Després de ser investit pel Congrés dissabte passat, aquest dilluns Rajoy afronta el següent tràmit en el camí cap a la formació del nou govern. El candidat del PP jurarà aquest matí el càrrec davant del Rei al Palau de la Zarzuela i començarà a dissenyar l'estructura del seu pròxim Govern i a pensar en possibles noms per als ministeris.

A les 10.30 hores està previst que juri el càrrec, en un acte que seguirà el format habitual i en el qual previsiblement el titular de Justícia en funcions, Rafael Catalá, exercirà com a notari major del Regne. Aquesta és la primera jura d'un president de govern davant de Felip VI.

La cerimònia tindrà lloc, com és tradició, al saló d'audiències del palau, davant de sengles exemplars de la Bíblia i la Constitució espanyola. A partir d'aquell moment, Rajoy serà a tots els efectes president del Govern i li correspondrà compondre el nou Govern després de deu mesos amb l'actual en funcions.

No serà fins dijous quan el líder del PP avanci l'estructura i els noms que dirigiran els ministeris, una cosa que ell mateix va apuntar en sortir de la votació de la investidura. El termini va agafar per sorpresa a diversos dirigents del partit, que especulaven amb uns períodes més comprimits fins al punt de considerar aquest mateix dilluns com a dia més probable per conèixer els nous ministres.

Un govern amb calma

Segons fonts properes al líder del PP, Rajoy pren els temps per prendre decisions sense pressions de cap classe. El mateix líder del PP, dimarts passat, en la roda de premsa que va oferir després de la consulta amb el Rei per proposar un candidat a la Presidència, va assegurar que no havia pensat res sobre el seu nou gabinet.

Per regla general, Rajoy sospesa aquest tipus de decisions ell sol, demanant documentació al seu equip de col·laboradors de més confiança, i únicament al final consulta amb dirigents i assessors molt pròxims algun nomenament o algun aspecte concret sobre l'estructura ministerial.

És possible que no sigui fins tan sols uns minuts abans de despatxar amb el Rei la composició del Govern quan contacti als interessats per abordar amb ells els seus nomenaments.

Travessa de ministres

Durant aquests dies, segons diferents elucubracions, es dóna per feta la continuïtat de Soraya Sáenz de Santamaría, Rafael Catalá, Fátima Báñez, Íñigo Méndez de Vigo i Isabel García Tejerina, però suscita dubtes la de Jorge Fernández Díaz, José Manuel García-Margallo o Cristóbal Montoro. Sobre les incorporacions, les mirades apunten a María Dolores de Cospedal, Jorge Moragas, José Luis Ayllón o Rafael Hernando.

La presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, va mostrar-se convençuda aquest diumenge que hi haurà un català en la nova Executiva, però no va donar més detalls. També veuen en el PP més que probable "alguna sorpresa", com el 2011 van ser les incorporacions de José Ignacio Wert o Pedro Morenés. Una vegada donats a conèixer els noms del Govern, divendres que ve assistiran al seu primer Consell de Ministres.

PSOE i Catalunya

Les dues prioritats de Rajoy per a aquesta legislatura són aconseguir acords amb el PSOE més enllà de la seva abstenció en la investidura i afrontar el "desafiament de Catalunya". Així doncs, aquestes dues qüestions pesaran especialment a l'hora d'escollir el perfil dels ministres que formaran el nou govern. S'espera un Govern de nítid perfil polític que haurà de fer del diàleg amb els altres partits el leitmotiv de la gestió.

El govern popular intentarà que els socialistes mantinguin el seu suport adornant-lo sota el discurs de la responsabilitat i la pàtria. Rajoy, en el seu discurs d'investidura, ja va demanar al PSOE una legislatura "tranquil·litzadora i duradora". "Estaríem enganyant els espanyols dient que amb un govern efímer és suficient", els va retreure.

En aquesta línia, Rajoy va utilitzar Catalunya com un argument més per guanyar-se el suport del PSOE i unir les forces "constitucionalistes". Garantir la sobirania nacional és per al cap de l'executiu "la primera prioritat" de tot president. Ho va deixar clar en les seves paraules del passat dijous on va defensar que "ningú no pot privar al poble espanyol del seu dret exclusiu a decidir sobre el seu futur i el seu territori".