Després que Mariano Rajoy prometés aquesta setmana a Catalunya un pla d'inversions en infraestructures –entre elles, el Corredor Mediterrani– la Moncloa ha mogut fitxa demanant al ministeri de Foment de reforçar-hi la seva infraestructura per a l'aplicació del pla de Rodalies. Amb aquesta tàctica, Rajoy intenta recuperar la imatge del diàleg –situant ara la pilota a la teulada d'una Generalitat que avança en el full de ruta–  i aportar així les garanties pressumptes que aquest cop les seves paraules es convertiran en fets, davant la desconfiança de la Generalitat, veus de la ciutadania i alguns empresaris. 

Ho ha exposat vetlladament la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. "El president ens ha fet una demanda expressa per impulsar la coordinació amb la Generalitat i reforçar-ne la col·laboració", ha dit Santamaría. Al seu torn, la vicepresidenta recupera la bandera del "seure com abans millor" amb el president Carles Puigdemont per garantir un Rodalies "de qualitat", com també afirmava aquest dimarts. "Afecta la vida de la gent i volem que tinguin el millor servei públic, sobretot en aquella gestió que és compartida entre tots dos", va indicar.

L'executiu central desplega l'estratègia en un moment en què els ponts del diàleg semblaven ja volats entre executius –al marge de les reunions secretes, com la del gener amb Puigdemont a la Moncloa–. "Volem entendre'ns, però no per a assumptes que no formen part de la competència de ningú", ha dit Santamaría en al·lusió al referèndum. El fet és que a Rajoy li preocupa l'opinió dels ciutadans, sobretot pels costos electorals que de la fallida de l'Operació Diàleg se'n puguin derivar. "Seran ells qui jutgin l'actuació de cadascú", acostuma a relatar el portaveu Íñigo Méndez de Vigo cada divendres després del Consell de Ministres.

Per altra banda, la petició del gallec a Foment arriba com un missatge velat a aquells que, experiència en mà, desconfien de les promeses d'obres públiques. L'exemple són els diversos membres de l'empresariat català, els quals van mostrar els seus dubtes sobre el pla d'inversions s'acabés aplicant en la totalitat. Alguns d'ells, com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, inclús van exigir una "seqüència de gestos" per a donar credibilitat a unes afirmacions que trobava "molt positives", per bé que "insuficients" en diners.

Des de la vessant política, s'hi va sumar també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, xifrant en almenys 10.000 milions d'euros els incompliments de l'Estat amb la Generalitat. En conseqüència, el propi Puigdemont va exigir una mena de "contracte" per confiar en la paraula de l'executiu central.  “D’anuncis se n’han fet molts i tots els anuncis s’han incomplert. L’única cosa que faria aquest anunci diferent és que tingués una clàusula que permetés comprovar que es compleix en temps i forma”, va advertir. Però sobre això, encara Moncloa no s'ha pronunciat.