Reconeixement del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i al seu líder, el president Jordi Pujol. En l'acte en què s'ha lliurat a l'Arxiu Nacional de Catalunya el fons documental d'aquest partit i en el qual hi han participat tant Pujol com el president Artur Mas a més del president del Parlament, Josep Rull, Illa ha volgut reconèixer el deute del país amb aquesta formació política. "Catalunya deu molt a Convergència Democràtica, i Catalunya sense CDC no hauria estat el país que és avui", ha assegurat el president, que mai no ha amagat la voluntat d'ocupar el centre moderat que representava aquesta formació que es va dissoldre oficialment el 2016.
Entre els assistents la consellera de Cultura, Sònia Hernández, l'exsecretari general de CDC Oriol Pujol, l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, el president del PDeCAT, David Bonvehí, a més d'exdiputats i exdirigents convergents. Illa, que ha recordat repetidament que ell mai no ha format part d'aquest projecte polític, ha assegurat que malgrat tot volia reconèixer que CDC ha estat un partit polític "important, per no dir molt important per a Catalunya".
Ha assegurat que, es pot estar més o menys d'acord amb aquesta formació, però és innegable que "ha fet un servei a Catalunya" i "ha estat un partit polític que ha treballat per la convivència a Catalunya". Per tot plegat, ha sentenciat que si es fa el còmput d'aquestes "quatre dècades de servei al país", el balanç és positiu. "Avui dia que tots estem acostumats que entre les diferents formacions polítiques ens tirem els trastos pel cap, també és bo que ens sapiguem reconèixer les coses", ha argumentat Illa.
Illa, a més, ha volgut reconèixer la figura del president Pujol, "la seva tasca al servei del país, la seva passió política, la contribució que ha fet al llarg de molts anys". Ha advertit que un país que no sàpiga reconèixer això, l'aportació que han fet dirigents l'han governat, és un país petit, i Catalunya no és no petit, sinó que és un país gran, per la qual cosa com a president de la Generalitat en exercici ho ha volgut reconèixer. "Un país que sap reconèixer les aportacions que han fet, en aquest cas CDC i presidents com Pujol i Mas, no ha de tenir cap por al seu futur", ha reblat insistint que Catalunya no ha de demanar permís a ningú per tirar endavant.
Pujol: "Cal continuar el projecte"
Jordi Pujol, fundador de CDC i expresident de la Generalitat entre 1980 i 2003, ha recordat que Convergència va ser el compromís del molta gent amb un projecte de fer país i el "punt de trobada per un determinat projecte de Catalunya". "I això continua vigent. Cal continuar-ho i es pot continuar", ha reblat. Ha assegurat que ell no va ser independentista, però sí que es va oposar "radicalment" a una proposta que avui es fa a molts indrets d'Espanya on s'amenaça de convertir Catalunya en residual. "No ho hem de ser i no ho serem. Ens hem d'oposar amb tota rotunditat, per això necessitem una història, una voluntat col·lectiva i un arxiu nacional que ens ajudi de recordar el que hem fet de bé i de dolent, els errors, però també la voluntat de ser", ha argumentat Pujol, que ha advertit que la història ha d'ajudar a ser realistes i no somiatruites, però també a lluitar contra els intents de convertir Catalunya en residual.
Pujol, que participava per primer cop en un acte públic després de ser apartat del judici que se segueix per la deixa del seu pare, ha emplaçat la "capacitat d'il·lusió, d'esperança, de fe, de generositat envers tota la gent vinguin d'on vinguin i que puguin ser acollides a Catalunya" i a instat a que Catalunya pugui "seguir existint com a país per tota la gent que hi viu i hi treballa".
Mas: l'objectiu de destruir CDC i l'impacte en la democràcia
Artur Mas, president del partit entre el 2012 i el 2016 i president de la Generalitat entre el 2010 i 2016, ha descrit la de Convergència com una "gran història d'èxit", que ha il·lustrat recordant que en el període 1980 i 2015, mentre CDC va existir, hi va haver onze convocatòries electorals i les onze, consecutives i en diferents formes de coalició, les va guanyar aquesta formació.
Mas ha subratllat que CDC va ser també "una història de servei en majúscules a Catalunya", a la gent i al territori, responent a una "idea de la identitat cultural i de la personalitat nacional de Catalunya", una formació al servei del catalanisme, "sense dependència de cap mena". Aquesta història d'èxit i de servei responia, segons ha subratllat, a una manera de fer i de ser, com resava un dels lemes congressuals del partit. "Va ser un partit, i això és important dir-ho avui, que va posar la seva ideologia al servei de la realitat del país i no la realitat i el país al servei d'una ideologia", ha reblat.
Tot plegat va convertir CDC, segons Mas, en un objecte de desig, la qual cosa ha considerat lògic, tenint en compte el seu èxit, però, ha afegit que "el que ja no és normal" és que va ser també "objectiu de destrucció". "I la meva conclusió final, és que quan en una democràcia l'estat de dret es posa al servei de l'abús del poder, és qüestió de temps que aquell sistema acabi tenint certament un estat de dret, però sense democràcia", ha reblat.
Rull: "CDC no existeix, però els convergents sí"
Josep Rull ha recordat que CDC es va fundar a Montserrat el 1974, aprofitant l'aniversari de la fundació del Barça, i que aquell acte s'hi va aplegar molta gent, molt transversal, per crear aquest partit que expressés el catalanisme transversal, amb la voluntat de reconstruir Catalunya, amb la idea d'un sol poble.
"Convergència Democràtica de Catalunya ja no existeix, però els convergents sí que hi som, des de posicions molt diverses. Aquella manera de fer i de ser, d'entendre i servir al país, continua plenament vigent", ha explicat Rull que ha sintetitzat aquella manera de ser en tres divises, que sumar és més important que restar, fer més important que desfer i construir, que destruir, "tres divises una manera entendre la nació".
Com a president del Parlament ha assegurat que durant totes les legislatures des del 1980, la majoria dels diputats i diputades han format part d'aquesta família política, de CDC i CiU, i "avui aquest patrimoni material i immaterial ja pertany al conjunt de la nació".
El fons documental de CDC ha aterrat a l'Arxiu Nacional de Catalunya després que, en dissoldre's el partit el juliol del 2016, havia quedat en mans del PDeCAT i el seu president. Bonvehí ha explicat que s'ha aconseguit salvar gràcies al compromís, entre altres persones d'Oriol Pujol, sense el qual ha assegurat que aquest fons no existiria. Durant aquests anys, l'arxiu ha estat emmagatzemat a dues naus dels pares de Bonvehí i espais cedits per Jordi Oliveres, segons ha recordat l'actual responsable del PDeCAT.