"Nosaltres no hi podem fer res si es posen capses de cartró a la plaça de Peretallada i la gent va a votar, però això no és un referèndum", deia un alt càrrec de la direcció del Partit Popular aquest dilluns a Génova 13, assumint per primera vegada des del partit de Mariano Rajoy la hipòtesi que es repetís un simulacre de 9-N —tot i la negativa i pànic atàvic de la Moncloa a aquesta possibilitat—. "És que si la CUP vol muntar una botifarrada, no tindrà cap mena de garantia", sortia del pas un membre del govern espanyol, assegurant que en tal cas no caldria ni enviar les forces de seguretat. "Però, i si malgrat tot això, participen tres milions de persones en l'1-O?", demanava un periodista. El primer interlocutor quedava en escac.

Amb les querelles de la Fiscalia en marxa a membres de Govern i les advertències als alcaldes —que previsiblement seran desobeïdes—, l'executiu central fa dies dirigeix els seus esforços a desballestar la cadena de muntatge de l'1 d'octubre de manera que esdevingui un referèndum residual. "És com dividir-lo en trossets" —intentant laminar cada part—, reconeixia un ministre de Rajoy en una conversa informal fa uns dies, abans que comencés la campanya pel sí i un seguit d'accions es desencadenessin des de diverses institucions de l'Estat.

Davant el silenci del PSOE, Podemos ha trobat una oportunitat per liderar l'1-O una protesta social a tot l'Estat, contra el PP

Interceptar urnes, requisar els cartells publicitaris, fer-se amb les paperetes, dissuadir els voluntaris de col·laborar —a través d'escampar el temor sobre la responsabilitat legal—, perseguir el cens, intervenir els comptes de la Generalitat per deixar-la sense pressupost, amenaçar amb multes al patrimoni dels representants polítics, o cridar els edils a declarar són algunes de les accions encaminades a aquest propòsit, on l'objectiu últim és deixar el referèndum desprovist de garanties, tal que no s'arribi a celebrar, o que el dia 2-O la Generalitat no pugui avalar-ne un resultat.

La qüestió és que algunes d'aquestes accions —com ara les relatives al camp de la llibertat d'expressió— comencen a generar malestar en determinats àmbits de la societat espanyola, que fissuren el discurs monolític de PP, PSOE i Ciutadans, relatiu a què en els 11 dies que queden tot s'hi val per impedir el referèndum. És davant el silenci dels socialistes, on Podemos ha trobat una finestra d'oportunitat per ampliar l'1-O a tall de protesta a la resta de l'Estat espanyol —com a mostra de rebuig al PP—. 

La constatació es va produir aquest diumenge a Madrid, on l'esquerra catalana i espanyola es van aliar per denunciar la "deriva autoritària" de l'Estat, davant la prohibició del jutge José Yusty de celebrar l'acte pel dret a decidir, i enmig els registres de Policia i Guàrdia Civil a Catalunya. I va redoblar l'endemà al Congrés, on Pablo Iglesias va proposar una reunió entre alcaldes i diputats de tots els parlaments autonòmics i locals de l'Estat per pactar el referèndum, qüestió descartada ipso facto pel PP.

El fet és que els populars miren a una altra banda, tant en públic com en privat. El portaveu de comunicació, Pablo Casado, va tornar-se aquest dilluns en contra del discurs "victimista" de l'independentisme: va dir que no era l'Estat qui reprimia, sinó que hi havia "molta gent que vol ser protegida per la llei", negant la presumpta regressió de llibertats a Catalunya. "Alguns diran que per què em mira la policia a dins de la bossa i altres diran que me la miren poc", exposava una font de la direcció del PP sobre la percepció de l'acció dels cossos de seguretat.

Així i tot, a la Moncloa sí que creuen que l'envit judicial a la campanya pel sí tindrà conseqüències, com explicava aquest diumenge El Nacional. "La Generalitat està buscant arrossegar els ciutadans i crear una protesta social. Estem intentant evitar això, la nostra prioritat és impedir el referèndum amb garantia de proporcionalitat, intel·ligència i prudència", deia una font en una conversa informal, reconeixent l'escalfament d'alguns ciutadans —i preparant-se per a una revolta social—.

Així les coses, els dies passen i mentre Policia, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra regiren el territori català sense que apareguin ni les paperetes ni les urnes, la setmana promet un nou envit judicial imminent. Però i si malgrat Rajoy aconseguís provocar un referèndum residual, l'1-O participessin tres milions de persones amb caixes ben organitzades als carrers de Catalunya i Podemos aconseguís estendre el malestar a part de l'Estat? Hauria començat la batalla pel relat i pel poder.