A la política, com a la vida, tot és possible. O gairebé tot és possible. L’home dels darrers dies a Madrid és el polític i economista Ramón Tamames (Madrid, 1933), que està a punt de trencar registres i mutar d’un lluitador antifranquista represaliat al candidat de Vox per la moció de censura al Congrés dels Diputats que els ultres mediten registrar. Si es confirma, serà, un altre cop, una moció innòcua i intranscendent, perquè no té marge per triomfar, però servirà per agitar el vesper de la vida política a la capital espanyola. Santiago Abascal està disposat a llançar-lo als lleons i està convençut que podrà paralitzar l’esquerra pel seu passat comunista i li permetrà enfortir-se davant de l’opinió pública “com l’única i vertadera oposició” al govern “criminal” de Pedro Sánchez

Ramón Tamames ha donat més voltes que una baldufa. Prop de nou dècades de vida en les quals ha completat una reconversió ideològica estratosfèrica. En l’àrea professional és economista, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (vinculada al Ministeri de Ciència i Innovació). A la seva vitrina d’obres hi destaca Estructura económica de España, un llibre convertit en un clàssic sobre l’economia espanyola utilitzat a les universitats, en cercles econòmics i financers.

Però el currículum polític de Tamames té una varietat cromàtica completa. Aquest madrileny es va relacionar estretament, des de jove, amb l’esquerra. Als anys cinquanta, en plena dictadura franquista, va ser un activista estudiantil contundent contra el règim, motiu pel qual el van engarjolar el 1956. A les acaballes del franquisme es va afiliar al clandestí Partit Comunista d’Espanya (PCE) liderat per l’omnipresent fumador Santiago Carrillo. De fet, tan bon punt Franco va morir entubat al llit, va ser diputat d’aquesta formació en la legislatura que va activar la Constitució de 1978.

EuropaPress 4805667 exdiputado cortes generales economista ramon tamames cumbre transvision
Tamames es va afiliar al PCE, va fundar IU, es va passar al CDS i ha acabat lliurat a l'extrema dreta / Foto: EP

La carrera es va accelerar vertiginosament a partir de 1985 quan va ser un dels fundadors d’Izquierda Unida (IU) després de passar per l’Ajuntament de Madrid durant el mandat d’Enrique Tierno Galván. A partir de llavors va començar a abraçar postulats cada cop més conservadors fins al punt que va partir peres amb IU i es va afiliar al Centro Democrático y Social (CDS) d’Adolfo Suárez. Després va abandonar la política activa i es va concentrar en l’activitat acadèmica. Ara l’hem retrobat negociant per convertir-se en un aliat de Vox al Congrés dels Diputats. Això sí, la seva posició sobre Catalunya ha estat hieràtica i sense fissures.

L'independentisme "neci"

Tamames va publicar el 2014 el llibre ¿Adónde vas, Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista on reflexiona àmpliament sobre el paper de Catalunya dins de l’estat espanyol. En una entrevista emesa a la plataforma Youtube el 2019, aquest catedràtic apuntava que la independència de Catalunya “era el problema número 1 d’Espanya” i va qualificar de “neciesa” els plantejaments independentistes tenint en compte que “es pot viure millor, en un país molt més complet, molt més gran que forma part d’Europa i que és una garantia”. A més, destacava que el dret a l’autodeterminació “no existeix a la Constitució” recordant que “es va discutir i es va rebutjar” durant les sessions constituents. Abans de la tardor del 2017, el gener del 2016, en una carta enviada a Mariano Rajoy a través del diari de centre reformista La República de las Ideas, Tamames va avisar que l’Estat tenia a l’abast l’article 155 de la Constitució per frenar el desafiament del govern independentista de la Generalitat. I així va ser.

El viratge ideològic de 180 graus

En la vellesa, Tamames s’ha entregat a la ultradreta. I ell com justifica aquesta metamorfosi? En una entrevista al diari Las Provincias del 2013 va explicar: “En temes internacionals i ecològics, la meva postura no ha canviat gens. En el tema econòmic, sí, tot i que mai vaig estar a favor de la nacionalització dels mitjans de producció ni de la dictadura del proletariat”. I continuava afirmant que ell militava al PCE “perquè s’havia de promoure una constitució democràtica”. A més, entrevistat per Televisió Espanyola el desembre del 2022, el catedràtic va reconèixer que va dir a Carillo que “el marxisme-leninisme no era una ciència, sinó un corrent de pensament antidemocràtic". Tot i això, es va afiliar al PCE perquè “era l’únic partit que lluitava contra el franquisme”. I això que a Tamames tampoc li agrada remoure gaire el passat, perquè respon “deixi la història” quan li pregunten per la retirada de simbologia franquista.