prat, Marta Alcolea, Marta Lasalas, Maria Macià i Ainhoa Sorrosal