Mariano Rajoy veu en la constitució de les Corts el 19 de juliol el punt d'inflexió per definir el seu escenari polític. El president en funcions aspira que a partir de dimarts els rivals comencin el "decantament" cap a una investidura que voldria celebrar entre el 3 i 5 d'agost. De Ciutadans confia que s'avingui a votar 'sí', a canvi de la presidència de la cambra. Del PSOE desitja que sigui empès per la incapacitat de dir 'no' a 169 diputats. Moncloa ha ofert a ambdós negociar sobre un programa de reformes preparat astutament: certs punts provenen de documents previs dels seus oponents per retratar-ne el rebuig que mantenen al mateix. I Rajoy tensarà la corda fins al final, davant el temor a repetir els comicis.

Abans que la votació d'investidura, els grups hauran de decidir la Mesa del Congrés dels Diputats. Les negociacions fa dies estan en marxa i els populars veuen una oportunitat per guanyar-se el favor de Rivera. L'objectiu inicial del PP era quedar-se amb la presidència i cedir-los una de les dues vicepresidències i secretaries que per nombre de vots els pertocarien. Amb 32 escons, la formació taronja quedaria fora de la mesa si cap partit gran li facilita un lloc a la taula. Així les coses, la decisió del català d'abstenir-se en la segona volta de la investidura ha precipitat la generositat del PP.

Els populars han abandonat la màxima que la tercera autoritat de l'Estat ha de ser del mateix color del govern. Ara s'avenen a la tesi de C's que l'Executiu ha de ser d'un color diferent que el del president del Congrés. El nom que hi ha en l'aire és el del diputat per Gijón de la formació taronja, José Ignacio Prendes. Fonts populars asseguren que Rajoy vol posar el vot afirmatiu com a condició a la cessió i es mostra optimista al respecte. L'executiu fa gala del secretisme i l'opacitat del tracte, que és "respecte" per la negociació, segons va dir la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría.

C's sap dels riscos quant a credibilitat política que li comportaria el 'sí' en la investidura. Rivera es va veure forçat a retirar el veto a Rajoy que havia promès en campanya "per activa i per passiva" i optar per abstenir-se en segona volta de la cerimònia, després de constatar la negativa de Pedro Sánchez als populars. L'adveniment de terceres eleccions no és desitjable per a un partit que ha perdut 8 escons respecte del 20-D. Tampoc se senten legitimitats ara per fer fora un candidat que ha crescut en 14 escons i supera en 52 la segona llista, la dels socialistes.

Però l'abstenció de Ciutadans no és suficient per a Gènova. A partir de dimarts, aquests seguiran insistint previsiblement sense èxit sobre el programa de reformes enviat dimecres als rivals. C's va tancar-los la porta, al·legant que aquest era poc "ambiciós" i van rebotar la pressió cap a Ferraz. Els socialistes no volen parlar de lleis perquè el vet és al PP, com va reafirmar José Enrique Serrano. Rajoy està confiat que Rivera acabarà canviant d'opinió, davant la possibilitat d'abordar un pacte educatiu i el finançament autonòmic. La por a eleccions tornarà a ser el revulsiu per a les accions del segon.

Els socialistes no tancarien la porta d'entrada al tàndem PP-C's pel matís que suposaria a l'hora de farcir un nou relat. Sánchez va ser taxatiu durant el comitè federal, on va ratificar el 'no' a Rajoy. Però després de la reunió amb el líder popular va ser menys clar amb un "per ara..." a la negativa. I preguntat pel tàndem Rajoy-Rivera, va respondre: "El PSOE sempre estarà al costat de les solucions". De produir-se l'entesa, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, creu que s'obriria una altra situació que caldria "reflexionar i valorar". L'abstenció podria ser el desllorigador de la ingovernabilitat.

Mentre els oponents estudien les ofertes, Rajoy ha redoblat la pressió fent una passa al costat. Es preveu que el rei Felip VI comenci la ronda de consultes el 26 de juliol. Segons va advertir la diputada María Dolores de Cospedal, el seu cap no aniria a la investidura amb 137 escons. I aquest va assegurar que s'obriria un període de reflexió per a totes les forces, en tal cas. Santamaría creu que això significa pensar a tenir una majoria abans de posar en marxa el rellotge de la democràcia. Sánchez i Rajoy no col·laboren: han extremat la tensió amb el duel que mantenen per no aclarir si volen presentar-s'hi.

Uns llimbs polítics on Felip VI no tingui a qui nomenar candidat per manca de suports no és descartable a hores d'ara. Tampoc ho són les terceres eleccions el 27 de novembre si el PP fracassa i el PSOE no troba alternatives. Fonts de la direcció del Partit Popular asseguren no saber si és "un desig o una realitat" l'optimisme que Moncloa tingui govern abans de les vacances.