Després de molts documents i ofertes, i quatre mesos de rodes de premsa, suposats pactes, tuits i altres moviments, Espanya està igual que el 20 de desembre a la nit, políticament parlant. El president en funcions, Mariano Rajoy, ha liquidat la legislatura des de Toledo, assegurant que comunicarà al rei Felip VI que no té suports per ser candidat a la investidura. La dada no és nova però que ho hagi dit el mateix dia que el president del Congrés, Patxi López, duia al monarca el llistat dels noms per a la nova ronda de consultes el 25 i 26 d'abril, és una declaració d'intencions per part del gallec.

Amb 123 escons, Rajoy no té els suports, com tampoc els tenia en la segona consulta que va fer el Rei. Aleshores el líder del PP va afirmar que rebutjava l'encàrrec per "honestedat" amb els ciutadans espanyols, i aconsellat pel seu equip. Ara no li caldria que ningú li donés ànims per refusar la petició, ja que les enquestes anuncien un creixement electoral que el podria arribar a col·locar amb la possibilitat de governar amb majoria absoluta amb Ciutadans. És a dir, que al votant del Partit Popular (PP) els factors com la corrupció o el cas Soria no l'haurien afectat.  

Un Monti per a Espanya

En un intent de marcar agenda, i desencallar l'immobilisme de Rajoy, el president de Ciutadans (C's), Albert Rivera, ha fet una oferta a la italiana al socialista Pedro Sánchez i a Rajoy. Rivera ha proposat al Partit Popular i al PSOE, deixar de banda "els personalismes", fer tots tres una passa al costat, i permetre que governi un candidat de consens. Per bé que no iguals, els paral·lelismes amb Itàlia, on el tecnòcrata Mario Monti va ser investit per aplicar mesures d'austeritat, s'han fet presents. Sánchez no ha acceptat de cap de les maneres el que ha proposat el seu company de pacte dient que la política va de "raons i cor" i no pas de "tecnocràcia".

De fet, una estona abans, alts dirigents de la cúpula socialista han estat vistos rient, quan els han comunicat l'oferta del líder de Ciutadans. Curiosament, a l'únic que no li ha desagradat la iniciativa és al líder de Podemos, Pablo Iglesias, però amb algun matís. "Nosaltres preferim un govern de coalició progressista. L'important no és que la figura sigui independent, sinó per a quin tipus de govern", ha precisat el podemista.

Mariano Rajoy /EFE

Carta en tuit

En aquest escenari privilegiat, i mentre al pacte de El Abrazo que van fer PSOE i C's s'esbatussaven entre ells, el líder del Partit Popular ha llançat un tuit, gairebé per quedar bé, adreçat al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, on li ha indicat que "pot evitar les eleccions" si ho vol, alhora que el convidava a "un govern de coalició". És l'única proposta de Génova, com explicava el diputat Carlos Floriano, assegurant que havia de governar Rajoy en tant que "és allò que volen la majoria d'espanyols". També ha aprofitat per titllar de "gest d'últim minut" l'oferta de Rivera. Això "d'últim" sembla que no era casual.

El gest de Rajoy ha estat interpretat per alguns com a substitut de la trucada que a principis de setmana les files del PP indicaven que havia de fer a Sánchez, per convidar-lo a seure i parlar sobre la formació de govern. El líder del PSOE ha comentat que no tenia constància del tuit, però de les paraules es desprenia que l'havia acabat ignorant i que gairebé era preferible per a ell que Rajoy no es mogués, perquè no s'haurien posat d'acord. 

Després de quatre mesos demanant "fer fora el PP i les seves polítiques", el socialista només esperava que la seva mà, estesa "a esquerra i a dreta" sigui finalment atesa. Ara bé, Podemos no li donarà els vots perquè governi amb el pacte que manté amb Ciutadans. Encara menys, després que les bases de la formació morada van rebutjar l'acord a principis de setmana per un 88% dels vots.

Gran confluència

Pablo Iglesias ja només estudia com desbancar el PSOE, a través d'una possible gran confluència amb Izquierda Unida. La Gran Confluència sembla avesada a rivalitzar amb el Gran Centre (PSOE i C's) o la Gran Coalició (PP-PSOE). El desgovern dóna molt de joc. Això, o que Sánchez accepti en fer un gir d'últim minut, que passaria per pactar amb Podemos, IU, les confluències, i Compromís, per buscar els 161 vots del govern "d'esquerres a la valenciana". Això passaria per buscar l'abstenció dels independentistes d'ERC i de Democràcia i Llibertat (DiL).

Les dues formacions sobiranistes no donaran cap suport si no és a canvi del referèndum, cosa que veuen lluny, de manera que segueixen pendents de si fer una llista única, un Junts x Madrid. Mentrestant, En Comú Podem investiga com tenir grup propi i rivalitzar amb els altres dos grups catalans. Tothom mou fitxa en aquests moments, de forma encoberta. Així les coses, sembla que és Rajoy qui porta avantatge a tots: ja s'ha revisat les enquestes, ha donat la legislatura per acabada i ha tornat la paga extra als funcionaris. L'experiència és un plus, que la nova política sembla que encara no té.