Ana Pastor, com a nova presidenta del Congrés, té la clau perquè les dates d'investidura de Mariano Rajoy quadrin en l'objectiu de mantenir-se a Moncloa. Fonts parlamentàries afirmen que el president en funcions porta dies elaborant el discurs per a la cerimònia. Si el gallec fes la passa endavant és perquè compta amb una majoria que li’n garanteixi l’èxit. I el dia que decideixi la seva exministra de confiança per al Ple pot ser símptoma del temps que estima Rajoy que li falta perquè les pressions del dèficit i els pressupostos convencin Ciudatans del 'sí' i al PSOE de l'abstenció.

Entre aquest dimarts 26 i dijous 28 el rei Felip VI celebrarà la ronda de consultes per trobar candidat a president. Rajoy tancarà les reunions a les 17h de dijous, però encara no ha parlat clar sobre si n’acceptarà l’encàrrec. El president del Partit Popular creu en ferm que no hi ha altra alternativa que la seva i ja juga amb dos escenaris. El primer és aconseguir-ho; el segon, dissoldre les Corts Generals en virtut d'un dictàment del Consell d'Estat del 26 de juny de 2003 i que es convoquin terceres eleccions sense que cap altre candidat ho intenti. Això passa perquè Rajoy no farà la passa endavant si no té l'escenari lligat.

En el primer cas, està treballant “amb intensitat” i mantenint contactes “discrets però constants”, segons va revelar la vicepresidenta interina, Soraya Sáenz de Santamaría. D’aquests diàlegs secrets, s’han sabut uns primers contactes entre el PP i C's per a l’elaboració dels pressupostos. Segons algunes veus, la negociació podria ser la contrapartida a l’abstenció de la formació taronja, i segons d'altres, l’avantsala del ‘sí’ a Rajoy perquè la formació taronja ja s'hauria cobrat amb la mesa del Congrés el seu viratge.

Davant d’aquest escenari, el president en funcions havia parlat de la seva preferència sobre les dates dels dies 2, 3 i 5 d’agost per a la investidura. L’opció que contemplen algunes fonts és l’abstenció dels socialistes la segona volta del dia 5, però no hi ha indicis actuals que s'hagi de produir. La segona via que s'obre per a Moncloa és acceptar l’encàrrec de Felip VI amb la idea que Rivera giri al 'Sí' al llarg del mes. Aquest gest faria redoblar la pressió sobre el PSOE per l'incompliment del dèficit per part d'Espanya i perquè aquesta s'ha declarat en "tancament de caixes". L'executiu central ja juga amb aquesta carta.

Santamaría va avisar dels perjudicis d'allargar la ingovernabilitat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Els Pressupostos Generals de l'Estat haurien d'estar aprovats entre el 23 i el 30 de setembre, situant la data màxima d'una investidura a finals d'agost, perquè aquests es puguin fer. Si la ronda del monarca s'acaba el dia 28 de juliol i Rajoy accepta, Pastor pot deixar passar un mes fins a la celebració del Ple i que sigui la setmana del 23, 24 i 25 d'agost, data que circula pels cercles polítics de Madrid.

El PSOE considera que no és "una amenaça" la qüestió del pressupost, perquè durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero no es van congelar les pensions ni la paga extra dels funcionaris. Ara bé, la situació financera és delicada i els socialistes ho saben, perquè han demanat la compareixença del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro al Congrés per explicar-la. El dia 27 de juliol, just enmig de la ronda del Rei, la UE decidirà si multa Espanya, amb un seguit de conseqüències per a l'Estat del Benestar. 

El joc de López i Sánchez

Pastor podria tenir un paper clau alhora de portar la investidura a finals d'agost. Convocar-ne la cerimònia és potestat exclusiva del president del Congrés. Però segons la llei, no existeix un termini de temps concret entre el nomenament del Rei i la celebració del ple. En l’article 170 del reglament de la cambra es parla d’una “convocatòria automàtica”, mentre la mitja en temps del bipartidisme i majories absolutes s’havia situat en 11 dies. Per tant, existeix un petit marge de discreció per a prendre la decisió.

El precedent el va donar el tàndem entre el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el diputat socialista per Biscaia, Patxi López. López va ser el president de la cambra baixa durant la XI legislatura. En el seu moment va considerar que calia deixar temps a Sánchez per a les negociacions i va passar un mes entre l'encàrrec -2 de febrer- i el ple -2 de març-. El PP el va acusar d’estar allargant els terminis en favor del candidat i va apressar-lo mitjançant diverses cartes i el registre d’una petició al Congrés, perquè ho fes entre el 16 i el 22 de febrer.

L'alternativa del Rei

Si Rajoy no acceptés l'encàrrec del monarca, és dubtosa l'alternativa del gener, on Sánchez va assumir-ne el mandat. Els ànims a Ferraz són de liderar l'oposició i ja han volat tots els ponts amb Podemos, qui assegura que no hi ha majoria alternativa. No seria descartable que Felip VI faci com en la tercera ronda de consultes a l'abril: no nomenar candidat i esperar que algun n'assoleixi la majoria i li comuniqui a Pastor perquè el Rei pugui proposar-lo. Això evitaria terceres eleccions, ja que un cop es convoca el ple, el rellotge comença a comptar i en dos mesos es dissolen les Corts.

De l'acceptació de Rajoy i dels temps de Pastor dependrà la investidura.