La comissió bilateral Estat-Generalitat que es va celebrar dimecres es va tancar amb pocs acords, a banda de l'ampliació de l'aeroport. Entre ells, però, hi havia la creació de taules tècniques per seguir avançant per aconseguir el traspàs de les 56 competències que el Govern reclama. Un d'aquests grups de treball ha de servir per estudiar la transferència de la formació sanitària i aquesta idea ha generat "desconcert", "preocupació" i "rebuig" entre els metges i els residents d'arreu de l'Estat, segons recull el diari El Mundo. 

Aquests creuen que en les negociacions apareixerà la cessió de l'examen anual MIR, fet que, segons els col·legis de metges, suposarà "un empitjorament de la qualitat" del que és considerat un dels grans èxits de la sanitat de l'Estat. El MIR és la prova que han de superar els professionals per accedir a una plaça de metge especialista en formació al Sistema Nacional de Salut. 

Pactat per Sánchez-Iglesias 

"Transferir el MIR a Catalunya és perjudicial. Allò que funciona bé no s'hauria de canviar", apunta Domingo Sánchez, membre del Consell General de Col·legis Oficials de Metges. Sánchez considera que aquesta decisió "destrueix un pilar bàsic del sistema de salut i acaba amb els principis d'equitat, igualtat d'oportunitats, mèrit i capacitat", segons recull el diari espanyol. 

Aquesta no és una problemàtica nova. Els col·lectius sanitaris ja van preocupar-se a finals del 2019, quan en l'acord pel govern de coalició, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van firmar el traspàs a la Generalitat algunes competències recollides a l’Estatut, entre elles la "formació sanitària especialitzada". També hi havia la gestió de les beques, que es va aprovar l'altre dia "sense concreció", segons la consellera Gemma Geis, i que s'espera que entri en vigor el curs 2022-23. 

El MIR és de les poques competències que encara rauen al Ministeri de Sanitat, ja que la majoria estan transferides a les autonomies. Se suposa que és així per garantir una convocatòria a prova única i de caràcter nacional. És a dir, se celebra arreu de l'Estat al mateix dia i es planteja el mateix examen perquè els aspirants puguin accedir a una plaça a qualsevol punt d'Espanya.

El factor de la llengua 

Passar a fer un examen diferent a Catalunya "no seria positiu, perquè limitaria molt les possibilitats dels residents", ha advertit Enrique Cuñat, el president de l'Associació MIR Espanya. Entre els problemes que això suposaria, assegura aquest resident a l'Hospital Doctor Peset de València, hi ha el de la llengua: "Farien un altre examen i el poden posar en català. Si l'idioma és un requisit, els catalans podrien ocupar places a la resta de l'Estat, però no al contrari", denuncia. 

Motius polítics 

La cessió, segons denuncien alguns metges, seria el primer pas perquè "en uns anys hi hagi 17 exàmens diferents", cada comunitat amb el seu. Així ho considera Juan Simó, metge de família a Pamplona. Segons ell apunta "tal vegada l'únic que volen és tenir competències. Però pensant malament, potser busquen tenir el seu propi examen per una qüestió política". A més, suposaria, una "pèrdua d'objectivitat i imparcialitat en el procés", segons el metge, que obrirà la porta als tripijocs, com ara la filtració de preguntes. 

Segons es va acordar a la bilateral, la negociació per aquest traspàs començarà a l'octubre.