Una petició a la plataforma Avaaz ja recull milers de firmes per demanar que Carles Puigdemont torni a ser elegit president de Catalunya. "Des d'aquesta pàgina, demanem a tots els catalans i catalanes donin suport a aquesta iniciativa per demostrar al president legítim de Catalunya que darrere seu té tot un poble unit", es pot llegir en la petició que es va crear just aquest dissabte i està a punt d'arribar al límit de 3.000 firmes.

La iniciativa recorda el referèndum de l'1 d'octubre i la repressió de l'Estat espanyol que va forçar l'exili de la meitat del Govern legítim de Catalunya i l'empresonament de l'altra meitat. "Han sigut tres anys molt durs, d'una forta regressió de drets i llibertats, d'una persecució del dissident sense contemplacions, amb prop de 3.000 represaliats", recorden en l'escrit de la petició creada per David A..

gran president puigdemont declaracio palau no eleccions sergi alcazar

El president Carles Puigdemont, al Palau de la Generalitat durant la seva legislatura. / Sergi Alcàzar

Revalidar el mandat del poble de Catalunya el 14-F

Des de la plataforma Avaaz milers de persones han reivindicat amb la seva firma la figura de Carles Puigdemont com "l'esperit de lluita que continua viu, la flama d'una República Catalana". "Els homes i dones de Catalunya demanem al president legítim de Catalunya que ens segueixi liderant en aquesta batalla", demanen. Volen que "revalidi una vegada més el mandat del poble de Catalunya en les eleccions del 14 de febrer de 2021". "Per ser la nostra veu al món i assolir la República Catalana de ple dret", desitgen.

L'independentisme es prepara per a les eleccions del 14-F

Els partits polítics catalans treballen amb l'horitzó d'unes eleccions previstes per al 14 de febrer, tot i que encara no convocades, i amb la incògnita de qui encapçalarà les llistes independentistes. Així com els grups de l'oposició tenen ja candidats a la Generalitat i estan treballant en configuració de la resta de la llista, JxCat, ERC i la CUP encara no han aclarit qui les encapçalarà.

D'aquests tres partits, JxCat no tindrà candidat fins almenys el 29 de novembre. Aquest cap de setmana aprova el reglament de primàries per escollir qui encapçalarà la llista en un sistema de doble urna: la primera per escollir el presidenciable i la segona per als principals llocs de cada circumscripció –vuit a Barcelona, quatre per Girona, tres a Lleida i tres més a Tarragona–. De moment el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; el d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, i la líder de JxCat a Madrid, Laura Borràs, ja han confirmat la seva intenció de presentar-se a les primàries. També es mantenen diversos noms a la travessa, com el conseller Jordi Puigneró i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

D'altra banda,  el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ja ha anunciat que es postularà per ser el candidat d'ERC. Si es presenta algun possible rival, caldrà que passin per un procés de primàries per escollir el cap de llista. Aquesta vegada, el partit escollirà per primàries els candidats de totes les demarcions i té previst aprovar les llistes en el Consell Nacional del 12 de desembre. Entre el 8 i el 18 de novembre els candidats podran recollir els avals.

Per últim, la CUP no ha aclarit encara qui serà el cap de llista a les properes eleccions. El diputat Carles Riera, que va encapçalar-la el 2017 i que podria repetir, va admetre que havien ofert encapçalar la candidatura a l'exdiputat David Fernàndez, tot i que segons diversos mitjans Fernàndez hauria declinat aquesta possibilitat.