El Partit Popular i el jutge José Yusty mai no han estat tan a prop del passeig de la fama de Hollywood com aquest diumenge al Teatro del Barrio de Madrid. Una papereta pel referèndum –de dimensions colossals– presidia l'escenari, a mesura que més de 500 persones prenien el carrer de Zurita número 20 i les butaques s'omplien a l'interior. Rialles. Expectació. Cap aldarull, ni Guàrdia Civil. I és que, lluny de dissuadir la gent a assistir a l'acte "Per la llibertat d'expressió, la democràcia i el dret a decidir", la prohibició del magistrat –que, molt professional, tancava la seva interlocutòria amb un "Viva Espanya"– ha tingut l'efecte [BárbaraStreisand. És a dir, un èxit total de convocatòria de l'esquerra espanyola i catalana per denunciar "la deriva autoritària de l'Estat". Els uns, sota el crit de "no passaran", i els altres, sota el de "volem votar". 

"La qüestió de Catalunya no és una qüestió territorial, és una crisi de la democràcia. Ens incumbeix a tots ser aquí avui davant la criminalització dels que defensen aquests drets", ha denunciat la representant de Podemos, Isabel Serra. "Intimiden alcaldes, prohibeixen actes com el d'Anna Gabriel fa tres dies", ha continuat, en un gest de solidaritat amb els cupaires d'aquells que no fa gaires anys ocupaven la Puerta del Sol. 

Però aviat, la tensió ha esdevingut ironia quan ha pujat a l'escenari Alberto Arregui, d'Izquierda Unida. "Les escombres s'han convertit en armes de destrucció massiva, juntament amb la cola i els cubells", ha dit, desmarcant-se de l'equidistància mostrada per altres vells comunistes catalans, com Joan Coscubiela o Lluís Rabell. "La unitat només es pot establir de forma voluntària", ha alliçonat Arregui, amb el diputat de Catalunya Sí Que Es Pot, Albano-Dante Fachin, que s'ho mirava admirat a la butaca, acompanyat de la diputada al Congrés, Marta Sibina, d'En Comú Podem.

Aquest diumenge, però, la por no ha cabut a la sala i la germanor de l'esquerra ha omplert el carrer, on s'havien col·locat altaveus perquè tothom pogués sentir els parlaments. I així, ja més engrescada, s'ha acostat al faristol Núria Gibert, del secretariat de la CUP, que ha reconegut la impressió que li ha fet la manera com la gent ignorava l'ordre judicial. "Es dubta del dret de reunió, emparat pel marc constitucional. I això ja és una mica massa, quan un ministre es vanta de requisar planxes de cartells i després ho penja a Twitter". S'ha guanyat el públic perquè els aplaudiments de fora han inundat l'interior. 

La sàtira s'ha apoderat de la situació i els monòlegs s'han succeït en una cursa per veure qui feia riure més els oients. "A mi em va fer independentista Mariano Rajoy, que es pensava que ens empassaríem tot el que ens llancessin a sobre", ha dit Eduardo Reyes, de Súmate. "A mi ja m'han requisat dos cubells, quatre cartells i li penso enviar la factura al senyor Montoro", ha dit abans de fer un últim al·legat més seriós. "Jo votaré sí, perquè és la forma d'ajudar que es despertin a Andalusia, que és d'on jo soc. Per poder decidir, jo i milers d'andalusos el dia 1-O votarem sí", ha afegit.  

Aleshores ha estat el torn de les associacions Òmnium i ANC, que han ofert recursos per a l'argot sobiranista. Natàlia Esteve, de l'Assemblea, ha explicat que havia llegit la interlocutòria del jutge Yusty i com advocada li semblava que "l'Audiència Nacionalista" havia respost amb gran "rapidesa i zel". "És pràctic quan altres et fan la feina bruta", ha dit a Rajoy. "Es tracta del dret a l'opinió política, de la lliure associació i reunió, no només de l'autodeterminació", ha empatitzat amb els podemites. Jordi Cuixart li ha seguit llavors el fil argumental quan ha afirmat que "abans d'independentistes" són "demòcrates" i ha enviat una salutació a Euskal Herria, Madrid i Andalusia, com a "terres de lluites compartides". 

Però segurament el moment més còmic del dia l'ha protagonitzat Joan Tardà, d'ERC, a qui un esquinç a l'espatlla no l'impedirà ni votar 'sí' l'1-O, deia, ni tampoc ser a la capital de l'Estat per reivindicar el dret a decidir. "És cert que estem improvisant. Ningú havia previst que arribaríem fins aquí", s'ha felicitat. Aleshores, s'ha erigit com el gran ídol de masses, quan ja al carrer ha cridat: "Visca la tercera república espanyola! Com deia Francesc Macià, visca les repúbliques ibèriques!!". I tot seguit, ha confessat: "Avui em sento molt madrileny!". Tot un mèrit de Yusty, el PP i Rajoy. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat